Judici a l’Audiència de Barcelona

L’acusació destaca la crueltat del processat per deixar morir la seva parella diabètica

  • A Mariano Daniel Vásquez no només se li atribueix l’assassinat, sinó també gravar-ne l’agonia amb el telèfon mòbil

L’acusació destaca la crueltat del processat per deixar morir la seva parella diabètica

POL SOLÀ / ACN

3
Es llegeix en minuts
J. G. Albalat
J. G. Albalat

Redactor

Especialista en judicials

Ubicada/t a Barcelona

ver +

 «

No va fer res» i va acabar amb la seva vida. És la tesi que va mantenir aquest dilluns el fiscal Víctor Alegret en la primera sessió del judici amb jurat contra Mariano Daniel Vásquez Aldave, acusat de l’assassinat de la seva parella, Susana C. J., la nit del 17 de juny del 2019 a la vivenda de la víctima, a Viladecans. L’acusació pública i la privada afirmen que el processat la va deixar morir després d’una pujada de sucre i, a més, en va gravar l’agonia, de cinc hores, amb el telèfon mòbil, fent cas omís de les seves súpliques. L’advocat de la família de la víctima va qualificar l’acció de «mort absurda, cruel i inhumana».

L’escrit d’acusació de la fiscalia és dur: «Durant tot aquell temps va manifestar de forma conscient i deliberada un propòsit de satisfer el seu instint de perversitat» per «produir a la víctima el sofriment més gran possible». El processat, remarca, va filmar el rostre i el cos de la dona en «situació de creixent debilitat, demanant ajuda, despullada i gairebé defallida». El ministeri públic reclama la presó permanent revisable contra Mariano Daniel Vásquez pel presumpte assassinat.

Tant l’acusació particular, exercida per l’advocat Miguel Capuz, com la fiscalia no només sol·liciten la pena de presó permanent, 11 anys més de presó pels maltractaments continuats que l’acusat va sotmetre a qui era la seva parella i un delicte contra la intimitat per haver gravat l’agonia de la víctima en vídeo per «construir-se una coartada», però que, al final, és la principal prova de càrrec contra Mariano Daniel Vásquez.

Ni va fer res

El fiscal va ser didàctic i va explicar al jurat popular, compost per cinc dones i quatre homes, la funció que se’ls ha encomanat, tot i que ja va avançar la seva tesi: «Quan l’acusat havia d’haver fet alguna cosa, no ho fa» i decideix no atendre les súpliques de la dona, de la qual va dir que tenia la síndrome de la dona maltractada. «Ni amb tu, ni sense tu, té els meus mals remeis. Amb tu perquè em mates, sense tu perquè jo em moro», va al·ludir l’acusació pública parafrasejant un poema o una cançó.

No obstant, les paraules més dures durant les primeres al·legacions van sortir de la boca de Miguel Capuz, que representa la família de la víctima. «Sabia perfectament que l’estava matant», va etzibar, per després incidir que el processat va acudir a la vivenda de la Susana perquè li va demanar ajuda per telèfon i «decideix no ajudar-la, sinó matar-la». Amb contundència va assegurar que l’acusat va decidir «acabar amb ella», al seu entendre, per gelosia. «Era odi en aquell moment», va dir. No es va trucar ni a una ambulància.

El defensor del processat, José Luis Bravo, va mantenir una tesi totalment contrària i va atribuir la mort de la dona a una sobredosi de droga. Va negar que el seu client tingués la intenció d’assassinar la víctima, que, al seu entendre, no es pot considerar com la seva parella, sinó que mantenien trobades esporàdiques. També va rebutjar que Vásquez hagués maltractat abans la Susana, tal com les acusacions argumenten. Està previst que aquest dimarts declari l’acusat. Sobre la gravació que va fer de l’agonia, va argumentar que era perquè la dona s’adonés que no podia continuar amb les seves addiccions.

Relació «tòxica»

Notícies relacionades

Vásquez, natural de l’Argentina, i la Susana van començar una relació sentimental al febrer o març del 2019. Ell era gelós i la criticava públicament quan parlava amb altres homes. El seu caràcter possessiu li provocava que la insultés i li muntés escenes amb gent al voltant o en privat, segons les acusacions. En aquest context de «menyspreu i subordinació», les vexacions i agressions físiques eren constants, i l’acusat utilitzava, segons la fiscalia, «la seva pretesa superioritat». Cops a les costelles, a la cara i en altres parts del cos. Les acusacions afirmen que era una relació «tòxica».

El juny del 2019, després de l’última agressió, la Susana es va esfondrar. Va deixar d’anar a treballar al bar que regentava i a tancar-se al seu domicili, sense gairebé parlar amb ningú i despreocupant-se de la seva alimentació i el control de la diabetis que tenia, va abusar de la droga. La nit del 17 de juny, la dona va tenir un «progressiu empitjorament» del seu estat i va trucar a qui era la seva parella, que també era diabètic. Segons les acusacions, el processat no la va ajudar i es va mantenir «impassible».