El Suprem ratifica la presó permanent revisable per a la mare que va assassinar la seva filla en un hotel de Logronyo el 2020

La Sala Penal del Tribunal Suprem ha confirmat aquest divendres la pena a la presó permanent revisablea A.U., la mare que va assassinar la seva filla de 5 anys en un hotel de Logronyo el 26 de gener del 2020 , per un delicte d’assassinat astut, amb l’agreujant de parentiu.

Com informen fonts judicials, la Sala ha desestimat l’únic motiu del recurs de cassació interposat per la condemnada contra la sentència del Tribunal Superior de Justícia de La Rioja que va confirmar la dictada per l’Audiència Provincial de Logronyo.

La sentència d’instància li va imposar, a més de la presó permanent revisable, el pagament d’una indemnització, en concepte de responsabilitat civil, de 200.000 euros per dany moral al pare de la víctima i de 9.643 euros pel temps que va trigar a curar-se del trastorn ansiós depressiu que va patir per aquests fets.

En el seu recurs, l’acusada afirmava que s’havia lesionat el principi constitucional de prohibició del ‘bis in idem’ a l’utilitzar la major vulnerabilitat de la víctima derivada de la seva edat per apreciar la traïdoria que qualifica la mort homicida en delicte d’assassinat i, alhora, per aplicar el subtipus agreujat de l’article 140.1.1r del Codi Penal que contempla com a pena la presó permanent revisable.

La Sala considera que en aquest cas no hi ha ‘bis in idem’ i aclareix que no es castiga més perquè es tingui en compte la traïdoria com a element del tipus i, al temps, com a determinant de l’agreujament punitiu del resultat.

En la seva sentència explica que es tracta d’un supòsit de «doble traïdoria» i assenyala que el que funda l’agreujament penològic és que «l’acció astuta que determina la qualificació del delicte com a assassinat recau sobre una víctima que reuneix determinats indicadors –per la seva edat o les seves condicions personals de vulnerabilitat– que la fan mereixedora d’una protecció més gran».

El que comporta, com a conseqüència, «que aquesta concreta mort astuta incorpori una taxa més gran d’antijuricitat, de més desvalor, justificant, a la fi, un retret més greu».

Afegeix que «la circumstància astuta de producció en aquests supòsits aporta una específica gravetat que determina, per opció del legislador, una resposta penal més severa» davant la resta de morts astutes que s’engloben en el grup de conductes incloses pel tipus general l’article 139 del Codi Penal.

D’aquesta manera, i després de l’últim recurs presentat davant el Suprem, aquest ha confirmat la pena imposada per l’Audiència Provincial de Logronyo.

La sentència

El 14 de març del 2022, la jutge de l’Audiència Provincial va condemnar a presó permanent revisable A.U., per un delicte d’assassinat presentant-se la circumstància agreujant de parentiu, al matar la seva filla de 5 anys el 26 de gener del 2020 a l’hotel Los Bracos de Logronyo.

La sentència a què va tenir accés Europa Press va imposar la pena que demanava tant Fiscalia com les acusacions particular i popular. A més, en concepte de responsabilitat civil, haurà d’indemnitzar el pare de la nena amb 200.000 euros per dany moral, així com amb 9.643,68 euros més, pel temps que «va trigar a curar-se del trastorn adaptatiu mixt ansiós depressiu que va patir per aquests fets».

Al llarg de les 177 pàgines de l’escrit, considera provats que la mare i l’àvia, que va aparèixer morta el 28 de gener del 2020 al riu Ebre, «van decidir un pla conjunt per posar fi a les seves vides i a més acabar amb la vida de la menor».

Per a això, prossegueix la sentència, es van dirigir el matí del 26 de gener a l’hotel de Logronyo, on el dia anterior havien reservat una habitació. Una vegada allà, «amb la intenció d’acabar amb la vida de la menor, amb plena conformitat de totes dues, acceptant cada una els actes de l’altra, va subministrar a l’esmentada menor lormetazepam, en una dosi tal que la menor va quedar a un estat profund de sedació, i trobant-se la menor en tal estat, va pressionar la boca i el nas de la nena, fins a tallar-li la respiració, acabant amb la seva vida per asfíxia mecànica per sufocació per obstrucció de vies respiratòries, sent datada l’hora de la mort entre les 13.30 i les 19.00 hores d’aquell diumenge».

«Sense possibilitat de defensa»

A més, es reflecteix que la nena «no va tenir cap possibilitat de defensar-se, per trobar-se en estat de profunda sedació per efecte del lormetazepam que li havia sigut subministrat, i per tenir en el moment dels fets tan sols cinc anys, ja que la seva data de naixement era el 30 de desembre del 2014.

Notícies relacionades

Un helicòpter s’estavella a l’M-40 de Madrid i deixa tres ferits lleus

Una dona en coma i el seu fill de quatre anys ferit després d’incendiar la seva parella la seva vivenda a Tenerife

També, la sentència prova que «els quatre mesos anteriors als fets, la mare va subministrar repetidament a la menor lormetazepam, medicament indicat per induir el son i no indicat per a la seva administració en nens».

En el moment dels fets, dicta l’escrit que A.U. «no patia cap trastorn que afectés la seva consciència i voluntat».