Investigació

Les famílies de les nenes d’Aguilar de Campoo desaparegudes el 1992 recorren al Constitucional

L’objectiu és determinar si hi ha hagut una vulneració de drets fonamentals en la sentència de l’Audiència Provincial que arxiva definitivament la causa | Demanen que l’Alt Tribunal tingui en compte la problemàtica que hi ha a Espanya amb les persones desaparegudes i «les llacunes legals»

Les famílies de les nenes d’Aguilar de Campoo desaparegudes el 1992 recorren al Constitucional
3
Es llegeix en minuts

Les famílies de les nenes d’Aguilar de Campoo (Palència) Virginia Guerrero i Manuela Torres, desaparegudes fa 30 anys, han recorregut l’arxiu de la investigació davant el Tribunal Constitucional per saber què els va passar a les dues menors, de 14 i 13 anys, que van anar a Reinosa (Cantàbria) i mai van tornar a casa seva.

Després de la decisió de l’Audiència Provincial de Palència de confirmar la interlocutòria del Jutjat de Cervera de Pisuerga (Palència) que va acordar l’arxiu de les actuacions per conèixer el que els va passar a Virginia Guerrero i Manuela Torres, la representació legal de les dues famílies ha presentat un recurs d’empara davant el Tribunal Constitucional.

L’objectiu és determinar si hi ha hagut una vulneració de drets fonamentals en la sentència de l’Audiència Provincial que arxiva definitivament la causa, ha explicat a EFE el portaveu de les famílies, Ramón Chippirrás.

«Creiem que s’han vulnerat drets fonamentals. S’ha vulnerat el dret fonamental a la tutela judicial efectiva», ha afegit en declaracions a EFE l’advocada Carmen Balfagón, que demana al Constitucional que tingui en compte la problemàtica que existeix a Espanya amb les persones desaparegudes i «les llacunes legals» que hi ha sobretot en el cas de menors desapareguts.

«Confiem que el Constitucional admeti la causa», ha afirmat l’advocada apel·lant, d’aquesta manera, que les causes de persones desaparegudes tinguin una empara constitucional que ara no existeix i recordant que actualment hi ha a Espanya més de 5.000 denúncies actives de menors desapareguts.

En concret apunta que el Tribunal Constitucional mai s’hagi pronunciat sobre persones desaparegudes i a la necessitat que la Justícia continuï actuant fins que es resolguin tots els casos.

En el cas concret de Manuela i Virginia el recurs es basa en el fet que, durant la investigació reoberta el 2021 arran d’una nova línia d’investigació, no s’hagi admès cap de les diligències plantejades per la representació de les famílies i en «els errors» que segons els advocats incorre la sentència de l’Audiència Provincial.

Com a exemple posen la petició que es tornés a inspeccionar la mina Fontoria (una mina de magnesita a Cantàbria, on es va buscar el 1992 després de dues trucades anònimes a la Guàrdia Civil) i la Cueva Cervatos (un lloc a prop de Reinosa idoni per amagar els cadàvers segons la mateixa investigació) per buscar restes biològiques de les nenes, utilitzant les tècniques i els recursos que existeixen ara i que no existien quan es va fer després de la seva desaparició el 1992.

A més, recorden que el recurs al Constitucional obre la via d’Estrasburg en cas que no tingués èxit en el Constitucional recordant que Espanya està adherida al conveni de les Nacions Unides per buscar persones desaparegudes.

Per això ha insistit que la representació legal continua explorant les vies que té al seu abast davant del que considera una clara indefensió de les famílies de la Virginia i la Manuela i que no pararan fins a saber què els va passar a les nenes.

«La nostra intenció és continuar. Si no tenim resposta a Espanya anirem a Estrasburg», ha advertit Carmen Balfagón.

Manuela Guerrero i Virginia Torres van desaparèixer el 24 d’abril de 1992 quan van decidir fer autoestop per tornar a Aguilar de Campoo (Palència) des de Reinosa, on havien anat a passar la tarda.

L’últim que se sap de les nenes és que van passar la tarda a Reinosa, van anar a una discoteca i a un parc i se les va veure fent autoestop i pujant a un Seat 127 color blanc o crema.

Notícies relacionades

El maig del 2021, es van reobrir les investigacions arran del testimoni d’una dona en un programa de televisió i un any després el Jutjat va acordar el sobreseïment provisional de les actuacions assegurant que «no constava autor conegut en la perpetració dels fets objecte de denúncia».

Els advocats de les famílies van recórrer la interlocutòria de sobreseïment i l’Audiència ha confirmat aquest mes de setembre l’arxiu definitiu.