Entrevista
Mirza Salam, cònsol del Pakistan a Barcelona: «És una tragèdia i els assassins són familiars»
El crim d’Aneesa (24 anys ) i Urooj (21 anys), dues dones nascudes al Pakistan però residents a Terrassa (Barcelona), ha commocionat la comunitat pakistanesa que resideix a Catalunya. Les dues joves van viatjar al seu país d’origen la setmana passada i van morir torturades i assassinades per la seva pròpia família quan es van negar a començar els tràmits burocràtics perquè els seus nous marits –amb els quals s’havia concertat un matrimoni telefònicament des de Catalunya– poguessin instal·lar-se a Espanya. El cònsol del Pakistan a Barcelona, Mirza Salman, accepta una entrevista amb EL PERIÓDICO.
-¿Com es va assabentar del que havia passat? Abans que res deixi’m enviar el meu condol a la família i amics de les dues noies, Aneesa i Urooj. Me’n vaig assabentar a través dels mitjans del Pakistan.
-¿Què sent sobre això la comunitat del Pakistan? És un succés molt desafortunat. Hi ha sentiment de tristesa. Especialment pel fet que els assassins eren familiars de les dues noies, i això se suma a la nostra tristesa, i a la tragèdia.
-¿Els pares sabien que les matarien? No ho sé. Però crec que mai ho van saber, ni el pare ni la mare –que es trobava al Pakistan– imaginaven que podia passar.
-¿Això és normal? No, gens. No és una cosa normal. Però desafortunadament ha passat. Això és el que ens preocupa al Govern del Pakistan i la gent del Pakistan. També als que vivim a Catalunya.
-¿El Govern del Pakistan està lluitant contra aquest tipus de crims? El Govern del Pakistan va fer una llei el 2004 contra aquest tipus de crims, deixant clar que eren això: assassinats. I una altra el 2017 que estipula que qualsevol persona involucrada en aquests crims seria condemnada a almenys 25 anys de presó. El Govern està perseguint aquests delictes. I també s’ha de veure que els sis implicats en aquest assassinat ja són a la presó.
-¿I la societat? Els mitjans de comunicació estan molt actius a condemnar aquests dos assassinats. Hi ha un moviment social de rebuig. Actualment una dona forma part del màxim estament judicial del Pakistan i un 18% dels legisladors són dones, el percentatge més elevat de la història. Però desgraciadament, la violència contra les dones és un problema, no només del Pakistan, sinó del món sencer.
-¿On ha passat? A Gujrat, un lloc del Pakistan molt pobre i analfabet del país, també més violent i on hi ha la concentració més elevada de comissaries policials, un total de 28.
-¿Està en contacte amb la família? No. El que sabem és que les dues filles estan mortes, que dos germans són a la presó per aquests fets [segons fonts dels Mossos d’Esquadra, són tres els germans arrestats] i que un altre fill de la família va morir accidentalment fa temps. La mare segueix al Pakistan. El pare no ha contactat amb nosaltres. La família de les noies no va avisar la policia. Va ser la policia qui hi va intervenir a l’esbrinar-ho. La investigació segueix endavant, el sistema judicial del Pakistan és independent.
-¿Què sap del que va passar allà? Les dues noies ja estaven casades. Però els marits no havien viatjat encara a Espanya. I les famílies volien que vinguessin. La família va pressionar aquestes dues noies perquè comencessin un procés legal perquè poguessin venir a Espanya. Però les noies no van voler. Així va començar tot. No hi estaven d’acord. I les van torturar i les van matar.
Notícies relacionades-¿Com les van casar a distància? El matrimoni es pot fer per telèfon. L’imam ha de preguntar tres vegades a la dona i a l’home, que han de respondre que sí. He parlat amb la policia. Possiblement les dues noies van ser forçades a casar-se amb dos cosins, un dels cosins era fill d’un germà del pare i l’altre, fill d’una germana del pare.
-¿Per què se’ls diu ‘crims d’honor’? No s’haurien de dir així: són assassinats.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- La cultura que ve 15 pel·lícules que marcaran el 2026 a les sales de cine
- Més traçat del metro sense nous combois
- Badalona Albiol oblida el desallotjament de l’antic B9 en el missatge de Cap d’Any
- Sorteig de Reis ¿On puc comprovar el meu dècim de la Loteria del Nen 2026 en línia? Consulta els números premiats
- Mendicitat digital Morir en directe per un repte d’internet
- Primera persona Mercè Torrentallé, presidenta de les entitats de Salud Mental: "Hem fet camí, però ara falta que la joventut s'impliqui"
- 'El segon cafè' de La 2Cat L'Editorial de Cristina Villanueva: Any nou, les mateixes pors
- Club Entendre-hi + Animals i plantes ¿Com replantar l’arbre de Nadal després de les festes?
- Cas Koldo El jutge Puente denega l’autorització perquè Ábalos assisteixi a la comissió Koldo al Senat com va demanar el PP
- En contra del criteri de la Fiscalia El jutge obre judici oral contra Errejón per la presumpta agressió sexual a Elisa Mouliaá
