Els confidents van robar a traficants amb l'ajuda dels guàrdies civils

Si encara volta per Catalunya i avui llegeix aquestes línies, un colombià de nom Fernando que l'estiu del 2001 posseïa quatre quilos de cocaïna per vendre descobrirà que en aquella ocasió el van enganyar. La Guàrdia Civil mai va confiscar la seva droga, tal com llavors va anunciar laRevista del Vallés. Sabrà que J. P. L. i Javier Segura Ruiz, àlies Trapero, l'hi van robar i que amb l'ajuda de diversos guàrdies civils de la policia judicial de Mollet li van fer creure que l'havia perdut en una operació policial.

L'episodi del colombià és un dels més esbojarrats que amb detall va relatar en el jutjat de Martorell J. P. L. el setembre passat. Aquells dies, Antonio Bals Vicente es va assabentar que un tal Fernando disposava de quatre quilos de cocaïna als quals pretenia donar sortida. Presumptament, la informació li va arribar a Bals a través dels dos inspectors caps del Cos Nacional de Policia imputats. J. P. L. i Trapero van contactar amb el colombià i es van guanyar la seva confiança, i aquest els va entregar la cocaïna. Ja l'hi pagarien.

El cementiri de Parets

El 25 de juny del 2001 a la tarda, una parella de guàrdies civils de Mollet circulava per les proximitats del cementiri de Parets del Vallès. Van trobar un Audi A3 amb el maleter obert. El cotxe constava com a robat. S'hi van acostar i van descobrir que a dins hi havia quatre paquets amb una pols blanca que eldrogotestva determinar després que es tractava de cocaïna. Per allò mai es va detenir ningú.

En la seva recent declaració, J. P. L. va explicar que en connivència amb el llavors sergent de la Guàrdia Civil Roberto de Prádena Castelló van substituir tres quilos i mig de cocaïna del colombià per una substància de tall. D'aquesta manera, l'escàs mig quilo de coca serviria per donar positiu en el test de drogues. El pla comportava que alguna publicació difongués la incautació policial, com així va fer un setmanari del Vallés, i d'aquesta manera el colombià no reclamaria la droga. I així va ser.

Les acusacions de J. P. L. van ser comprovades. Els investigadors van comptar amb la declaració de l'exguàrdia civil Pedro Manuel Cuadra Expósito, que aquell dia estava de servei i que va ser el que va trobar la droga amb un altre company. Va detallar que la troballa no va ser casual. La seva il.lusió era integrar-se en l'equip de la policia judicial de Mollet que dirigia De Prádena. I per a això, aquest el va invitar a fer un servei especial. De Prádena li va indicar com havia d'acostar-se aquell dia fins al cementiri, on trobaria l'Audi. I li va suggerir que fes cara de sorpresa. Ho va fer.

Per celebrar l'èxit del pla, els guàrdies civils, juntament amb un advocat també imputat en la causa i un empresari no identificat, se'n van anar a fer un tiberi i després a un club de cites a l'antiga N-152, on va córrer l'alcohol i la cocaïna, segons les declaracions que consten en el sumari del cas. Aquests dies, els investigadors han descobert que la puresa de la cocaïna intervinguda aquell dia no arribava a l'1,4%.

Notícies relacionades

Una nova sextorsió inclou contrasenyes reals per espantar les víctimes: «Tens una perversió malaltissa»

Ferit un home al carrer Urgell de Barcelona després de rebre un tret

J. P. L. va tornar a fer negocis amb De Prádena a finals d'octubre de l'any 2002. La Guàrdia Civil s'havia incautat d'una partida d'haixix que es custodiava als calabossos de Mollet. De Prádena li va demanar que l'ajudés a substituir dos farcells de droga de 30 quilos cada un per sucre i arròs.

I així va ser com De Prádena, presumptament, va traslladar els dos farcells al maleter del seu Seat Toledo i els va entregar a J. P. L., que va comptar amb Trapero en aquest negoci. A canvi dels 30 quilos d'haixix, els confidents van entregar dos cotxes: un BMW 320 dièsel, i un Audi A4 2.5 TDI. El primer va passar a mans del guàrdia civil Miguel Ángel de la Higuera de la Fuente, i el segon, al també guàrdia civil i igualment imputat Jesús Javier Martín Calvo. Per cert, l'Audi havia estat fins aquell dia propietat de Soledad Rodríguez, la dona de J. P. L..