Els australopitecs ja usaven pedres per esquarterar

la nostra àvia Lucy, possiblement el més famós dels nostres ancestres africans, podrà ser recordada a partir d'ara amb una pedra a la mà juntament amb les restes de carronya d'un antílop i una vaca. Lucy, que és unAustralopithecus afarensis, fa incisions a la carn i després clava cops als ossos intentant que s'esquerdin per, d'aquesta manera, poder accedir a la medul·la, rica en proteïnes. Aquell festí es va produir fa més de tres milions d'anys en el que avui és un paratge desèrtic del nord-est d'Etiòpia. Un capítol de la prehistòria haurà de ser reescrit.

Els fòssils que avalen aquesta hipòtesi tan sorprenent van ser presentats ahir a la revistaNatureper investigadors de l'Acadèmia de Ciències de Califòrnia (EUA) i de l'Institut Max Planck d'Antropologia Evolutiva, a Leipzig (Alemanya). Els dos ossos –una costella de bòvid i un fèmur d'antílop–, que van aparèixer el mes de gener de l'any passat a la localitat de Dikika, són aparentment anodins, però mostren unes raspadures que només es poden explicar si hi va haver unes mans armades amb una pedra. No poden ser fruit de l'atzar.

Segons les datacions efectuades, mai s'havia localitzat una evidència tan antiga d'activitat humana amb eines: les restes de Dikika tenen uns 3,4 milions d'anys, cosa que suposa 800.000 més que unes restes similars trobades als jaciments de Gona i Bouri, també a Etiòpia. Encara que a Dikika no s'hi han trobat ossos humans, els investigadors asseguren que, per qüestió de dates, van haver de serAustralopithecus afarensis. No hi encaixa cap altra espècie.

¿I LES PEDRES? / Les excavacions, dirigides pel doctor etíop Zeresenay Alemgesed, han aportat dues novetats singulars. En primer lloc, confirmen que els nostres avantpassats van aprendre a esquarterar animals molt abans del que es pensava fins ara o, dit d'una altra manera, que l'ús d'eines no és exclusiu dels representants del gènereHomo.En qualsevol cas, els científics no han pogut determinar si els individus de Dikika fabricaven les eines o bé si simplement es limitaven a agafar pedres dels voltants. «Un dels nostres objectius és tornar-hi i veure si podem trobar aquestes pedres», afirma Shannon McPherron, de l'Institut Max Planck.

Notícies relacionades

Traducció al català en temps real amb auriculars: així funciona la nova eina de Google

El metge de Barcelona que va passar 25 anys col·leccionant consoles i ara té el seu propi museu del videojoc a Gràcia

En segon lloc, l'estudi mostra que els australopitecs no eren vegetarians estrictes, com els goril·les i altres simis, sinó que ja havien començat la seva transició cap a una dieta més carnívora. «El canvi va ser fonamental perquè l'aportació energètica va permetre que la mida del cervell creixés», explica Bienvenido Martínez, especialista de l'Institut de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES), a Tarragona. D'aquesta manera, la digestió es fa més senzilla i es redueixen les necessitats de l'intestí. «La troballa confirma que el procés decarnivoritzacióva ser molt llarg», prossegueix Martínez.

El descobriment representa un avanç significatiu en el comportament dels nostres avantpassats, conclou el doctor Zeresenay Alemgesed. «L'ús d'eines canvia radicalment la seva interacció amb la naturalesa perquè els permet menjar nous tipus d'aliments, competir amb altres animals i explotar nous territoris», assegura .