El drama i l’esperança

Un somni mai somiat que es va complir. Així ho van viure ahir les persones que van tenir l’oportunitat de parlar directament al papa Lleó XIV al moll d’Arguineguín, a l’illa de Gran Canària, i explicar-li les seves experiències com a migrants o voluntaris. Més enllà de les vicissituds i les alegries darrere de cada història, les paraules que van pronunciar portaven un missatge d’esperança en un món més just.

L’arribada de la senegalesa Soda Nesse a les Canàries el 2019 va ser molt diferent del de la majoria dels seus compatriotes perquè ho va fer amb avió, però ahir va pujar a l’escenari habilitat en el qual es va conèixer com el Moll de la vergonya per donar veu a Blessing, una jove nigeriana que en el seu intent de trobar una oportunitat va caure a les xarxes de la màfia que es dedica al tràfic de persones.

Amb 14 anys "ja estava sola davant la vida, buscant com continuar endavant" i amb 22 va prendre "la decisió més difícil" de la seva vida: deixar el seu país i les seves dues filles per tal de donar-los un futur millor. La màfia que s’encarregaria de portar-la a les Canàries li va dir que tenia "un deute de 25.000 euros que havia de pagar quan arribés a Europa" i així va començar el seu captiveri. Després de sis mesos en pèssimes condicions es va embarcar i va veure com es van ofegar els qui van sortir just abans. Durant la travessia, va ser violada i va quedar embarassada del responsable de la màfia, que li va treure el nadó perquè es prostituís, un nen que no va recuperar fins que quan ja tenia 11 mesos va ser rescatada per la policia. Malgrat tot aquest dolor, ara mira el futur amb esperança perquè "amb l’ajuda de l’Església a través de les treballadores socials, la vida ha començat a canviar a poc a poc" i ha après a creure en si mateixa.

Llegint aquesta carta, Soda va experimentar sentiments oposats: l’alegria de poder compartir "el testimoni de dones víctimes de tràfic" i de sentir que aquestes històries eren escoltades, però també tristesa al pensar que "en aquest mateix moment hi ha moltes dones passant el mateix", una realitat que, segons va afirmar, obliga a continuar lluitant per posar fi a aquest sofriment. Però sobretot, va sentir esperança. Que el Papa escoltés aquest testimoni i li oferís la seva benedicció, la va fer "molt feliç". "Em va dir que hem de tenir fe, que cal lluitar", va afirmar.

També estaven molt emocionats Eduardo Balsa i Mayra Santana, un matrimoni cubà de Ciego de Ávila, que va arribar a l’illa el 2021. Fa unes setmanes van rebre la trucada de Càritas per indicar-los que havien sigut seleccionats per estar en aquest acte i fa uns dies, una segona en què els precisaven que ell seria al besamans. L’Eduardo, que és molt bromista, va pensar que algú volia tornar-li alguna trastada, però quan es va veure immers en la paperassa va ser conscient del privilegi.

Amb 76 anys i una salut gairebé de ferro, l’Eduardo confessa que no sempre ha sigut religiós, tot i que anys abans de migrar reconnectar amb el catolicisme i ara és assidu a les esglésies. Per aquest motiu van sentir "una alegria immensa" al saber que estarien al costat del Papa en un lloc tan emblemàtic com el moll d’Arguineguín. Era tanta l’emoció, que la nit abans gairebé no va dormir.

Un clauer de regal

La seva fama de bromista va fer que molts dels seus amics pensessin que era una broma fins que va poder enviar les imatges, fins i tot una de la seva dona a la cadira on poc abans s’havia assegut León XIV. "Els vaig dir que no era el Papa, sinó la Papa", va exclamar entre rialles.

Com qui té un tresor a les mans, no deixava d’acariciar l’estoig amb el segell del Vaticà que guardava un clauer amb la cara del Pontífex, el regal que li va donar ell mateix durant el besamans. Assegura que el guardarà com una relíquia i no l’utilitzarà perquè no es perdi ni s’espatlli i que passarà als seus fills i nets.

Durant la breu trobada, explica, León XIV es va interessar per la seva vida. "Va ser una meravella, un somni complert ser allà amb ell, que va parlar directament amb tots nosaltres i em va preguntar l’edat, el nom, de quin país procedíem i per què havíem vingut cap aquí i li vam explicar la situació que tenia allà i que aquí ens van acollir amb tot el carinyo, el respecte i l’amor que es mereix un ésser humà".

Una de les primeres persones que van ajudar aquest matrimoni va ser María José Báez, una de les voluntàries de Càritas a la parròquia de San Rafael, a Vecindario, que ha estat treballant intensament aquests mesos per preparar l’acte d’ahir i va acompanyar el Cheik, el jove migrant que va entregar un obsequi al Pontífex.

Hores després, continuava emocionada, igual que Reyes, la voluntària que es va encarregar de recordar el que es va viure en aquest mateix lloc no fa tant, una experiència que va marcar profundament els que les van acompanyar des de Càritas. Va recordar al Papa com els impactava "la barreja d’incertesa i esperança que implicaven" i els feia mal "el seu drama", la impotència i el sentiment de desbordament per la falta de recursos. En ocasions, va asseverar, només podien oferir-los "galetes, llet i una mica d’atenció". No obstant, aquesta fragilitat compartida els va permetre descobrir el valor de la comunitat i de l’ajuda mútua.

La voluntària va destacar que l’experiència els va ensenyar que "no es tractava de resoldre-ho tot, sinó d’estar presents" i va transformar la seva manera d’entendre l’esperança, fins al punt de comprendre que "cada persona que arriba no és un problema per resoldre, sinó una història per abraçar i acompanyar".

Pell cremada pel sol

Notícies relacionades

Així es va fer l’espectacle de la Sagrada Família

Interior demana triplicar les penes per armes de foc

Cap de les dues va poder evitar recordar ahir de totes les persones que van viure en aquest moll. Reflexionaven sobre com es van cremar les pells només per estar-hi unes hores, mentre que els migrants hi passaven dies i dies, suportant la calor de dia i el fred de nit, dormint en males condicions i amb la salut sovint deteriorada. Però també sentien esperança que el missatge d’igualtat del Papa, que "va fer una estirada d’orelles", arribi a tots els racons i deixin de veure els qui arriben a les nostres costes com un número o un problema per resoldre.

A elles, el Papa els va regalar un rosari, igual que a Soda i a María Fernanda López, una colombiana que va compartir la seva història de superació, de com va arribar a l’illa i avui és una empresària. A ella, el pontífex li va dir que tingués "paciència, fe i ganes de seguir endavant".