Spielberg ja no s’entén amb els ‘aliens’

Cap cineasta viu ha influït tant com Steven Spielberg en la imatge mental que la cultura popular té de les formes de vida extraterrestres. I considerant l’extraordinària capacitat de generar suspens, emocionar i sorprendre que els seus clàssics Encontres a la tercera fase (1977) i E. T., l’extraterrestre (1982) van demostrar mentre utilitzaven la presència d’alienígenes a la Terra tant per explorar els nostres temors cap al desconegut com per reivindicar l’empatia com a única resposta assenyada davant seu, la poca traça i la confusió que El día de la revelación, el seu nou llargmetratge, exhibeix mentre intenta fer el mateix resulten especialment decebedores.

La seva peripècia és, en essència, una llarga persecució que protagonitzen un petit grup d’herois decidits a revelar al món l’existència d’aliens, per una banda, i una organització poderosa i fosca desesperada per evitar que ho aconsegueixin, per l’altra. Però Spielberg, això sí, complica la premissa amb l’amenaça d’una guerra mundial, un mcguffin que atorga a uns i altres facultats sobrenaturals, i una successió de llargs diàlegs expositius que vomiten motivacions, traumes passats i esbossos d’idees sobre per què l’amor al proïsme és important.

Mentrestant, els comportaments il·lògics dels personatges fan aflorar esvorancs argumentals gegants, i impedeixen que El día de la revelación transmeti tensió narrativa malgrat avançar admirablement àgil i avivada per sòlides seqüències d’acció. I tot i que és cert que, malgrat això, ens convenç de la seva ferma creença que els alienígenes, el cine o les dues coses poden salvar-nos de nosaltres mateixos, al mateix temps també demostra no tenir gaire clar com podrien fer-ho.

Notícies relacionades

Emocions viscudes i adoptades

Un actor anomenat Santi Balmes, a l’anunci d’Estrella Damm

‘El día de la revelación’

Steven Spielberg ( Estrena: 12/6/26)