La mare que va llençar a les escombraries el cos del seu fill discapacitat demana cobrar l’atur

Ningú ha vist Antonio David Barroso, un jove discapacitat de 15 anys, des del 12 de setembre del 2021. La seva mare, Macarena Díaz, assegura que el seu fill va morir a la seva casa de Morón de la Frontera (Sevilla) i després ella va deixar el cadàver en un contenidor d’escombraries d’un barri de Madrid. La Policia encara no ha trobat el cos del noi i la dona està en llibertat. El sumari del cas, al que ha accedit CASO ABIERTO, revela que els investigadors observen en el comportament de la mare «una absència de pena i de remordiment que crida l’atenció en vista de l’esdevingut».

Macarena, que pateix un trastorn bipolar, va ser ingressada en un centre psiquiàtric després que aquell 12 de setembre del 2021 arribés sola a una gasolinera de Carabias (Segòvia) i expliqués l’esdevingut. Va participar en reconstruccions del seu recorregut amb cotxe travessant Espanya amb el seu fill i va assenyalar fins i tot uns contenidors del sud de Madrid com el lloc on havia deixat el cos, tot i que després va assegurar que havia fet «un paperot».

«Em quedo sense diners»

Després de rebre l’alta mèdica, la dona va quedar en llibertat a l’espera de judici. Els policies que investiguen la desaparició d’Antonio David sospiten que ella manipula la investigació i assenyalen que ha continuat amb la seva vida com si no hagués passat res.

Així, l’11 d’octubre els va comentar a dos agents: «ara em quedo sense diners, perquè ja deixo de cobrar les ajudes pel meu David», en al·lusió als pagaments que li feia la Junta d’Andalusia per cuidar d’un menor discapacitat. Davant els mateixos policies, la dona havia afirmat que se’n va anar del seu poble amb el cos del seu fill al cotxe perquè «sap que li carregaran el mort».

Poc després de sortir de l’hospital, la dona va fer una gestió més que la policia considera important: «Existeix una altra dada rellevant que posa de manifest que Macarena efectivament continua amb la seva vida malgrat l’esdevingut i que confronta amb un possible remordiment i és el fet d’haver sol·licitat davant l’Agència Tributària en data 21 de novembre del 2021 parar la deducció per fill discapacitat» de què es beneficiava en la declaració de la Renda.

En aquest mateix document, la mare del jove afegeix: «Soc la mare del nen discapacitat desaparegut, el nen va morir el 10 de setembre del 2021, però no tinc encara el certificat de defunció. Sol·licito que em paguin l’atur».

El 12 de setembre es compleixen dos anys de la desaparició d’Antonio David Barroso. La policia considera com a hipòtesi més probable que la mare tragués el nen viu de casa seva, iniciés el viatge i ell morís a la gasolinera de Miajadas (Càceres), on les càmeres de seguretat van gravar la seva mare entrar i sortir del cotxe amb gestos de tristesa, o al camí des d’allà fins a Talavera de la Reina, on la dona va arribar poc després amb el seu fill a la cadira de rodes. Els investigadors apunten que per aquest motiu la dona va comprar una manta a Talavera malgrat la calor que feia aquell dia, uns 35 graus. La seva intenció, apunten, era cobrir el cos sense vida del seu fill per evitar que els empleats de l’hotel advertissin que estava mort.

Tirar-lo al riu Tajo

En aquesta línia, els investigadors apunten la possibilitat que Macarena tirés al riu Tajo el cos del seu fill i la cadira de rodes. Consideren cridaner que la dona recordi amb exactitud les entrades i sortides d’aquesta localitat, en què mai havia estat. No descarten per això «la idea més senzilla i més factible: empènyer una cadira elèctrica de gran pes amb una persona lligada a aquesta, sabent que el cos no flotarà, als voltants d’un riu cabalós i en una zona on ningú que no es trobés al lloc es pogués adonar de la seva presència».

L’excel·lent memòria de Macarena sobre el seu pas per Talavera, a diferència de la resta de l’últim recorregut que va fer amb el seu fill, crida l’atenció dels policies, que apunten la possibilitat que s’adonés que el riu Tajo era un «bon lloc» per deixar el cadàver d’Antonio David. Els investigadors afegeixen que la dona va poder inspirar-se per fer-ho en casos de crims reals o successos ficticis de sèries de televisió: «la conducta de deixar una persona-familiar a l’aigua és una cosa que s’ha pogut veure en algun fet fictici o real en els mitjans de comunicació coneixent que les possibilitats de trobar-lo són remotes, constituint la seva conducta una imitació a altres de ja dutes a terme».

Notícies relacionades

Un helicòpter s’estavella a l’M-40 de Madrid i deixa tres ferits lleus

Una dona en coma i el seu fill de quatre anys ferit després d’incendiar la seva parella la seva vivenda a Tenerife

Els policies apunten que aquesta manera de desfer-se del cos del seu fillseria menys agressiva que tirar-lo a un contenidor d’escombraries. «El fet de llançar el teu ésser estimat a un contenidor d’escombraries és una cosa que no solen fer persones que han proporcionat un bon tracte a aquesta persona», indiquen en l’informe, on afegeixen que els familiars de Macarena no la veuen capaç de deixar el seu fill, per qui s’havia desviscut sempre, a les escombraries. «És menys costós empènyer una cadira amb el teu fill que agafar en braços el teu propi fill i deixar-lo dins d’un contenidor sota de les escombraries», conclouen els investigadors. En el sumari, de fet, s’inclouen imatges del lloc del riu Tajo on Macarena va poder haver llançat el cadàver d’Antonio David i la cadira de rodes que utilitzava.

Deixar la medicació

Macarena, malalta de trastorn bipolar, havia deixat de prendre la medicació que necessitava. Ja havia tingut dos brots psicòtics el 2017 i el 2019 i coneixia els riscos de deixar de prendre el liti, però ho va fer de nou, des de l’estiu anterior, va confessar, perquè guanyava molt pes, fins a 18 quilos va dir, si prenia les pastilles. El seu fill, per la seva banda, necessitava prendre quatre tipus de pastilles diàries per evitar, entre altres problemes de la seva malaltia, patir crisis epilèptiques. La investigació de la policia ha revelat que Macarena li va deixar de donar dos d’aquests medicaments entre 13 i 15 dies abans de morir. De fet, diversos testimonis, des d’un sacerdot a l’empleada d’un supermercat, van veure patir al nen violentes convulsions els dies abans de la seva desaparició.