El triple parricida d’Elx: cinc anys d’internament i tres de llibertat vigilada

Fins a cinc anys d’internament en règim tancat i tres més de llibertat vigilada és la màxima pena que podria complir el jove que ha confessat l’assassinat dels seus pares i el seu germà a Elx, en el cas que un jutjat de menors el condemnés. Un crim que ha commocionat la província i que ha tornat a aixecar velles controvèrsies sobre la Llei del Menor. Si una persona de 18 anys hagués comès aquest crim, la pena a imposar seria la presó permanent revisable. En el cas dels menors, als 21 anys estaria en llibertat i totalment lliure d’antecedents penals, de cara a facilitar la seva reinserció social.

Aquest diumenge farà una setmana des que un jutjat va ordenar l’internament del jove de 15 anys que va confessar haver mort amb una escopeta els seus pares i el seu germà de 10 anys. Segons va explicar als investigadors, el dimarts 8 de febrer va disparar primer a la seva mare mentre era asseguda al sofà després d’una discussió per les notes. A continuació, va matar el seu germà, que va arribar al menjador alertat pel soroll. I finalment, es va esperar quatre hores fins que el seu pare va tornar de la feina per rebre’l a trets. A continuació va arrossegar els cossos a un cobert i es va quedar a casa jugant a un videojoc durant tres dies, fins que altres familiars es van presentar per veure què passava. Se li imputen un total de tres assassinats. Des de diumenge passat, està internat en un centre de menors de València, mentre que continua la instrucció judicial del triple crim.

El triple parricida d’Elx no és el primer menor que s’asseu al banc dels acusats per haver mort els seus pares. El 1994, Cyril Jaquet va ser condemnat a només dos anys d’internament per haver matat els seus pares a Benijòfer. Tenia 15 anys i se li va aplicar l’anterior Llei del Menor. José Rabadán, conegut com l’assassí de la catana, va ser condemnat a sis anys d’internament i dos més de llibertat vigilada per haver mort els seus pares i la seva germana a Múrcia l’1 d’abril del 2000. Unes penes similars són les que hauria d’afrontar el menor detingut a Elx, en cas de ser condemnat. En pocs dies farà 16 anys. Les fonts consultades per aquest diari van assenyalar que l’edat màxima per estar internat són els 21 anys, per la qual cosa serien cinc els que passaria al centre.

La Llei del Menor a Espanya no busca tant el càstig de l’autor d’un delicte, com la seva reeducació i reinserció social. Aquest mateix text legislatiu preveu també que un cop fets els 18 anys el condemnat pugui passar el que li quedi de condemna en un centre penitenciari, tot i que les fonts consultades per aquest diari van descartar que s’hagi de passar en aquest cas. Un cop complerta la pena, hauria de passar fins a un màxim de tres anys en llibertat vigilada, un temps en què l’infractor està sotmès a una supervisió especial perquè adquireixi les habilitats necessàries per a la seva integració social.

Instrucció

Segons les previsions amb què treballa la Fiscalia de Menors, la investigació no es demoraria gaire. Fonts del Palau de Justícia de Benalúa, on hi ha els jutjats de menors, van indicar que el cas podria estar jutjat i sentenciat en tres mesos. En aquests moments, la investigació espera l’analítica de tots els vestigis que van recollir en l’escena del crim.

Notícies relacionades

Mor un dels escaladors ferits en caure’ls pedres a sobre a Montserrat

Obliguen una empresa a retornar 5.300 euros a una clienta que no va poder instal·lar una piscina perquè el seu Ajuntament no la va autoritzar

La confessió del principal sospitós i la quantitat de detalls que va aportar sobre com van tenir lloc els fets podria fer fins i tot innecessari traslladar-se a Elx per participar en una reconstrucció dels assassinats, una prova que sol ser habitual en aquest tipus d’investigacions. No es preveu que surti del centre fins que arribi el moment del trasllat als jutjats per al judici. Si no és que el menor o la seva lletrada demanessin una nova declaració.

Herència

Les fonts consultades per aquest diari van assenyalar que, segons el Codi Civil, el menor no podria heretar la casa, ni els béns dels seus pares assassinats. Les persones que haguessin sigut condemnades en judici per haver atemptat contra la vida dels pares no tindrien dret ni tan sols a la llegítima. Tot i que les fonts judicials assenyalades per aquest diari van assenyalar que perquè això es porti a efecte, seria necessari que algú ho exercités a través del jutjat.