Anar al contingut

UN FERIT GREU

L'allau de baralles tensa la Barcelona més pobra

La baralla entre dos subsaharians il·lustra l'extrema vulnerabilitat en la qual viuen alguns sensepapers.

La baralla de les barraques del Paral·lel i el foc de l'assentament de Tànger amaguen una disputa familiar.

Elisenda Colell / Guillem Sánchez

L'allau de baralles tensa la Barcelona més pobra

RICARD CUGAT

Una de la matinada. Dos homes d’origen africà es barallen i un acaba clavant-li un ganivet al coll a l’altre. La víctima és traslladada amb pronòstic reservat a l’Hospital del Mar de Barcelona i l’agressor s’acaba entregant als Mossos 12 hores després. Tres de la matinada. Uns individus incendien un terreny on viuen diverses persones en barraques. Dos homes i una dona acaben amb cremades –els dos homes, greus– i són ingressats a l’Hospital de la Vall d’Hebron. Són dos dels cinc episodis de violència viscuts a Barcelona des de dissabte. Víctimes i agressors de tres de les cinc baralles dormen en cases de fusta o de cartró i es passen el dia recollint i venent ferralla. La seva vida transcorre sota condicions d’extrema pobresa. La Barcelona de la misèria viu amb por i tensió l’augment de les agressions.

Tant la baralla entre subsaharians com l’incendi de les barraques van tenir lloc durant la matinada de dimarts a dimecres al barri del Poblenou de Barcelona. Als dos fets els separen un parell d’hores i només uns 300 metres. El primer va començar en una nau industrial abandonada i ocupada per africans sense sostre ni papers. El segon, en un assentament de barraques on una família romanesa es guanya la vida venent trossos de metall que recull de les escombraries. No són els únics assentaments de la zona. Almenys n’hi ha dos més. "Tenim molta por; aquesta nit no he pogut aclucar els ulls; jo no vull viure així", explica en Hichiam, un marroquí de 35 anys que es va veure obligat a ocupar una barraca al perdre la feina i els papers.

L’evolució de la misèria

"En els anys 90, Barcelona es va comprometre a acabar amb el barraquisme, però nosaltres estem atenent persones que fa 20 anys que viuen en barraques", diu Silvia Torralba, membre de l’associació Amics pel Moviment Quart Món. El 2000 ja atenien famílies d’ètnia gitana procedents de Galícia o Portugal. I des del 2010 han vist com ha augmentat el nombre de persones sense papers que acaben en aquests assentaments.

Un exemple és la nau industrial "alliberada", on resideixen els dos implicats en l’última baralla, al carrer de Sáncho de Àvila. Dins viuen unes 20 persones africanes, homes i dones. Alguns dormen en matalassos al terra; d’altres s’han muntat les seves cases amb palets de fusta o tendals de plàstic. 

L’agressor i la víctima havien sigut diagnosticats de greus trastorns mentals. "A la mínima es barallaven", explica el responsable de l’entitat Àfrica Roots, Younous Drame. Dimarts a la matinada l’enfrontament va acabar malament. Ho demostren les taques de sang que surten del local, recorren el carrer de Pamplona i arriben fins a un hotel del carrer de Tànger. "Els dos tenen malalties incontrolables; necessiten ajuda", demana Drame.

Barraques enfrontades

El segon succés també parla de la pobresa, de la més extrema. Fa anys que una família romanesa ha aixecat barraques a dos solars del Poblenou: un al carrer de Tànger, al costat de l’avinguda Meridiana, i un altre al carrer de Pamplona. "Alguns membres de la família van anar a Romania durant l’hivern", explica en Cesare, un home sense llar, italià i d'ètnia gitana, que coneix bé els seus veïns. Quan va acabar l’hivern, molts dels que se n’havien anat a Romania van tornar. I els altres, els que continuaven al Poblenou, "es van negar a acollir-los". Això va obligar els retornats a buscar-se un altre solar. El van trobar al recinte abandonat que havia pertangut a l’antic teatre Talia, a l’avinguda del Paral·lel. Això, no obstant, va empitjorar les coses. Ara han de caminar una hora per vendre la ferralla a les fàbriques del Poblenou i això provoca les tensions. "Cada dia es barallen".

Dissabte passat, es va viure l’enèsima baralla. Dos barraquistes "borratxos" del grup de Tànger se’n van anar fins al Paral·lel i la tensió va acabar en un apunyalament. Ahir, a les tres de la matinada, tres dies després, va arribar la resposta del grup del Paral·lel. En Cesare, quan recollia el seu carro, va veure com "dos germans" que pertanyien al solar de l’antic Talia es van presentar a l’assentament dels seus familiars rivals al carrer de Tànger i "van cremar les seves barraques amb gasolina". Diu que el foc va prendre molt ràpid i va explotar una bombona de butà.

Por de morir cremat o apunyalat

En Hichiam, després d’un any sense alcohol, ha tornat a beure després d’haver presenciat l’apunyalament del carrer de Pamplona i el foc de l’assentament de Tànger. "Aquesta gent és pobra com jo; no vull que em cremin ni que m’acoltellin", suplica. Necessita anar al psicòleg i el metge li va dir que ha de fer dieta perquè té el colesterol alt. "¿Quina dieta? Avui he guanyat dos euros amb la ferralla; no sé ni si menjaré..."

Un dels problemes que tenen les persones que viuen en assentaments és que, si hi ha un desallotjament, no compten ni com a desnonats. "Al viure en llocs no habitables, no poden entrar a la taula d’emergència per aconseguir un allotjament", es queixa Torralba. L’activista denuncia que hi ha molt poques solucions. "Sempre ens han dit que aquestes persones estan de passada. I no és veritat; són ciutadans de Barcelona, ens agradi o no".