Finalitzada l’eutanàsia al vigilant que va disparar contra quatre persones

Cap a les 9.00 hores, el reu, que es trobava en presó preventiva, ha sigut traslladat del mòdul penitenciari, en el qual ha passat l’últim any i mig de vida, a la planta de la Unitat de Cures Intensives (uci) de l’Hospital de Terrassa. Allà alguns familiars i amics, després de les proves mèdiques requerides per a la donació d’òrgans, han pogut acomiadar-se de l’Eugen i acompanyar-lo durant la primera fase, de sedació, entre les 14.00 hores i les 15.00 hores. A continuació, el còctel de medicaments li ha aturat el sistema respiratori i el cor. Quan la seva mort estava certificada clínicament, ha començat el procés d’extirpació d’òrgans per poder donar-los. En total, el procés ha durat unes cinc hores.

Fonts consultades per aquest diari remarquen que la llei espanyola estableix que es comprovi que el cor del donant no dona cap senyal de funcionament durant almenys cinc minuts abans de procedir a l’extracció d’òrgans. Transcorregut aquell període, es pot procedir a la recollida, que en cap cas es porta a terme si el pacient encara és viu. En un cas com el de l’Eugen, no obstant, pot passar que es miri de recuperar artificialment alguna de les seves constants per evitar que pateixin danys els òrgans que s’extrauran, un procediment que ha disparat els rumors sobre l’hora exacta de la seva mort.

De pres a pacient

No ha sigut possible esbrinar gairebé res sobre com ha tingut lloc el procés d’eutanàsia rebut per l’Eugen. Cap de les fonts oficials, ni de l’Hospital de Terrassa ni tampoc de la Conselleria de Salut, han volgut confirmar ni desmentir cap aspecte en compliment de la llei de protecció de dades que incumbeix als pacients. Perquè això ha sigut aquest matí l’Eugen, un pacient. Des que se l’han emportat del mòdul penitenciari i ha ingressat en el quiròfan, el control de l’Eugen ha passat d’estar en mans de la vigilància dels Mossos d’Esquadra a estar en les dels metges. L’eutanàsia es tracta com una mort natural, a efectes legals, i la seva aplicació és un procés mèdic. 

La situació clínica de l’Eugen, que va resultar greument ferit fa vuit mesos quan va pretendre matar els seus companys de feina i només va poder ser frenat per la policia a trets, complia els requisits de la llei de l’eutanàsia aprovada el març del 2021, segons el criteri mèdic. Pateix tetraplegia irreversible –pot moure un braç i el coll–, té la cama dreta amputada, necessita una sonda per a la bufeta, pateix úlceres per la immobilització i dolors constants per als quals no pot ser sedat. Malgrat que clínicament no hi ha debat, judicialment sí que n’hi ha. Amb la seva decisió, l’Eugene no ha sigut jutjat ni les seves víctimes compensades. 

José Antonio Bitos, l’advocat que defensa els interessos dels dos agents dels Mossos, contra qui l’Eugen va disparar en la fugida posterior a l’atac perpetrat contra l’oficina de Securitas de Tarragona on va intentar assassinar tres membres de la companyia, ha anunciat que reclamarà a la Generalitat que assumeixi la indemnització que mereixen els dos policies: un d’ells va rebre un tret al braç i encara continua de baixa. Tampoc han pogut tornar a la seva feina les tres persones de Securitas, dues de les quals van estar en estat crític durant dies a causa dels trets de l’Eugen. 

El lletrat Bitos ha intentat sense parar d’impedir que l’Eugen rebés l’eutanàsia al considerar que havia de prevaler el dret dels seus clients a jutjar el seu agressor. Tanmateix, cap dels tribunals als quals ha apel·lat, tant espanyols com europeus, ha estimat els seus recursos i ha rebutjat dictar mesures cautelars contra l’eutanàsia. 

Obsessionat amb la feina

Eugen Marin Sabau va néixer a Romania i feia uns 20 anys que residia a Espanya, a Alcover (Alt Camp). Tenia 46 anys, era vigilant de Securitas i estava obsessionat amb la seva feina. Així el van definir el Josep Maria, el propietari del pis de l’avinguda Maria de Alcover en el qual residia, i el Gumersindo, el responsable de la galeria de tir de Sant Salvador, a Tarragona, la seva segona llar. 

«Podies intentar parlar amb ell d’una altra cosa però ell reconduïa la conversa per tornar a parlar de la feina», recordava el Josep María, que havia compartit llargues xerrades amb l’Eugen sobre els seus problemes a Securitas. Segons deia, el vigilant privat estava convençut que el menyspreaven per la seva condició de migrant romanès. «Deia que no el tractaven bé», afegia el Gumersindo. «Tenia la impressió que no li pagaven el quilometratge, que li donaven els serveis més durs, que d’altres cobraven més. I la seva obsessió era que tot es devia al fet que era romanès, perquè, segons ell, a la seva empresa eren racistes»

Cinc ferits

Notícies relacionades

Un helicòpter s’estavella a l’M-40 de Madrid i deixa tres ferits lleus

Una dona en coma i el seu fill de quatre anys ferit després d’incendiar la seva parella la seva vivenda a Tenerife

Enverinat per aquesta percepció que ningú va aconseguir que variés, el 14 de desembre del 2021, l’Eugen es va armar fins a les dents, es va disfressar d’àvia i es va dirigir a l’oficina de Securitas de Tarragona en la qual treballaven els seus caps. Quan va aconseguir que obrissin la porta gràcies a la disfressa, va obrir foc contra ells. Els tres excompanys van resultar ferits de molta gravetat. Dos d’ells van estar en estat crític. Abans d’acudir a l’oficina, els havia enviat un correu electrònic amb aquest missatge: «Bones festes, cabrons. Lladres i racistes».

Després del tiroteig, l’Eugen va fugir. A l’adonar-se que s’acostava una patrulla dels Mossos d’Esquadra, va aturar el cotxe, va baixar i va disparar contra els agents. A un d’ells li va perforar el braç. La fugida va acabar en una casa abandona als afores de Riudoms (Baix Camp). Allà es va parapetar i va rebutjar qualsevol mediació. Finalment va ser abatut per agents del Grup Especial d’Intervenció (GEI), la unitat d’elit de la policia catalana, que també van ser els primers a auxiliar-lo fins que una ambulància del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) va poder traslladar-lo a un hospital, on van aconseguir salvar la vida, la mateixa de què ara vol desprendre’s.