Van caure d’un sisè pis

«Eren unes nenes encantadores que estaven molt integrades», afirmen a l’escola de les bessones mortes a Oviedo

«En l’esbarjo jugaven amb altres criatures», asseguren famílies dels companys de classe a La Ería

2
Es llegeix en minuts

«No sabem el que ha pogut passar; eren unes nenes encantadores». A l’escola La Ería d’Oviedo ningú podia entendre aquest matí la mort de l’Anastasia i l’Alejandra, les dues bessones de 12 anys que van ser trobades mortes després d’haver-se precipitat des de la sisena planta del pis on vivien, al número 48 del carrer Facetos. Eren bones estudiants, jugaven amb tots els nens al pati i, malgrat ser d’origen rus, parlaven perfectament el castellà. Igual que el seu germà, de 10 anys, també escolar del mateix centre. Per això, a les dues del migdia, quan la sirena anunciava el final de les classes, ningú trobava una resposta: «¿Com ha pogut passar una cosa així?».

El relat dels pares dels companys de classe de les germanes era idèntic: feia uns quants cursos que estaven escolaritzades a La Ería i, tant elles com la seva família, «eren molt afables, encantadors». Ningú té constància que al centre hi hagués casos d’assetjament. Més aviat al contrari. Els alumnes de sisè, curs que feien les bessones, comptaven les hores per anar-se’n de viatge d’estudis. Estava previst que l’excursió, de quatre dies, sortís dimarts cap a Madrid. «Havien estat venent paperetes per pagar les despeses», afirmaven.

«Alguna vegada les he vist en l’esbarjo i sempre estaven jugant amb altres nens, com tots», assegurava Fernando Díaz Palacio, pare d’un dels companys de classe de les bessones. «Una dibuixava molt bé. El meu fill sempre deia que li encantaria dibuixar com ella», afirmava afligit sobre l’Anastasia i l’Alejandra, idèntiques com dues gotes d’aigua, per la qual cosa a casa els solien posar un llaç de diferent color als cabells perquè els seus companys i professors les poguessin diferenciar.

A La Ería va regnar durant tot el matí un silenci impropi d’una escola. Al pati, blindat per diversos agents de la Policia Nacional, no hi havia nens, ni jocs ni moviment. La quietud es va trencar a les 11.41 hores. Va ser llavors quan va arribar a l’escola personal de la Unitat d’Atenció de la Família i la Dona (UFAM) de la Policia Nacional, de la Conselleria de Salut i dels Serveis Socials, acompanyant un matrimoni molt pròxim als pares de les nenes. Tot just 15 minuts després abandonaven les instal·lacions amb el germà petit de les bessones, alumne de quart, i un altre nen, fill d’aquests amics de la família.

«S’han de gestionar situacions molt dures», lamentava Emma Álvarez, directora de l’institut La Ería, sobre la terrible situació que s’estava vivint a l’escola, separada del seu centre únicament per una tanca. Precisament, Álvarez va haver d’enfrontar-se fa un any a una situació similar quan el moldau Igor Postolache, de 32 anys, va assassinar la seva veïna Erika, de 14, alumna de l’IES La Ería.

Notícies relacionades

La calma va tornar a ser una constant a l’escola fins i tot que que va sonar la sirena que anunciava el final de la jornada. Molts dels companys de classe de les bessones, que van rebre assistència psicològica a l’aula durant el matí, es van reunir amb els seus pares plorant i visiblement afectats pels fets. «És molt difícil d’explicar i molt dur», es lamentaven les famílies, molt preocupades per l’impacte emocional de la situació en la mainada.

Per la seva banda, la direcció del centre va rebutjar fer declaracions sobre la tragèdia, que actualment està sent investigada per la Policia Nacional.