Accident mortal a Pontevedra | «Vam veure el conductor darrere del parabrisa. No podia sortir»

Hi havia l’autobús sobre les aigües del riu Lérez, «vam veure el conductor darrere del parabrisa i ens vam comunicar amb ell mitjançant senyals fins poder rescatar-lo. No podia sortir tot i que entrava l’aigua, perquè si ho intentava el fort corrent el portaria riu avall». Poc després van arribar la resta d’equips, que van portar a terme l’operació de rescat aquella nit; els bombers de Pontevedra i de Deza i el servei d’emergències mèdiques. De fet, va ser el coordinador d’emergències, Carlos Failde, qui va prendre el control de la situació: «sempre hi ha d’haver algú que faci d’enllaç per demanar més mitjans i prendre decisions, però no diria que vaig ser el responsable de l’operació aquella nit, tots treballàvem junts», apunta Failde, que va acudir la zona malgrat no estar de servei aquell dia «davant la gravetat del sinistre».

Failde explica a Faro de Vigo, del grup Prensa Ibérica, que «el que més ens preocupava era no saber quanta gent hi havia dins», tot i que quan ell va arribar-hi, a les 22.30, aproximadament, «l’aigua encara no havia inundat l’interior de la cabina». Llavors van començar a mobilitzar-se: «els primers a baixar van ser els Bombers de Pontevedra, que van rescatar el conductor i van veure que hi havia una altra persona amb vida a dins». Amb les indicacions de tots dos, que es trobaven conscients però en estat de xoc, van aconseguir aclarir millor el nombre total de passatgers i els efectius van seguir amb la inspecció del vehicle. Així, van retirar els cossos de dos ocupants més que no havien pogut sobreviure a la tragèdia i van comprovar que «des de la cabina cap enrere el sostre estava completament aixafat, tocant els seients, per això semblava que estava més enfonsat que la part davantera».

Eren gairebé les tres de la matinada, el temporal no donava treva i la possibilitat de trobar més viatgers amb vida estava pràcticament descartada. «Vam haver de finalitzar la recerca perquè el risc de la intervenció era massa alt i l’interior ja estava completament inundat», explica Failde.

Així va ser aquella primera nit per a les més de trenta persones que treballaven a la zona. Molts d’ells, igual que el coordinador del servei d’ambulàncies, que fa 28 anys que treballa en el servei i que ha presenciat altres accidents, com el d’Angrois, ja tenien experiència en situacions com aquesta, tot i que «a aquestes coses no t’acostumes; cada cas és diferent i sempre impacta», sentencia Failde, que a primera hora del matí estava in situ, treballant per trobar la resta de viatgers.

Encara no eren les nou de la nit i la guàrdia dels bombers de Deza (Manuel Silva, Beni Diéguez i J. Manuel Galego) estava celebrant el sopar de la Nit de Nadal. Sopaven abans de l’habitual perquè era molt possible que hi hagués incidències pel xàfec que estava caient. Durant el dia ja havien sigut alertats d’incidències, com arbres caiguts en pistes i algun accident de trànsit.

Notícies relacionades

Mari Carme Òrrit Pires: Una bagenca a l’ull de l’huracà del drama dels desapareguts

Ràbia i desconcert per la pallissa a un menor a Sant Joan de Vilatorrada: "Tant de bo no fos real, sinó intel·ligència artificial"

La primera alerta del sinistre de Pedre, a les 21.19 hores, avisava de la ruptura d’una tanca del pont. Minuts després els va arribar la notícia que hi havia un bus sobre el riu amb diverses persones dins, de les quals almenys una estava viva. Es van desplaçar a la zona amb un vehicle de primera sortida i un altre d’altura, amb el qual van donar suport des de dalt per a les maniobres de rescat durant la matinada de dissabte. Diumenge van tocar les tasques de rastreig en el curs del riu Lérez.

Els bombers de Deza, que se sumen al dolor de les famílies i els transmeten les seves condolences, incideixen que «les emergències no depenen d’un servei només», sinó que és imprescindible la col·laboració dels diferents dispositius. Més que res, perquè de vegades les dotacions són petites. I en l’accident de dissabte hi havia nou persones dins de l’autobús, però podrien haver-ne sigut 50.