Lleó XIV consagra la "bellesa il·luminadora" de la Sagrada Família

"Estimats germans, no podem creure en Jesús i promoure la guerra", va dir en l’homilia, rebutjant de forma velada però ferma, com ja ha fet en altres ocasions, algunes de les polítiques empreses per potències mundials com els EUA. La Sagrada Família, de la qual el Papa va destacar la "bellesa il·luminadora", és, també, "un signe d’unitat i de concòrdia per a tot Espanya".

Abans, durant la frenètica jornada d’ahir que posa fi a la seva estada a Catalunya –avui volarà a les Canàries–, el Pontífex va visitar la presó de Brians –"els errors d’una vida no marquen la identitat d’una persona", va dir als presos –; l’abadia de Montserrat, on als voltants del temple l’esperaven uns 8.000 fidels, i l’església de Sant Agustí, al Raval, on va cridar a actuar contra la soledat no desitjada i l’abandonament de les persones grans.

Veneració a la Moreneta

L’estampa de Robert Francis Prevost a Montserrat venerant la Moreneta després que l’Escolania cantés el Virolai va marcar un dia que passarà a la història de Catalunya, terra a la qual va donar les gràcies "per haver rebut tantes persones d’altres països" i per "ensenyar a acollir". Com va fer ahir a la catedral i l’Estadi Olímpic, Lleó XIV es va expressar durant tota la jornada tant en castellà com en català. Una altra imatge per a la història: el Papa escampant gotes d’aigua beneita davant la façana del Naixement de la basílica per beneir i inaugurar la Torre de Jesús. I, com a colofó, una actuació musical de l’Escolania de Montserrat i un meravellós espectacle de llums a la basílica enlluernadora.

Ahir a la tarda, enmig d’un dispositiu policial inèdit –franctiradors de la policia a les teulades dels edificis dels voltants de la Sagrada Família custodiaven la comitiva papal–, el Pontífex va recórrer en papamòbil durant 25 minuts el trajecte comprès entre l’encreuament de passeig de Gràcia amb Diagonal i la basílica. En el seu trajecte va ser aclamat per unes 70.000 persones.

Per la façana de la Glòria

Després, el Pontífex va accedir a la Sagrada Família –on l’esperaven els Reis– per la façana de la Glòria. Era la segona vegada en la història que s’obria aquesta porta: la primera va ser el 2010, amb la visita del papa Benet XVI. A continuació, va baixar a la cripta del temple, on es troba la tomba de Gaudí. Després, Lleó XIV va oficiar una missa –és el tercer Papa que ho fa– a la qual van assistir les principals autoritats polítiques del país, com el president del Govern, Pedro Sánchez; el president de la Generalitat, Salvador Illa, els expresidents Jordi Pujol i José Montilla i diversos ministres.

En la seva homilia, el Papa va destacar que "en aquest temps de la imatge, resulta encara més evident com l’art i la bellesa són eminents canals d’evangelització". Lleó XIV també va assenyalar que la basílica és "l’església més alta del món, no per destacar en classificacions mundanes, sinó per guiar els passos del poble de Déu". "Estimats germans, no podem creure en Jesús i promoure la guerra. No podem creure en Jesús i matar l’innocent [en una referència implícita a l’avortament, sense utilitzar aquesta paraula]. No podem creure en Jesús i abandonar el que pateix, el que plora, el que escapa de la misèria", va dir també en un acte en el qual va sonar l’anomenat "cant per a la pau" de Felix Mendelssohn. Lleó XIV va regalar a la basílica un calze.

La jornada del Papa va començar a la presó de Brians. Allà l’esperava la Montserrat, una de les preses de la presó femenina de Wad-Ras que al matí havien anat a Brians per conèixer Lleó XIV. També una altra presa, la Josefina, va poder parlar amb ell. "Encara que l’aclaparament i la tristesa marquin moments del vostre camí, els errors d’una vida no marquen la identitat d’una persona", va assenyalar el Pontífex davant dels empresonats de totes dues presons. Va ser una visita breu, però alhora també emocionant. A continuació, va marxar cap a Montserrat.

L’última visita portada a terme per un Papa a Montserrat, símbol de Catalunya, va ser la de Joan Pau II el 1982. Lleó XIV es va mostrar enlluernat per l’abadia. "Estic content de poder estar als peus de la Moreneta per encomanar-li, tot ple de confiança en la seva intercessió maternal, el meu servei petrí i la missió de l’Església en el món que clama demanant justícia i pau", va assegurar.

Notícies relacionades

Illa: "El Papa connecta amb la immensa majoria dels catalans"

"Volem aprendre de la seva valentia"

Una vegada va haver finalitzat la cerimònia, no va dubtar a agrair a Catalunya la seva contribució a l’acollida de persones arribades d’altres països i la seva tasca per integrar-les en "una única família". També ahir a l’Estadi Olímpic el Papa va cridar Espanya a ser un país "acollidor amb tothom" i no és casual que incideixi en aquesta idea: Lleó XIV ha deplorat en diverses ocasions les deportacions massives de països com els EUA. Com tampoc és casual que hagi triat les Canàries, epicentre de la crisi migratòria d’Espanya, per posar el punt final al seu viatge per la Península. Lleó XIV és més que un Papa: és un líder espiritual.

A la tarda va visitar l’església de Sant Agustí, al Raval, un dels barris amb més dificultats socioeconòmiques de Barcelona. Allà va escoltar la carta que li va llegir un nen de sis anys, el Renzo. "¿T’agrada el futbol? ¿De petit ja volies ser Papa?", li va preguntar el petit. "Jo no volia ser Papa ni de jove ni de vell, però quan el Senyor fa una crida s’ha de dir que sí", li va dir Lleó XIV. "El futbol ens recorda que la vida es juga en equip", va afegir.