Una altra víctima d’una estafa sentimental: «Em va dir que era una dona única»

El Manuel i l’Amanda han tornat a veure’s les cares aquest dimarts a l’Audiència de Barcelona. A penes s’han mirat. I al cap de poca estona que ha transcorregut davant la porta de la sala de vistes, han ocupat extrems oposats del passadís perquè les seves mirades no es creuessin ni accidentalment.

La versió d’ell

El Manuel ha intentat suspendre el judici al·legant que el tràmit agreuja la depressió que pateix. Però ahir va ser valorat per un metge forense que va concloure que el seu estat psicològic no justificava un ajornament i la jutge, respectant l’opinió del doctor, ha raonat que atendre la petició del Manuel i posposar la vista seria pretendre saber més que el sanitari. Així que, amb gairebé dues hores de retard, ha començat el judici. La seva declaració ha durat una hora. A l’acabar-la, ha demanat permís per sortir al vestíbul. «M’està faltant l’aire», ha assegurat.

Segons la seva versió dels fets, la relació afectiva amb l’Amanda va coincidir amb una etapa en què vivia apressat pels deutes. Devia 10.000 euros a Hisenda i 12.000 a l’empresa per a la qual treballava de comercial. «Ella es va oferir a ajudar-me», ha remarcat. L’Amanda li va deixar 30.000 euros i ell es va comprometre a tornar-los-hi quan cobrés «unes comissions». No obstant, mai li van pagar les suposades comissions i no va poder tornar el préstec a l’Amanda. La relació amb l’Amanda es va acabar per una qüestió de «gelosia», no perquè ella es molestés al veure que no li tornava els 30.000 euros, ha conclòs.

La versió d’ella

L’Amanda creu que el Manuel va fingir que estava enamorat d’ella. Al cap de pocs dies de conèixer-se, li deia que era una dona «única, excepcional», que el que estava sorgint entre tots dos era una cosa «especial». Ella ha declarat que el Manuel va utilitzar la seva xerrameca per guanyar-se la seva confiança i així quedar-se amb els seus diners.

El Manuel li va demanar diners fins i tot abans de conèixer-se presencialment. Mostrant-se angoixat a través del telèfon, li va suplicar que li deixés 460 euros per a la manutenció del seu fill. Malgrat que s’havia identificat com el comercial acabalat d’una multinacional, patia de falta de liquiditat en aquell instant i no podia sol·licitar cap crèdit per un problema amb Hisenda, li va explicar. Ella li va prestar aquests 460 euros. Al cap de pocs dies, es van veure per primera vegada.

«Quedem al bar de l’estació de tren. Durant els mesos que va durar la relació, no va quedar amb mi en cap altre lloc que no fos la cafeteria d’estacions, com la de Barcelona o la de Badalona». El Manuel li va prometre que farien un viatge junts a Madrid després de Nadal. «Vaig comprar els bitllets, il·lusionada, però quan la data s’acostava va posar excuses, va dir que tenia molta feina i que no hi podríem anar».

A mesura que passaven les setmanes, el Manuel, a qui ella veia com un bon pare, va passar a dir-li, visiblement turmentat, que necessitava arreglar les coses amb la seva exdona i que, quan pogués pagar-li a aquesta el que li devia, es lliuraria de l’última «càrrega» que li impedia començar amb l’Amanda la relació que tots dos desitjaven. «Sabia que no tenia fills i em deia que volia que els tingués amb ell», ha explicat per deixar clar fins on era capaç d’arribar el Manuel per aconseguir que abaixés la guàrdia. La seva estratègia va funcionar, reconeix l’Amanda, que va demanar dos crèdits que van sumar un total de 30.000 euros i els hi va donar al Manuel amb l’esperança que aquesta relació, que no superava les cites en estacions de ferrocarril, s’activés. «L’acord era que me’ls tornaria de seguida. Però mai ho va fer». La relació tampoc es va activar.

Tres anys de presó

Notícies relacionades

Una nova sextorsió inclou contrasenyes reals per espantar les víctimes: «Tens una perversió malaltissa»

Ferit un home al carrer Urgell de Barcelona després de rebre un tret

La fiscalia considera que el Manuel va cometre un delicte continuat d’estafa i demana per a ell una pena de tres anys de presó. L’acusació particular, que exerceix Màrius Roch en nom de la víctima, sol·licita que la condemna sigui de quatre anys. L’estafa que va patir la dona és greu perquè la va deixar «en la fallida». El lletrat, en declaracions a aquest diari, afirma així mateix que el veritable mal que va patir ella ha sigut emocional. «Quan ella li demanava els diners, ell li responia que per la seva culpa el seu fill només menjaria sopes», remarca Roch.

La jutge de la secció 10 de l’Audiència de Barcelona haurà de decidir ara qui creu. Si el Manuel, que té antecedents únicament per no pagar la manutenció del fill a la seva exdona, o l’Amanda. Si la relació sentimental que no va sortir mai de les estacions de tren va ser de veritat o només una plataforma imaginària que va crear el Manuel per quedar-se amb els diners de l’Amanda. Si el Manuel és innocent o és un altre estafador sentimental. Un més.