Els Mossos, a l’espera del Pakistan per investigar l’assassinat de l’Aneesa i l’Urooj
L’Aneesa (24 anys) i l’Urooj (21 anys) es van negar a iniciar els tràmits burocràtics perquè els marits a qui les havien encadenat poguessin viatjar a Espanya. El seu pare, disgustat amb el mode de vida que les seves dues filles portaven a Terrassa, les va unir amb dos cosins: l’un era fill d’un germà i l’altre, fill d’una germana. L’enllaç va ser per telèfon, segons ha explicat el cònsol del Pakistan a Barcelona, Mirza Salman, en una entrevista amb EL PERIÓDICO. La llei islàmica ho permet, com consent també la unió entre cosins. Però per a l’Aneesa i l’Urooj el seu era un estat civil virtual mentre seguien a Espanya, que es va tornar aterridorament real quan van volar al Pakistan: les dues dones van acabar torturades i assassinades pels seus germans, els seus cosins i un oncle quan es van oposar presencialment a fer realitat aquests matrimonis, portant els seus cònjuges a Catalunya.
Per a la cultura pakistanesa, segons fonts de la comunitat pakistanesa establerta a Catalunya, la dona és una cosa que es considera gairebé divina. I un comportament per la seva part que les allunyi d’aquesta dimensió, miren d’argumentar sense gaire convicció les mateixes fonts, pot provocar represàlies violentes per part dels homes. O que un pare prengui la decisió de forçar un matrimoni com el que va acordar per a l’Aneesa i l’Urooj. Com es va gestionar aquest enllaç o en quines condicions les joves van viatjar al Pakistan, són qüestions sobre les quals els Mossos d’Esquadra han preguntat al pare de les dues víctimes. Però poc més pot fer la policia catalana.
Les dues dones no tenien la nacionalitat espanyola i el crim va passar al Pakistan, remarquen fonts policials. Tot el que poden fer les autoritats espanyoles és posar-se a disposició de la justícia pakistanesa, per si aquesta requereix que el pare sigui extradit o desitja crear una comissió rogatòria perquè els investigadors catalans furguin en el que va passar a terra espanyol.
L’Aneesa i l’Uroj van viatjar al Pakistan i es van reunir amb els seus marits la setmana passada. També hi eren presents tres germans –dos segons el consolat– i la seva mare. Els germans, els nous marits i un oncle van ser els que les van torturar i van acabar matant. Tots sis són a la presó i, segons el Salman, afronten penes de més de 25 anys. La policia va saber el que estava passant per avisos de veïns, no per la família. Quan els policies es van personar al domicili de Gujarat –en una zona pobra, analfabeta i més violenta que la resta del país i d’on procedeix la majoria de migrants del Pakistan que habiten a Catalunya– les joves ja eren mortes.
Fonts de la comunitat pakistanesa de Catalunya, com Tahir Rafi Khanum, president de l’Associació de Famílies del Pakistan a Espanya, o com el mateix cònsol Salman, no creuen que els pares intuïssin el que estava a punt de passar quan les van enviar a trobar-se amb els marits. Però el fet que entre els autors materials de la matança hi hagués els germans fa difícil assegurar-ho.
Minut de silenci
L’Ajuntament de Terrassa ha convocat un minut de silenci aquest dimarts a les 12 hores com a «mostra de dol i rebuig» per l’assassinat de les dues germanes. Així mateix, ha convocat la Taula del Feminicidi, que presidirà l’alcalde, Jordi Ballart, i comptarà amb la participació de la regidora de Polítiques de Gènere, Núria Marín, representants dels Mossos d’Esquadra i de la policia local i treballadors del consistori.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- INCENDIS FORESTALS Una vella i «maleïda» cançó de Serrat, l’himne per recordar l’estiu en què va cremar l’oest espanyol
- Dol en el cine espanyol Mor Verónica Echegui, l’actriu que es va saber desmarcar de ‘la Juani’
- Reforma de l’Administració El Govern impulsa una llei per millorar el procés de selecció dels funcionaris
- Servei d’Aigües de Catalunya Una sentència tomba la pujada de l’aigua en una ciutat de l’àrea de Barcelona per «frau de llei» i «desviació de poder»
- Medi ambient L’ús intensiu de les dessalinitzadores situa les reserves dels pantans al 74%
- Reunió del Consell Executiu El Govern llaura el camí dels pressupostos amb un reforç de la hisenda catalana i el reconeixement final a la llei de barris
- EUA Trump redobla el seu atac a la independència de la Fed i acomiada la governadora de la Reserva Federal Lisa Cook
- Apunt El somriure de la Gioconda
- ELS TERMINIS DEL RETORN El Barça s’afanya pel Camp Nou
- TENSIÓ A MONTILIVI El Girona no sap sortir del laberint des de fa mesos