La verdadera història de Newton i la seva poma

El manuscrit que va relatar la història de com el científic britànic Isaac Newton va inspirar les seves teories físiques a partir de la caiguda d'una poma surt avui a la llum per primera vegada dels arxius de la Royal Society de Londres.

Els detalls de l'"¡Eureka!" de Newton (1643-1727) quan va trobar la clau per formular la seva famosa teoria de la gravetat formen part d'una biografia del científic, escrita per William Stukeley el 1752.

Fins ara havia estat amagada en els fons de la Royal Society, que celebra aquest any el seu 350è aniversari i que vol fer coincidir l'efemèrides amb la publicació del manuscrit a la web: www.royalsociety.org/turning-the-pages.

Martin Rees, president d'aquesta organització científica --que al seu dia també va presidir Newton--, ha explicat que "la biografia de Stukeley és un instrument preciós per als historiadors de ciència" i ha assegurat que accedir per internet al document "permet a qualsevol persona veure'l com si el tingués a les mans".

Asseguts a l'ombra

Segons ha indicat Rees, el biògraf Stukeley era amic de Newton i va ser testimoni de les seves reflexions al voltant de la teoria de la gravetat quan tots dos estaven asseguts sota l'ombra de les pomeres que el científic tenia al jardí de casa seva.

En un extracte del seu llibreLa vida de Sir Isaac Newton,Stukeley va escriure: "Em va dir que havia estat en aquesta mateixa situació quan la noció de la gravetat li va assaltar la ment. Va ser ocasionat per la caiguda d'una poma, mentre estava assegut en actitud contemplativa. ¿Per què aquesta poma sempre baixa perpendicularment fins a terra?, es va preguntar a si mateix".

Notícies relacionades

Revisió a gencat.cat: pros i contres de la nova web de la Generalitat de Catalunya

Brussel·les obre una investigació a Google per utilitzar contingut ‘online’ sense permís per entrenar la IA

Newton va ser el primer científic que va demostrar que les lleis naturals que governen el moviment a la Terra i les que governen el moviment dels cossos celestes són les mateixes.

És qualificat com el científic més gran de tots els temps, i es parla de la seva obra com la culminació de la revolució científica que es va produir al segle XVIII.