El Papa critica la insolidaritat europea davant el drama migratori

Nervis, emoció, alguna llàgrima i moltíssima alegria. Les illes Canàries van viure ahir un dia històric amb la visita del papa a Gran Canària. Una cita que es completa avui a Tenerife amb l’última parada del viatge de Lleó XIV a Espanya i compleix així el somni del seu antecessor, el papa Francesc, que en múltiples ocasions va expressar el seu desig de visitar l’arxipèlag per visibilitzar la crisi migratòria a les illes. Lleó XIV va recollir aquest testimoni des que va ocupar el lloc el maig de l’any passat i el va materialitzar ahir durant una jornada que va estar carregada d’emoció i marcada per un missatge d’esperança i defensa de la humanitat i la dignitat. Però també ple de crítica cap a les institucions europees que han donat l’esquena al fenomen migratori.

El patriarca de l’Església catòlica va trepitjar, per primera vegada, terra canària passades les 10.30 hores del matí i va començar el seu itinerari després de saludar la comitiva d’autoritats que va encapçalar el president del Govern, Pedro Sánchez, acompanyat del líder de l’Executiu canari, Fernando Clavijo. L’esperava una rebuda calorosa, la de les milers de persones que van aprofitar les tres parades de la ruta del Pontífex a l’illa per omplir-lo de mostres d’afecte i respecte. La societat canària es va abocar amb la històrica visita i es va llançar als carrers. Pancartes, banderes, samarretes dedicades, regals i càntics van acompanyar el Pontífex.

Les formalitats inicials a l’aeroport de Gando van donar pas al moment més emotiu de la fugaç visita. El Papa va fer seu el pla de Francesc i va organitzar el viatge sota un missatge clar: recolzar una regió que fa anys que viu marcada per la crisi migratòria. Per això, el moll d’Arguineguín, conegut com a moll de la vergonya per l’amuntegament de persones el 2020 i rebatejat com a moll de l’esperança, va ser l’escenari de les primeres paraules que Lleó XIV va adreçar a la ciutadania canària en un acte davant 2.000 persones, moltes d’elles migrants. L’acte va comptar també amb la presència del lehendakari basc, Imanol Pradales, en un gest de suport institucional a les Canàries davant el repte migratori.

Un esdeveniment carregat de simbolisme al costat d’un mar que ha arrabassat la vida a milers de persones que els van travessar a la recerca d’un futur millor. El Papa va poder escoltar de primera mà el testimoni de persones que van arribar a les illes fugint de situacions molt complicades i també les paraules dels que dediquen la seva vida al rescat i l’ajuda dels que aconsegueixen creuar la perillosa ruta atlàntica. Testimonis reals i molt durs que van provocar les llàgrimes de molts dels assistents i van donar una petita mostra del drama que hi ha darrere dels números.

Visiblement emocionat, Lleó XIV va escoltar amb interès les diferents històries i va agrair la tasca que realitzen totes les organitzacions i entitats que participen des de les Canàries en el rescat i en l’acollida dels migrants. Va tenir, a més, una picada d’ullet especial per a l’illa d’El Hierro, que no va poder visitar per les complicacions logístiques i les limitacions operatives que implica cada parada del sant pare. "Aquesta illa, petita en extensió, però gran en humanitat, ha vist arribar milers de persones arrencades de la seva terra i confiades a la fragilitat d’un cayuco", va apuntar Lleó XIV.

El Papa va insistir en la importància de "no mirar cap a una altra banda" davant el fenomen migratori. En el seu missatge, carregat d’humanitat, va remarcar que la indiferència no pot ser la resposta i va retreure la inacció de persones i administracions, tant nacionals com internacionals, que donen l’esquena a la situació. "Aquest drama s’ha de convertir en examen de consciència: per a les nacions d’origen, que han de crear condicions de pau, justícia i desenvolupament; per a les nacions de trànsit, cridades a protegir i no deixar els febles en mans de xarxes criminals; per a Europa, que no pot proclamar la dignitat humana i acostumar-se que el Mediterrani i l’Atlàntic siguin cementiris sense làpides; per a la comunitat internacional, cridada a una cooperació eficaç i perseverant", va afirmar sa santedat.

Crida global

Des d’Arguineguín, el Pontífex va llançar una crida global dirigit tant a líders polítics i organitzacions internacionals com a comunitats religioses i a la societat civil. En el seu missatge, va advertir que la gestió migratòria no pot limitar-se a controlar fluxos, blindar fronteres o lamentar tragèdies al mar. Al contrari, va afirmar que l’arribada de cada embarcació representa un qüestionament directe sobre el tipus de món que s’està construint quan tantes persones es veuen obligades a arriscar la vida per sobreviure.

Notícies relacionades

Així es va fer l’espectacle de la Sagrada Família

Interior demana triplicar les penes per armes de foc

El missatge no arriba en qualsevol moment. Avui entra en vigor el Pacte Europeu de Migració i Asil, una normativa que no convenç les Canàries perquè pot convertir les illes en un centre de retenció de persones migrants. El cap de la Santa Seu va defensar ahir que la dignitat humana –que "no entén de passaports ni fronteres"– exigeix l’obertura de vies legals i segures, a més d’un combat real contra les màfies i polítiques sòlides d’acollida.

La jornada va acabar amb un bany de masses. Entre l’Estadi de Gran Canària, el Gran Canària Arena i l’Annex, hi havia unes 40.000 persones. Després d’una prèvia amb música i animació, el Papa va oficiar la missa més multitudinària de la història de les Canàries.