Estafats a Facebook: fins a 10.000 euros per enviaments que mai van arribar

La Natalia i la Marisol, noms ficticis que amaguen identitats reals, van ser estafades per un home que hi va contactar per Facebook i els va assegurar que necessitava la seva ajuda per poder mudar-se a Espanya. A la Natalia la va convèncer que li enviaria les seves pertinences per correu i, falsejant correus electrònics de l’empresa de transports, que havia de pagar més de 10.000 euros per desbloquejar l’enviament a la duana amb Portugal. A la Marisol, en canvi, que necessitava que li obrís un compte bancari en el qual dipositar els seus estalvis per poder començar de zero al nou país. Una va acabar perdent els seus diners, l’altra condemnada als tribunals per blanqueig de capitals.

Fa anys que els delictes informàtics creixen alhora que les noves tecnologies es tornen una part cada vegada més imprescindible del dia a dia. Segons l’últim Informe sobre la Cibercriminalitat a Espanya publicat pel Ministeri de l’Interior, el 2021 es van cometre 305.477 delictes informàtics, un 6,1% més que l’any anterior. D’aquests, el 87,4% corresponen a fraus informàtics i un 5,7% més a les amenaces i coaccions que reben les víctimes per part dels ciberestafadors.

De tots els delictes dels quals es tenen constància, però, només un de cada deu van arribar a aclarir-se i menys d’un 5% van tenir com a conseqüència la detenció d’algun dels responsables. Tot i això, segons ha pogut comprovar aquest diari, als tribunals espanyols sí que arriben, tot i que sigui amb comptagotes respecte als delictes que es produeixen, multitud de casos en els quals s’aconsegueix detenir i condemnar els defraudadors.

Facebook Marketplace, una oportunitat

Les possibilitats de ser estafat en aquestes xarxes socials, a més, no es redueixen únicament a sol·licituds d’amistat sospitoses en les quals es forja una relació fictícia entre l’estafador i la víctima, sinó que hi ha vies molt més directes de robar diners.

Des del 2016, Facebook, que es calcula que té més de 2.200 milions d’usuaris actius al mes i 21,1 milions de perfils a Espanya, té en marxa Marketplace, una funcionalitat de la xarxa social més popular de la història en la qual els seus usuaris poden anunciar i comprar productes oferts per ells mateixos. La diferència amb altres plataformes que ofereixen serveis semblants, com poden ser Ebay o Vinted, és que aquestes ofereixen la possibilitat d’intermediar d’alguna manera en la transacció, una cosa de què la xarxa de Meta, com moltes d’altres, es desentén.

D’aquesta manera, els usuaris que utilitzin el Marketplace tenen l’opció de portar a terme la compravenda ‘online’, tot i que per canals de pagament aliens a Facebook, o en persona, però les dues opcions presenten riscos.

En una sentència del 17 de maig del 2023 de l’Audiència Provincial de Madrid s’explica com el Víctor, un altre nom fictici, pretenia vendre dos telèfons mòbils per 450 euros. Per fer-ho va quedar a la sortida del metro de Buenos Aires amb la Clara, una dona que, per demostrar que li havia enviat els diners, li va ensenyar una captura de pantalla amb la transacció i es va emportar els dispositius.

El Víctor no es va assabentar que havia sigut estafat fins que va ser a comissaria i va ensenyar la imatge als agents de la policia, que li van confirmar el que havia passat. Malgrat que la Clara no va contestar a les seves trucades ni als seus missatges, va ser fàcil identificar-la i detenir-la una vegada denunciada, raó per la qual ha acabat sent condemnada per un delicte lleu d’estafa a tornar els diners i a pagar una multa.

Una cosa similar li va passar al José Luis, que va pensar que havia comprat una PlayStation 4 per 140 euros i, una vegada que havia fet el pagament després de comprovar que hi havia un enviament en marxa programat per RMW, va veure com el venedor retirava el paquet i es quedava els seus diners. Una vegada que l’estafador es va assabentar que havien interposat una demanda contra ell, va tornar els diners, però això no el va deslliurar de ser condemnat per un delicte d’estafa a pagar una multa de 360 euros.

Responsabilitat de Facebook

«Comprar a través de plataformes que no intermedien en el procés de pagament és exactament igual que convenir una compravenda amb algú que et trobes pel carrer, no tens cap seguretat que et pagui ni que si li compres alguna cosa el que reps serà el que tu esperaves», explica a aquest diari Carolina González, directora del departament penal del despatx d’advocats Ius+Aequitas. «Tot és en aquests termes i condicions que acceptem i que no llegim».

Notícies relacionades

Un helicòpter s’estavella a l’M-40 de Madrid i deixa tres ferits lleus

Una dona en coma i el seu fill de quatre anys ferit després d’incendiar la seva parella la seva vivenda a Tenerife

D’aquesta manera, Facebook no té cap responsabilitat ni obté una rendibilitat directa pel que passa dins de Marketplace, explica la lletrada, per tant, ni tan sols podria exigir-se-li una responsabilitat legal a l’empresa si els productes que s’hi ofereixen són robats o falsos.

«Des del moment en què ni el producte ni els diners passen per les mans de l’empresa no se’ls pot exigir que en donin compte, per tant, no només cal saber què comprar i a qui, sinó també on», recomana González.