Condemnats tres acusats per la violació múltiple d’una noia a Sabadell

L’Audiència de Barcelona condemna tres dels quatre processats per les tres agressions sexuals seguides que va patir una noia en una fàbrica abandonada de Sabadell el 3 de febrer del 2019. El tribunal imposa 31 anys de presó a un dels acusats com a autor material d’una de les violacions i cooperador necessari de les altres dues, així com 13 anys i sis mesos als altres dos imputats per complicitat d’un delicte d’agressió sexual (eren al lloc i no van evitar els fets, cosa que va contribuir a un clima de terror). Un quart sospitós ha sigut absolt, al no existir proves que acreditin la seva presència a la nau. La polèmica va envoltar la celebració d’aquest judici davant les preguntes del fiscal del cas. Alts membres de la fiscalia van denunciar la seva falta de sensibilitat a l’hora de conduir l’interrogatori, mentre que les associacions professionals van sortir en la seva defensa. No obstant, l’acusat públic va remarcar al seu informe final que donava total veracitat a la versió de la denunciant.

Els magistrats de la Secció Sisena de l’Audiència estableixen cinc anys de llibertat vigilada per als processats, que s’aplicarà una vegada complerta la pena de presó, i el pagament d’una indemnització a la víctima de de 60.000 euros. Serà en la fase d’execució de la sentència, que pot ser recorreguda, i no abans, quan s’abordarà la possibilitat d’expulsió del territori nacional dels acusats que estiguin a Espanya de manera irregular. Els jutges atorguen en la seva resolució absoluta credibilitat al testimoni íntegre de la víctima i remarquen que «com a font d’informació ens ha resultat creïble».

La resolució judicial recull els elements probatoris, a més del fonamental testimoni de la víctima, que han permès al tribunal trencar la presumpció d’innocència dels tres processats condemnats: un com a autor material (acreditat per l’ADN) i dos còmplices, que estaven al lloc quan es van produir les violacions i no van fer res per evitar-les. La sentència afirma que amb aquesta actitud «van col·laborar de forma activa a crear el clima intimidatori». Precisa que aquests imputats es van mantenir «com a espectadors de les agressions sexuals sense fer-hi res».

Escenari de temor ambiental

Els tres condemnats, argumenta el tribunal, «van participar en la creació d’un escenari de temor ambiental a tot el local, de manera com ho hauria fet una banda violenta». La resolució insisteixen l’estimació de la penalitat de la complicitat, com va fer el Tribunal Suprem en la sentència de la coneguda com ‘La manada’ de Pamplona, a l’entendre que els condemnats «van participar a l’aixecar-se i estar al costat de la víctima quan aquesta va entrar al local amb l’individu no identificat en la creació d’un clima intimidatori, cosa que era perceptible fàcilment per la situació en què es trobava la denunciant».

Notícies relacionades

La pena de mort s’allunya del cas Daniel Sancho

Educació fomentarà les mates manipulatives i l’oralitat

La sentència incideix que «si bé no van participar materialment en les violacions reiterades comeses contra la víctima, tampoc van fer res per impedir no només l’inici d’aquests atacs sinó la continuació i acabament, i van restar indiferents i com a espectadors, cosa que no és admissible, ja que estaven obligats a intervenir justament per neutralitzar la intimidació que prèviament havien creat, i això va facilitar les múltiples agressions esdevingudes al lloc tancat on es trobaven».

Els fets van ser investigats per un jutjat de Sabadell. Les investigacions van determinar l’existència de tres autors materials de violacions consecutives. Un ha sigut jutjat i ara condemnat amb dos còmplices per l’Audiència de Barcelona. Un segon autor material, que no va ser reconegut a les rodes de reconeixement, va fugir abans que es tingués l’acreditació de la seva participació per l’ADN. Un tercer implicat, del qual es té també mostra biològica, no ha pogut ser identificat.