El TSJC rebaixa de 31 a 22 anys de presó la pena al principal acusat de ‘La manada de Sabadell’

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha confirmat la condemna a tres dels quatre processats per la violació múltiple d’una jove en una nau abandonada de Sabadell (Vallès Occidental) el febrer del 2019, però ha rebaixat de 31 a 22 anys de presó la pena al principal acusat.

En una interlocutòria, la sala civil i penal ha rebutjat així els recursos presentats pels condemnats contra la decisió de l’Audiència de Barcelona, que va condemnar un d’ells com a autor material d’una agressió sexual i cooperador necessari de dues violacions més i uns altres dos com a còmplices per contribuir a generar un clima de terror, i en va absoldre un altre per no estar acreditat que fos al lloc.

No obstant, també ha optat per estimar parcialment el recurs del principal acusat, que ha rebaixat la pena fins als 22 anys per considerar que, en lloc de cooperador necessari, va actuar com a còmplice, igual com els seus companys.

Abordada a la sortida d’un local nocturn

Els fets es remunten a la matinada del 2 al 3 de febrer del 2019 quan la jove, de 18 anys, va ser abordada per un home que no ha pogut ser identificat a la sortida d’un local d’oci de Sabadell, i que la va agafar del coll, la va posar contra la paret i la va agredir sexualment per conduir-la després a una nau ocupada que havia sigut seu d’una sucursal bancària.

Una vegada allà, el primer agressor la va portar a un habitacle on la va violar i va ser obligada a mantenir relacions sexuals per torns amb dos homes més, fins que, una vegada fora de la nau, va aconseguir fugir amb l’ajuda d’una família que sortia amb cotxe d’un garatge pròxim.

Relat «consistent»

D’acord amb el TSJC, el relat de la víctima va ser «consistent, sense fissures, persistent en el temps i absent de tota nota d’incredibilitat» i els termes que va fer servir durant la declaració en el judici no van ser «exclusivament jurídics, sinó d’ús comú i no denoten una preparació en la declaració, més enllà de la necessària assistència psicològica que la víctima va reconèixer rebre».

La sala ha refusat així l’argument esgrimit per la defensa que la declaració de la víctima va ser «molt preparada i molt tècnica» i ha insistit, com ho va fer l’Audiència en la seva sentència, que la versió de la jove és «creïble».

El tribunal també ha rebatut que s’hagi vulnerat el dret a la tutela judicial efectiva dels condemnats, de nacionalitat marroquina, i ha emfatitzat que això no és «sinònim» del fet d’haver sigut condemnats «en un cas amb certa rellevància pública».

Notícies relacionades

El ‘monjo vident’, un dels 10 delinqüents més buscats d’Espanya, detingut a Nicaragua per pederàstia

Proliferen els robatoris a l’interior de vehicles per sostreure balises v16 i vendre-les al mercat negre

El judici d’aquest cas, que es va celebrar a principis d’abril, va aixecar polèmica després que el fiscal Eduardo Gutiérrez sotmetés la jove a un incisiu interrogatori que va tornar a posar en el centre del debat el dilema sobre la revictimització de les víctimes de delictes sexuals.

Diversos sectors van criticar les constants interrupcions del ministeri públic, queva arribar a qüestionar la víctima sobre si estava segura del que narrava, però diverses associacions de fiscals van sortir en defensa de Gutiérrez i van explicar que es va tractar d’una estratègia per apuntalar el relat de la jove, que va considerar «perfectament verídic i creïble» al seu informe final.