El metge de Barcelona que va passar 25 anys col·leccionant consoles i ara té el seu propi museu del videojoc a Gràcia

Avui dia, els videojocs són una part molt important de la societat, ja que no només actuen com a eines potents per al desenvolupament cognitiu, social i emocional de les persones, sinó que ofereixen entreteniment i una via d’escapament de l’estrès quotidià.

Com descriu Gabrielle Zevin, autora del llibre 'Mañana, y mañana, y mañana', representen l’algoritme de la vida: «Una vida d’infinits i immaculats demà, sense errors i amb la prova d’haver viscut».

Des de l’aparició del primer 'tres en ratlla' digital, a començaments de la dècada dels 50, aquesta indústria ha experimentat diversos canvis: la producció de jocs virtuals ha anat en augment, superant fins i tot en algunes ocasions la del cine i la música; s’han incorporat dispositius d’intel·ligència artificial i, a més, s’ha format una gran comunitat de jugadors i col·leccionistes. Eduard Tornero, metge de professió, és un d’ells. Va començar a col·leccionar l’any 2000 i, ara, és president del Museu del Videojoc de Catalunya (MUVIC).

D’una afició a un museu

A Tornero sempre li havien agradat els videojocs, així que, sense gaire criteri, es va proposar recuperar totes les màquines i consoles que havia tingut de petit. Però no es va conformar només amb això: va començar a documentar-se i, temps després, va descobrir tot un món d’artefactes que encara no havien arribat a Espanya. Durant més de 20 anys es va dedicar a col·leccionar-los en solitari, ja que no tenia amb qui compartir la seva afició.

No obstant això, tot va canviar el 2013, quan va néixer RetroBarcelona, la fira de videojocs clàssics i cultura retro més important d’Espanya. En el marc d’aquesta fira, Tornero va decidir compartir la seva col·lecció de consoles i ordinadors amb més persones, cosa que el va portar a conèixer l’historiador del videojoc Marc Rollán, conegut com 'El Funs', i l’expert Ivan Santillana, àlies 'Tentáculo Púrpura', que avui formen part del conjunt del museu.

L’experiència a RetroBarcelona, que aquest any celebra la seva 11a edició, els va animar a pensar que els agradaria tenir un espai propi i, mentre donaven voltes a aquesta idea, es van creuar amb Òmar Bádena, el propietari de la botiga Super Boniato, que, tot i haver obert les portes feia poc temps, ja s’havia convertit en un referent del retro. Des de molt jove, s’havia dedicat a restaurar consoles i havia viatjat diverses vegades al Japó amb l’objectiu d’aconseguir nous materials per exposar a la seva botiga.

Així doncs, quan Super Boniato es va traslladar a un nou establiment a finals de l’any passat, Bádena va suggerir a Tornero incorporar la seva col·lecció a la botiga.

Joies ocultes del Japó

El Museu del Videojoc de Catalunya és un espai petit situat al barri de Gràcia de Barcelona. Tot i la seva mida, conté una gran quantitat de tresors de la història del videojoc. Videoconsoles amb un aspecte gens semblant al dels 'joystick' actuals i màquines de tota mena són algunes de les coses que es poden veure darrere de les seves vitrines; cadascuna ofereix un recorregut per l’evolució de la indústria.

Notícies relacionades

Una exposició a La Pedrera recupera el grup dels nabís, la baula perduda entre l'impressionisme i les avantguardes

El principal índex de felicitat del món diu que les xarxes socials ens fan miserables

La primera exposició, 'Joies Ocultes del Japó', que va finalitzar el passat 14 de març, va voler exhibir alguns dels aparells procedents del país nipó, com la TV Tennis Electrotennis, la primera consola domèstica comercialitzada al Japó el 1975; la Block Kujushi, la primera consola Nintendo que va dissenyar Shigeru Miyamoto el 1979; o la Aiwa CSD-GM1 de 1994, una radiogravadora 'boombox' que integra una videoconsola. La majoria d’aquestes són consoles que no van triomfar al seu país d’origen, per la qual cosa tampoc van aconseguir arribar aquí.

Tal com exposa el MUVIC al seu perfil d’Instagram, «aquest projecte no seria possible sense l’energia i la implicació de tot l’equip». Tant Tornero com Bádena, els historiadors Marc Rollán, Ivan Santillana i Carolina Cárdenas han permès que el Museu del Videojoc de Catalunya sigui, avui dia, el primer espai de divulgació i preservació de la cultura del videojoc a Catalunya. Pot ser que d’aquí a uns anys es converteixi en un referent nacional.