Jaume Guardiola: "Els líders populistes guanyen, però el Barça serà capaç de superar aquest mal"

En la seva carrera professional ha gestionat una multitud de crisis, el corralito de l’Argentina, el procés, la covid... ¿Li ve de gust ficar-se aquí?

Sí, perquè puc ajudar. És una de les institucions més rellevants de Catalunya, i no està gestionada a l’altura. És un moment de comprometre-s’hi.

Laporta els acusa de ser vostès l’establishment.

És just el que no és Nosaltres. Incorpora més moviments de socis de base que cap altra candidatura en la història. Víctor Font no vol fer una junta a la vella usança, amb gent que finança una campanya.

Laporta es definiria com el president del poble. I la seva candidatura, la que representa la societat civil catalana, el poder.

Ell ha publicat un llibre, Així hem salvat el Barça. Que és el mateix títol que el que va escriure Donald Trump [How Donald J. Trump saved America ]. I Trump fa el mateix. Ell connecta amb el poble, amb l’americà maltractat per l’establishment. Però al final, digui’m si hi ha algú més establishment que Trump. És un gest electoral que crec que a aquestes altures costa creure’s. Un veu com viu en Jan. No sabem exactament de què viu, però veiem com viu. I és exactament com no viu el poble. El poble no passa el dia a Via Veneto.

¿De què creu que viu?

Bé, viu del seu despatx, ¿oi? Té un despatx obert. Per tant, ell deu dir que viu del seu despatx. Però té una trajectòria en què hi ha hagut moments en què s’ha acreditat que el seu despatx ha tingut ingressos que cohabitaven amb moments del Barça. El cas de l’Uzbekistan, demostrat en uns tribunals. Evidentment, l’embolic entre ell i el club és molt gros.

¿La gestió de Laporta al capdavant del Barça creu que és transparent?

No. Al contrari.

¿Per què? ¿On veu l’opacitat i on creu que haurien de donar més explicacions?

És una llista llarguíssima. Però començant pel procés de Limak [en l’adjudicació de les obres de l’Spotify Camp Nou]. ¿Com és possible que s’incorporés al procés una companyia que no havia estat en els processos anteriors, que no complia els requisits, que eren de sentit comú, haver fet un estadi de futbol i una obra a Espanya? No només a Espanya, sinó a Europa, al món desenvolupat. Al primer món segons la legislació laboral. ¿Com fa una oferta contra les opinions dels tècnics del club, que la situaven en últim lloc? Guanya en funció de preu, termini i compensacions, i al final no es compleix res. El directiu encarregat dels temes patrimonials (Jordi Llauradó) no vota a favor de Limak i s’hi oposa, i n’acaba sortint. L’enginyer de camins que portava l’Espai Barça i acostumat a grans obres és substituït per algú que no ve d’aquest món, Joan Sentelles, que va ser al Reus. I després, continuant amb la comissió irracional, i que no és de mercat, Darren Dein [pel contracte de patrocini amb Nike]. M’és igual com li han pagat, però són 50 milions. No té parangó.

El Barça s’escuda que només paga una part, 28 milions.

Bé, està bé. Una part la paga el banc, l’altra part la pagarà Nike i estarà descomptat en el contracte d’altra banda. En el món corporatiu de la mediació. Per això hi ha companyies i uns individus que són mediadors internacionals amb tot el prestigi del món. Els pots veure pel seu rànquing. No es cobra mai sobre el total del deal. Es considera una pràctica poc ètica, perquè pot afavorir una de les dues parts. He estat 41 anys de vida corporativa, he treballat a molts països, i no he vist res que tingui aquest parangó. Em sembla un cas insòlit.

Continuï.

La contractació de New Era Visionary Group, que declaren líder mundial en connectivitat i gestió d’infraestructures, quan és una companyia sense cap experiència, de creació recent.

¿Per què creu que la contracten llavors?

Doncs no en tinc ni la més petita idea. Jo faig preguntes. A mi m’atribueixen que construeixo un relat. Però no. Jo no construeixo un relat. Jo reflecteixo fets que han estat investigats pels mitjans de comunicació, que han sigut públics. Qui fa el relat no és qui fa les preguntes. Qui fa el relat és qui no té contestacions.

¿I els comptes?

Es fa una reexpressió dels comptes del club, que consisteix a canviar el tancament de l’any anterior, en què es passa de perdre 90 milions a 180 en els comptes aprovats. I en els d’enguany, en què s’havien perdut 100 milions, només se’n perden 10. Això, que a mi em costa molt d’entendre des del punt de vista comptable, és a l’auditoria. Per això jo ho identifico. Però el club fa un document concret que es diu Informe d’activitat, que és una mena de power point en què resumeix amb gràfiques el que es presenta i mostra l’assemblea. El que els compromissaris llegeixen perquè és més o menys llegible. Allà no hi ha cap informació de la reexpressió de comptes. És una clara ocultació.

Quan la candidatura de Laporta els defineix com a tecnòcrates i que s’amaguen darrere d’un ordinador, ¿què en pensa?

[Pensa uns segons]. Bé. Crec que en la contesa anterior, ell va dir al Víctor que era un home de power point. I ara hem passat a tecnòcrata i l’ordinador. ¡Uf! Em sembla una mica ridícul, sincerament. Tots portem el Barça al cor. Potser quan arribem al Barça no veurem cap ordinador. Seria una sorpresa. Però tot pot passar. Tot el seu plantejament electoral és de Trump, que segur que diu una cosa semblant.

Notícies relacionades

Laporta i Font se les tenen

Albert Vicens: "Seria millor que ens mantinguéssim amb Laporta"

Però els líders populistes guanyen eleccions.

Sí, és un factor de preocupació. Però el Barça serà capaç de superar aquest mal endèmic de la societat.