A Vilanova i la Geltrú

La Laia va morir assassinada quan sortia de casa dels seus avis: confirmen la presó permanent per al «monstre» que la va matar

La petita tenia 13 anys, un veí la va raptar quan baixava per l’escala del portal | «Hi ha vegades en què un sepulcre tanca dos cors al mateix taüt», lamenta la seva mare

La Laia va morir assassinada quan sortia de casa dels seus avis: confirmen la presó permanent per al «monstre» que la va matar
6
Es llegeix en minuts
Tamara Morillo

«Que cada hora sentis el terror que va sentir la meva Laia amb tu i el dolor del meu fill, el seu germà. Ningú t’estimarà mai, et desitjo soledat eterna». Es diu Sonia, és la mare de la Laia, del Guillem. El noi tira endavant amb esforç, creix, camina, com pot, marcat pel dolor. La Laia no. La van assassinar el juny del 2018, quan baixava per l’escala del portal després de passar la tarda amb els seus avis. El veí del pis de baix va obrir la porta mentre la nena passava, la va agafar per la força, la va raptar. El seu pare l’esperava fora, al cotxe, per anar a casa, a escassos metres del portal. Tenia 13 anys. No va arribar.

Juan Francisco López Ortiz, el seu assassí, compleix condemna. El Tribunal Suprem acaba de confirmar que no sortirà de la presó almenys durant els pròxims 25 anys i, potser, mai. «El monstre que va destrossar la vida de la meva filla», explica Sonia, amb més dolor que ràbia, a CASO ABIERTO, portal de successos i investigació. «No hi ha condemna que pagui això... La Laia no me la tornaran. No torna a viure. La Laia se’n va anar igual, va patir igual, ha perdut la vida igual...», la seva veu tremola, «massa dolor». 

Tres sentències descriuen l’assassinat com a atroç. La petita va ser trobada a casa seva, ja sense vida, quan intentava ficar el seu cos en una maleta. Tot just detenir-lo, va negar els fets; després va confessar el crim, però va dir que pensava que la nena era una lladre que havia entrat a casa seva. El van declarar culpable. Va recórrer. L’última sentència, ferma, de l’Alt Tribunal, confirma la presó permanent revisable per assassinar d’una manera cruel, despietada i perversa la menor. Abans, la va violar.

dilluns, 4 juny del 2018. La Laia, com molts altres dies, passa la tarda amb els seus avis en un conegut barri de Vilanova i la Geltrú (Barcelona). «Mama, digues-li a la nena que baixi, que ja estic arribant». És el pare de la petita que, com sempre, la recollirà. Normalment deixa el cotxe al mateix portal. Aquell dia, unes obres l’obliguen a aparcar uns metres més endavant.

Avisada, la Laia s’acomiada dels seus avis. Demà més. Els fa un petó i, després de creuar la porta, baixa el primer esglaó. Els seus avis viuen en el segon, són dos pisos fins a arribar al hall. L’àvia de la Laia, corre, com sempre, a la finestra per veure-la sortir pel portal. Només passen un parell de minuts quan el seu fill –el pare de la Laia– torna a trucar.

«Ja ha baixat». La seva àvia torna a la porta, «¡Laia!» «¡Laia!», no hi ha resposta de la petita, la Laia no hi és. Un veí, del primer, que puja l’escala en aquell moment, els diu que no s’ha creuat amb la nena. Arrenquen els dubtes, potser ha sortit i no l’han vist. La seva àvia, des del minut u, assenyala que ella era a la finestra, que no l’ha vist sortir.

Porta per porta

La recerca va arrencar de manera immediata. Tot i que ningú la va veure sortir, per si era un error, es van recórrer els carrers veïns. Sense rastre. La Policia Local es va unir a la recerca, també alguns familiars. No apareix, la Laia no hi és.

Mentre els seus pares interposaven la denúncia per desaparició davant dels Mossos d’Esquadra, dos oncles de la petita, acompanyats dels agents locals, van centrar la mirada al portal. Van cridar porta per porta. No era difícil. Per cada planta n’hi havia dos.

