Així es va fer l’espectacle de la Sagrada Família

L’espectacle que va culminar la benedicció papal de la torre de Jesús de la Sagrada Família rep lloances a tot arreu. Llum, arquitectura, música, pirotècnia i drons es van sincronitzar en un xou de gran format, que va lluir tant per al públic presencial com per als incomptables espectadors de la retransmissió. En el muntatge han participat professionals de variades disciplines, si bé sobresurten noms propis com el d’Igor Cortadellas.

La basílica va confiar a aquest barceloní de 50 anys la direcció artística de la commemoració dels 100 anys de la mort de Gaudí. Al costat del seu equip, Igor Studio, es va submergir en els preparatius durant un any i mig. Ja havia col·laborat abans amb el temple modernista, per exemple en un mapping sobre la façana de la Passió també molt celebrat. També va obtenir gran repercussió amb la gala del centenari de Telefónica al Gran Teatre del Liceu, institució amb la qual actualment col·labora per transportar les òperes al públic digital.

L’estudi, ubicat en una nau del barri de Gràcia, s’autodefineix com a especialista en "formats immersius" i continguts "per captivar grans audiències". Explica que en els seus més de deu anys de trajectòria, s’ha atrevit amb una pel·lícula en realitat virtual, campanyes globals i projectes a mida per a grans marques o esdeveniments, com la Copa Amèrica de Vela, la Fundació La Caixa, L’Auditori, orquestres de mig món i productores mundials com Warner o Universal. Ha rebut diversos premis, per exemple al festival de cine de Cannes, en els premis Lux o als TEA Awards de Los Angeles.

3Cat aposta per Cinema Live.

Tan important com idear l’espectacle era mostrar-lo al públic en directe i en diferit. Ho havia de poder disfrutar el papa León XIV, assegut en un tron blanc davant la façana del Naixement, i la vegada arribar a una audiència global a través d’una retransmissió televisiva impactant. Per a això, el temple comptava amb la complicitat de la televisió pública catalana, 3Cat, que va estrenar aquest dimecres nit un sistema tecnològic inèdit.

3Cat ha explicat que va apostar per Cinema Live, una mena de cine en directe que combina les tècniques pròpies d’un directe de televisió amb la narrativa i els efectes cinematogràfics. Amb prou feines s’ha utilitzat als Estats Units, per exemple per a les famoses actuacions de la mitja part de la Superbowl. Va contractar com a consultor el britànic Hector Sole-Bradshaw, mànager tècnic de grans produccions, per pilotar el projecte.

El cap d’imatge de la cadena, Paulí Subirà, va assumir la realització in situ dels deu minuts de xou, des d’una unitat mòbil aparcada davant el temple. La direcció de fotografia va ser de Domenec Gibert i la cuer Eva Parra va ajustar la llum. Es va valer de 21 cambres independents i 700 drons per recrear la imatge de Gaudí al cel, observant la seva obra magna completada en altura. També disposava d’alguna de les escenes, com l’orquestra que toca sota la torre, gravades anteriorment.

La llum de la creu.

La il·luminació artística de la creu de Jesús també s’estrenava amb l’espectacle. Va ser desenvolupada per la Fundació Endesa, explica la companyia en una nota, i és la tercera que realitza en dues dècades per al temple després d’haver il·luminat la façana de la Passió el 2007 i l’estrella de la María el 2021. "Incorpora tecnologia led d’alta eficiència, que permetrà un estalvi energètic del 38% i evitarà l’emissió d’uns 845 kg de CO2 a l’any en comparació amb un enllumenat convencional", exposa.

El disseny està concebut per respectar l’obra de Gaudí i reforçar el valor simbòlic del conjunt", afegeix. Es compon de 24 feixos de llum distribuïts entre els braços de la creu, l’escala interior i l’hiperboloide de l’Agnus Dei i sorgits de projectors i lluminàries led integrats a l’estructura de la torre.

El Que no va veure el Papa.

León XIV i els 8.000 convidats a l’acte, repartits entre l’interior i una grada exterior, van participar d’un moment històric i molt probablement irrepetible. A més, el públic tenia un paper clau en l’espectacle al subjectar un mar de llums individuals que s’il·luminava al ritme de la música. No obstant, el ‘peatge’ era que no podien veure directament alguns detalls del muntatge. En especial, el dibuix de Gaudí al cel realitzat amb drons, ja que aquests aparells no poden sobrevolar el temple ni acostar-se a les autoritats per seguretat.

Unes pantalles gegants van permetre que el Papa, les autoritats i la resta d’assistents poguessin veure aquesta picada d’ullet al centenari del geni modernista. Des de diferents punts de la ciutat es va poder veure l’eixam de llums voladores sobre l’Eixample, però la cadena revela que el pla general que va utilitzar la retransmissió televisiva per emmarcar temple i drons es va prendre des del barri de Torre Baró.

Notícies relacionades

Interior demana triplicar les penes per armes de foc

Illa celebra que la visita hagi servit per projectar Catalunya al món

Un altre element important del muntatge no el van veure ni els presents ni els espectadors del vídeo. Com ha explicat un integrant dels cors de l’acte, mig miler de cantors adults havien d’acompanyar el centenar de veus blanques infantils a l’exterior del temple per cantar sota la torre de Jesús. Però només van cantar els nens.

La seguretat privada de l’acte va detectar estelades entre les partitures i la policia desplegada va decidir evacuar forçosament els cantors adults a l’acabar de cantar el Virolai, per temor que arrenquessin a entonar l’himne de Catalunya a tall de protesta independentista. Així doncs, la realització es va haver d’adaptar en l’últim instant i l’espectacle va canviar d’improvís l’escena musical inicial. Un retoc molt de pressa que, es pot dir, no va percebre el públic ni es va intuir en la versió televisada.