USTEC planta la conselleria: «No volem trobades cordials per rentar-nos tots la cara; només ens asseurem si és realment per negociar»

El ‘no’ de més de 39.502 docents –un 65% dels que van participar en la consulta– al preacord aconseguit entre USTEC i Educació, que recollia un increment de sou d’uns 450 euros mensuals i la contractació de 6.400 professionals per a l’escola inclusiva en quatre anys, ha obert una crisi no només sindical, sinó també social i política.

Punt mort

Els treballadors de l’escola deien ‘no’ a allò que havien acordat els seus representants amb l’administració, deixant la resolució de la crisi en punt mort.

El missatge en la manifestació de divendres, durant la vaga organitzada l’endemà de consulta, era clar: «No era per diners». Recollint el guant, USTEC està ara reflexionant sobre cap on redirigir la negociació, mentre des del Govern insisteixen que «el temps de la negociació ha acabat» i que ara el que toca és «desplegar l’acord».

Les famílies demanen «un gran acord»

Enmig de tot això –i tenint en compte que el Govern no ha fet el gest de trucar la CGT, sindicat que ‘va guanyar’ la consulta, alser l’únic que va fer campanya pel ‘no’– l’Affac fa una crida a les famílies a sortir al carrer diumenge vinent 14 de juny «per defensar l’educació pública i reclamar la construcció d’un gran acord que permeti afrontar de manera col·lectiva els reptes pendents del sistema educatiu públic».

L’Affac ha confirmat aquest dimecres que participarà en la mobilització de diumenge –promoguda pels sindicats de la vaga– amb un bloc propi sota el lema «Ara toca. Les famílies diem: un gran acord per l’educació pública», amb la voluntat, defensen, de «fer visible la necessitat d’obrir una nova etapa de compromisos compartits entorn de l’escola pública».

Menjadors universals

Notícies relacionades

Lidón Gasull, directora de l’aFFaC: «Els professors que no vulguin treballar per a tots els alumnes, siguin com siguin, que es dediquin a una altra cosa»

L’abat de Montserrat, Manel Gasch: «És un dels pelegrinatges més importants de la nostra història»

Les famílies consideren que el malestar acumulat en la comunitat educativa és «compartit» i que els grans reptes del sistema «requereixen respostes estructurals fruit de la construcció col·lectiva». «La inclusió real, la gratuïtat efectiva, uns menjadors escolars universals i de qualitat, centres preparats per fer front a l’emergència climàtica, el combat contra la segregació escolar o una xarxa pública ben planificada no poden continuar sent assignatures pendents», apunta la federació de famílies, convençuda que per afrontar aquests reptes «fan falta compromisos concrets, objectius compartits, calendaris d’execució i recursos suficients que permetin transformar les reivindicacions en avenços reals per a l’educació pública».

En paral·lel –està clar que la unitat queda lluny– la Federació d’Educació de CCOO de Catalunya –firmants de l’acord del març– organitzen aquest divendres una jornada que pretenen que sigui «un punt de trobada entre entitats i partits polítics per reflexionar sobre la situació de l’educació a Catalunya». Hi participaran representants dels Moviments de Renovació Pedagògica (FMRPC), de FAPAES i representants del PSC, ERC, Junts i els Comuns.