Al segon pis la nena no hi era, ja que una de les vivendes era la dels avis i la seva àvia l’havia vist baixar. Es van enfocar al primer pis. Un era del veí que va entrar en el mateix moment i va assegurar que no s’havia creuat amb ella, l’altre va trigar a obrir.

En aquesta casa hi havia Juan Francisco López. No vivia a la vivenda, era fill dels propietaris. Havia tornat d’un viatge a la Xina i havia acabat allà. Estava sol al domicili –tot i que pocs ho sabien– perquè el seu pare acompanyava la seva mare en les seves últimes hores de vida en un hospital.

Olor de lleixiu

El terra era moll, el cub del pal de fregar tenia aigua tenyida de vermell i una forta olor de lleixiu va impactar a tothom tot just obrir. Esquiu, no ho va posar fàcil, però van aconseguir entrar: La Laia va aparèixer, era allà. Van ser només dues hores el que va durar la recerca, però ja no va poder fer-se res per la petita.

Era en una habitació, asseguda a terra amb els peus junts i el cos cap endavant; «el seu cap era dins d’una maleta, com si haguessin intentat introduir-la a l’interior», va descriure un agent en seu judicial.

Cruel, pervers i despietat

La descripció de l’escena trenca el cor. «Es va tractar d’un acte cruel de principi a final i amb una maldat absoluta sabent el que feia, com ho feia i el que estava patint la nena», afirma la sentència del Tribunal Suprem.

Descriure l’horror que va viure la Laia sembla impossible. Tremendament dolorós. Va ser violada, va morir per asfíxia, tot i que tenia multitud de cops i ganivetades, fruit d’un «monstruós acarnissament», qualificat de «despietat» i «pervers» per l’Alt Tribunal. Es considera provat que Juan Francisco López va obrir la porta quan la nena hi passava per davant –quan baixava per trobar-se amb el seu pare– i la va introduir per la força a la vivenda. La va agredir sexualment. La va colpejar, la va apunyalar i la va matar.

«La nostra condemna és pitjor»

«Durant el dia», es dol la Sonia, «puc passar per tots els estats d’ànim possibles, excepte el de l’alegria. Apareix la ràbia, el dolor, la tristesa, l’ansietat». Intenta tirar endavant, però no pot, «m’aixeco cada dia amb ganes de no fer-ho, ho faig per obligació».

Juan Francisco compleix la màxima pena, «però la nostra és pitjor», afirma la Sonia. «La pitjor condemna se l’ha emportat la Laia, primer. I el seu germà després. Li va tocar créixer de sobte. Que ell estigui tancat no repara el meu mal».

L’assassí, donaria una infinitat de versions, per evitar ser jutjat. La primera, quan el detenen, quan troben la petita a casa seva. Va assegurar que es va trobar la nena al llit quan va entrar, i que no trobarien proves que l’incriminessin. «L’únic positiu, i que penso, és que ell està tancat, i el meu fill no se’l trobarà pel carrer», explica a CASO ABIERTO la Sonia, la seva mare.

Notícies relacionades

La Laia tenia 13 anys, era una «nena feliç». Va néixer a la Xina, amb 14 mesos va ser adoptada, va créixer i va viure sempre a Vilanova i la Geltrú. Eixerida, alegre, forta, valent, res la frenava. Només una cosa, la foscor. La seva por de la falta de llum, al desconegut, desmuntava la segona versió que el seu assassí va donar, que la petita es va colar per iniciativa pròpia a casa seva i la va matar perquè la va confondre amb un lladre.

Disfrutava de la vida, «anava a anglès, li encantava anar a l’acadèmia», cantava, ballava, i «era molt, molt carinyosa amb tots nosaltres», recorda la seva mare. S’havia apuntat a teatre. «Havia coincidit amb una companya que es va canviar d’escola i, bé, era molt feliç». Tenia somnis, i objectius, molts: «cada dia volia ser una cosa diferent de gran. Un dia volia ser metge, un altre dia et deia que volia tenir una botiga de roba, jo li deia, millor que sigui 'online’...». Se’n va anar sense fer els 14 anys. No hi ha dia que la Sonia no la recordi. Caminen juntes. «Hi ha vegades que el sepulcre tanca, sense saber-ho, dos cors al mateix taüt».