El TSJC preveu retards d'entre tres i cinc mesos en els judicis

La crisi del coronavirus obligarà a ajornar de tres a cinc mesos els judicis previstos, a causa de la «paràlisi» per l’estat d’alarma i a la necessitat d’espaiar les vistes per les mesures sanitàries, cosa que pot col·lapsar un sector que ja estava «al límit de les seves possibilitats».

Així ho adverteix el president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), Jesús María Barrientos, que aposta per mantenir l’activitat telemàtica dels jutjats en els pròxims mesos, després de constatar que en aquesta comunitat ha funcionat de forma «òptima» durant l’estat d’alarma.

Segons Barrientos, tot i que la situació serà diferent en funció dels jutjats –alguns amb l’agenda al dia i altres amb retards de fins a dos anys–, durant l’aturada judicial s’han suspès judicis «en prou volum per omplir ja no dos mesos, sinó tres o quatre».

Des de l’inici de la pandèmia, uns 22 jutges han estat de baixa a Catalunya per presentar símptomes compatibles amb la Covid-19 o haver tingut contacte amb una persona contagiada, percentatge similar al de la Fiscalia.

Pla de desescalada 

La sala de govern del TSJC ha aprovat un pla que insta els òrgans judicials a «esponjar» les vistes, per evitar que coincideixin judicis i garantir un lapse suficient entre sessió sessió per ventilar les sales i desinfectar el mobiliari.

Això obligarà a modificar les «dinàmiques actuals», ja que davant de l’emergència sanitària s’hauran d’evitar «condicions de proximitat física que ara són intolerables», com la congregació de centenars de persones a les sales d’espera, o sigui que els jutjats que acumulaven retards de cinc mesos «ara se n’aniran a 8 o 10».

A aquesta situació se suma l’augment de la litigiositat que amb seguretat provocarà la crisi econòmica derivada de la Covid-19, una congestió que recorda la que els jutjats van viure entre el 2008 i el 2010. «Els recursos continuen sent els mateixos, això necessàriament farà que es ressenti un sistema que ja està al límit de les seves possibilitats», reconeix el president del TSJC.

A més, ressalta Barrientos, les mesures del pla de xoc dissenyat pel Govern per als jutjats «té eines molt útils, però no compta amb una memòria econòmica, és de cost zero», per la qual cosa «en una administració ja molt fatigada per la sobrecàrrega de feina és difícil que es compleixin els objectius per millor intenció que es tingui».

Serveis molt mínims

Barrientos insisteix que la justícia no ha deixat d’estar operativa durant la quarantena i s’han mantingut els serveis mínims amb una «escassíssima dimensió i dotació de personal»: en l’última setmana s’han notificat a Catalunya 49.810 resolucions, una mica més d’una desena part que en un període normal.

Com ja estableix el pla de treball aprovat per la sala de govern, Barrientos defensa mantenir en un futur les vistes telemàtiques als jutjats, que considera «l’eina ideal per contenir qualsevol contagi», ja que el seu funcionament durant l’estat d’alarma «ha sigut òptim».

No obstant, adverteix que la tecnologia «no està prou depurada, amb dificultats de connexió» i, a més, en algunes situacions no preserva adequadament les garanties processals.

Per evitar anul·lacions posteriors de proves o judicis per una possible «contaminació» derivada de l’ús de mitjans tecnològics, el pla de la sala de govern «limita molt la possibilitat de connexió telemàtica», que estarà vetada en els casos de vistes per delictes greus, en les quals els acusats s’enfrontin a més de cinc anys de presó.

Col·lectius de risc

Barrientos confessa a més que el TSJC s’enfronta a una «situació preocupant» a causa de la dificultat perquè es reincorporin a la feina presencial els jutges que pertanyen a col·lectius de risc, per les seves patologies prèvies o avançada edat, o que tenen problemes de conciliació familiar.

«És un factor preocupant, no tant pel nombre de jutges vulnerables com pels mecanismes que puguem tenir per cobrir les vacants que es puguin generar», apunta.

En el cas dels grups de risc, Barrientos assenyala que una gran part exerceixen en tribunals, on les possibilitats de treballar de forma telemàtica són molt més grans ja que el 90% de la seva funció és deliberar, però el problema estarà entre els que dirigeixen jutjats unipersonals: «Això ens obligarà a reinventar-nos», anuncia.

Vacances a l’agost

Notícies relacionades

Pla anticol·lapse judicial

El fiscal i els advocats del cas de la Urbana, aïllats pel positiu en coronavirus de Rosa Peral

D’acord amb les recomanacions del Consell General del Poder Judicial, es permetrà assenyalar judicis a l’agost, però el pla del TSJC insta a fer-ho de forma limitada per procurar que els jutges puguin concentrar les seves vacances en aquell mes. 

La Sala de Govern del TSJC ha aprovat un cronograma per a la represa de l’activitat judicial després de quedar paralitzada amb l’estat d’alarma: la primera fase va començar dilluns amb la incorporació del 30% de la plantilla del personal de justícia, i a partir del 2 de juny preveu que tots els jutges hagin de treballar presencialment quan sigui necessari.