El dispositiu de rescat encara tardarà almenys 35 hores a arribar a Julen

Comencen les tasques de col·locació de la màquina perforadora que perforarà el túnel vertical de 60 metres

Els experts reconeixen que no hi ha certeses que el nen, desaparegut fa 6 dies, sigui just en aquesta cota de 71 metres

fv9ryhq1xpxedak5xpysg11100 / periodico

2
Es llegeix en minuts
Julia Camacho

El dispositiu de rescat del nen Julen es prepara a última hora del matí d’aquest dissabte per col·locar la màquina perforadora, procedent d’una obra de l’M-40 de Madrid, que haurà d’obrir la muntanya amb un túnel vertical d’uns 60 metres. Ja fa sis dies que el petit Julen, de dos anys, va caure en un estret pou de tot just 25 centímetres de diàmetre alturó de la Corona de Totalán (Màlaga), però les dificultats del terreny han allargat un rescat al qual encara li queden almenys 35 hores, segons els coordinadors dels treballs. [Segueix les últimes notícies del rescat de Julen en directe.]

El responsable del’Escola d’Enginyers de Màlaga, Ángel García Vidal, ha explicat que aquest és el càlcul més optimista, i sempre que no sorgeixin noves complicacions. Una vegada que la maquina estigui llesta per començar a excavar un nou túnel vertical d’1,5 metres de diàmetre, tardarà entre 12 i 15 hores en arribar a la profunditat de 71 metres, on s’ubica el tap de terra que van detectar les càmeres al túnel originari i sota el que s’estima es troba el nen.

El torn dels miners

Arribats a aquest punt, serà el torn de la Brigada de Salvament dels Miners d’Hunosa. Dos o tres d’ells baixaran en una cistella que s’ha construït expressament per al rescat i començaran a cavar manualment una nova galeria horitzontal per connectar amb el túnel on es troba Julen.

Ho faran amb picots i martells pneumàtics. Haurà de cobrir una longitud de 4 metres i almenys un metre d’altura, i tardaran almenys unes altres 20 hores a causa que les seves eines “tenen un rendiment menor al de les màquines”.

Nombroses incerteses

García ha insistit que l’objectiu principal d’aquesta perforació és “arribar a la cota on és la terra que creiem que cobreix Julen” i obrir una finestra de tres metres. No obstant, no hi ha certeses. “No coneixem l’altura del tap, ni tan sols si és un tap, i si la profunditat del pou és de 110 metres com ha dit el pouater que el va construir”, va matisar, ressaltant que l’única dada objectiva amb què compten en aquests moments és que hi ha un tap de terra a la profunditat de 71 metres. Res més.

Si al tram d’entre els 71 i 73 metres no hi ha el nen, caldria buscar “noves alternatives”. “Si el nen no és allà, es valorarà si es baixa més i es fa una altra galeria de quatre metres”, va indicar aquest enginyer, apuntant a més que aquest segon túnel suposaria nous riscos per als rescatistes.

Rescat dificultós

Notícies relacionades

El responsable del dispositiu de coordinació, que serà visitat aquest dissabte pelnou president de la Junta, Juan Manuel Moreno, va ressaltar les enormes complexitats que han trobat al llarg d’aquesta setmana i que han retardat de forma notable les tasques de rescat. Es referia especialment al massís rocós de pissarra que van localitzar les excavadores quan provaven de rebaixar la cota de la muntanya uns 25 metres de profunditat, tasques necessàries perquè no hi havia màquines perforadores amb què arribar a aquests 70 metres. De fet, s’ha optat per parar als 23 metres i començar a perforar per no retardar més.

A això se suma la inestabilitat del terreny, que va complicar molt el pas del camió que portava aquesta tuneladora. L’únic cop de sort procedeix de cel, ja que tot i que la pluja ha fet acte de presència durant tota la nit, no ha impedit que les màquines continuessin treballant.