Radiografia policial: tres tipus d’ocupació i crispació en auge pels desnonaments

El comissari Rafel Comes, responsable de la Comissaria General de Coordinació Central, explica que fa mesos que la policia catalana obté dades per «conèixer» millor què està passant. Totes les regions policials i també els cossos municipals estan acumulant informació per saber quantes ocupacions hi ha en els municipis catalans. Paral·lelament, els Mossos també han creat un grup interdisciplinari que integren analistes, juristes i policies amb l’objectiu específic de revisar com estan actuant. «Una auditoria interna que acabarà amb la redacció d’un informe i unes conclusions sobre com procedir», explica.

El treball no s’ha completat i encara es desconeix quantes ocupacions han sigut protagonitzades per famílies sense casa, quantes es corresponen amb accions de l’òrbita okupa i quantes són d’origen criminal –habitants que utilitzen el lloc per delinquir o formen part de màfies que usurpen propietats per rellogar-les o demanar un rescat de l’immoble als seus propietaris legítims–. Sense quantificació empírica, la primera tipologia és sens dubte la realitat més freqüent.

Ocupació i desnonament

L’informe distingeix el fenomen de les ocupacions del dels desnonaments. Sobretot perquè moltes de les persones que pateixen els segons no han usurpat de forma activa una propietat. Són inquilins d’un pis d’on són expulsats perquè han deixat de pagar el lloguer o la hipoteca, l’amo ha presentat una denúncia i un jutge ha ordenat que la vivenda sigui retornada al propietari. Comes deixa clar que els Mossos no promouen cap desnonament tret d’aquells que pertanyen al tercer grup: d’origen criminal. Quan els investigadors acumulen indicis que un domicili alberga una activitat delinqüencial –un narcopís com els que es van estendre el 2017 pel Raval o un refugi per a lladres violents com el que van tancar al Poble-sec o a Sants recentment–, llavors els Mossos sí que prenen la iniciativa i demanen als jutges permís per buidar i clausurar immobles. «A la resta dels casos, la policia actua quan l’hi ordena una autoritat judicial», remarca Comes.

Qüestionat sobre els mal anomenats ‘desallotjaments exprés’, el comissari aclareix que quan el delicte d’usurpació s’ha produït de forma flagrant i els ocupants encara no han constituït casa seva, la policia sí que ha d’actuar si hi ha una denúncia del propietari.

Mossos cada vegada més requerits

El 2016 els jutges van sol·licitar l’assistència d’agents dels Mossos en un 12% dels 14.069 desnonaments que es van executar. És a dir, la immensa majoria d’aquests es van portar a terme sense la necessitat de presència policial perquè els ocupants van marxar després de rebre la notificació. El 2017, els jutges van cridar els agents catalans en un 18% de les 13.308 ocasions. El 2018 aquest percentatge va pujar al 25%. El 2019 els Mossos ja van ser instats a participar en un de cada tres desallotjaments (30%). I fins al tercer trimestre del 2020, l’any de la pandèmia i quan menys desnonaments s’han fet (3.443 fins a l’octubre), els jutges han requerit els Mossos en un 52% dels casos. Una mostra eloqüent que la conflictivitat social que susciten aquestes decisions judicials creix i que cada vegada topen amb l’oposició creixent dels activistes, que miren d’impedir que s’executin.

Més detencions

Els Mossos acaben actuant d’alguna manera –parlant amb els habitants, utilitzant la força o carregant contra els activistes– el 85% de les vegades que acudeixen a un desnonament per ordre judicial. Una altra tendència que recolza l’auge de la crispació es reflecteix en què les detencions per lesions o atemptat contra agents policials eren gairebé anecdòtiques el 2016 –n’hi va haver 6 en els 14.609 desnonaments executats– i en els primers nou mesos del 2020 aquesta proporció s’ha multiplicat –18 arrestos en 3.443 desnonaments–.

Notícies relacionades

Un helicòpter s’estavella a l’M-40 de Madrid i deixa tres ferits lleus

Una dona en coma i el seu fill de quatre anys ferit després d’incendiar la seva parella la seva vivenda a Tenerife

L’article 245 del Codi Penal assenyala que ocupar un immoble, vivenda o edifici aliens que no constitueixin morada –és a dir, que no estigui habitat–, ha de ser castigat amb la pena de multa de tres a sis mesos.

L’article 47 diu que tots els espanyols tenen dret a disfrutar d’una vivenda digna i adequada. I el 18 assenyala que el domicili és inviolable. Ningú pot entrar sense el consentiment de l’amo o una ordre judicial, tret d’en cas de delicte flagrant.