El Papa Lleó alça el català als peus de la Moreneta i agraeix l’esperit d’acollida en una jornada de fervor

Arribada pletòrica

Res a veure amb l’entrada que va tenir l’únic Papa que fins ara l’havia precedit, la de Joan Pau II fa 44 anys. Tot i les restriccions per les estrictes i extremades mesures de seguretat que l’envolten, Lleó XIV ha arribat aquest migdia a Montserrat en olor de multituds. I a les places d’accés a l’abadia s’ha escenificat una benvinguda d’acostament i confraternització amb els pelegrins i fidels, que per milers (uns 8.000, en xifres rodones) s’han congregat en aquest espai confrontat a la façana monàstica, i que ja feia hores que s’ubicaven i s’esperaven per viure aquest moment.

Molt lluny, en el temps i en la posada en escena, quedava aquell 7 de novembre del 1982, quan Joan Pau II, l’únic precedent oficial d’un pontífex al monestir, hi va arribar i passar -malgrat que llavors com avui també l’esperaven milers de pacients i soferts fidels- gairebé invisibilitzat per una cortina d’aigua que feia hores que queia i per una boira espessa que es va aixecar, i també pel fet que el trajecte en cotxe enmig d’aquelles inclemències i els revolts d’accés a Montserrat el van deixar afeblit i va obligar a reduir i reconduir el que havia de ser una gran missa a l’exterior.

En aquesta ocasió ha passat just a l’inrevés. No hi havia un gran acte programat amb el Papa present a l’exterior. Però una jornada finalment radiant, un escenari únic i unes ganes desbordants dels pelegrins que han fet l’esforç de ser-hi per veure de ben a prop el pontífex durant uns instants, han propiciat una rebuda esclatant.

Talment com el final d’etapa d’una volta ciclista, el pontífex ha creuat amb un vehicle buggie que trencava distàncies (però igualment fortament escortat) entremig d’un mar de mans que volien rebre la seva encaixada o salutació. Pràcticament a les 12 en punt ha aparegut damunt del peculiar vehicle, que l’ha portat fins a sota de les arcades de la façana del monestir. Abans, però, l’últim tram per la plaça de Santa Maria, de tot just una cinquantena de metres, ha suposat un recorregut de 2 minuts i mig, ja que Lleó XIV no ha volgut estalviar en cap moment la proximitat, encaixant lleument mans, recollint missatges escrits i, com ja s’ha fet habitual en aquest viatge, beneint infants que li apropaven amb els braços alçats.

Tot aquest trajecte, i els instants previs a la seva arribada, han estat acompanyats pel repic de campanes de l’abadia i, sobretot, pels crits constants dels milers de fidels situats a banda i banda del trajecte, amb consignes ben diverses: «Sí, sí, sí, el Papa ja és aquí», «Visca el Papa», «Papa Lleó t’estimem molt», «Aquesta és la joventut del Papa» o «Visca la Moreneta». També en els instants previs a l’arribada del pontífex, bona part dels pelegrins de la plaça ja han cantat el Virolai. Tot plegat respost amb forts aplaudiments.

Entrada a la basílica

Finalment, Lleó XIV ha fet un primer comiat dels milers de fidels i pelegrins just abans de travessar les arcades de la façana del monestir, on ha baixat del vehicle i l’ha rebut l’abat, Manel Gash. Encara, però, ha tingut un altre moment de fervor en travessar l’atri, on se li atansaven les mans dels més de 800 alumnes d’escoles cristianes que s’hi havien convocat. Superat aquest passadís, ha estat rebut pel prior del monestir, Jordi Puigdevall, i el sotsprior i coordinador de la visita, Bernat Juliol. Ha estat el moment del cerimonial litúrgic de benvinguda a l’abadia.

En primer lloc, ha besat la vera creu. A continuació, se li ha disposat una petita pila amb aigua beneïda per al rentat de mans, gest de purificació, i a continuació ha procedit a fer l’aspersió de benedicció, abans de travessar la porta del temple. Travessant pel passadís central de la basílica, enfocat per desenes de telèfons mòbils que en volien captar el moment, el trajecte fins a l’altar encara l’ha perllongat durant dos minuts. És el temps que ha dedicat a fer un recés d’oració en una de les capelles laterals, la del Santíssim. Finalment, ha arribat a l’altar major, envoltat dels monjos de la comunitat benedictina i dels integrants de l’Escolania de Montserrat.

Benvinguda de l’abat

Després d’una introducció per part del bisbe Xabier Gómez García, de la diòcesi de Sant Feliu de Llobregat (de la qual forma part el monestir), s’ha donat pas al parlament de l’abat. Manel Gasch ha fet referència ben aviat al motiu principal que ha dut el Papa aquest dia a l’abadia, la commemoració dels seus mil anys: «La vostra visita ens confirma en la fe i ens confirma en el sentit d’aquest santuari i monestir mil·lenari». Una presència que ha qualificat com «un dels pelegrinatges més importants de la nostra història».

Durant el seu parlament, Gasch ha posat en relleu els principals valors que, segons ha dit, defineixen l’experiència montserratina: «Acollir és la nostra missió». Gasch ha reivindicat Montserrat com un espai de reconciliació i construcció de la pau. Recordant unes paraules de sant Pau VI, ha expressat el desig que el monestir continuï sent «el lloc on l’home es recupera a si mateix i ajuda a edificar un món en pau». En aquest context, ha agraït al Papa «el vostre testimoniatge a favor de tot ésser humà i la radicalitat de la vostra denúncia de la violència, per aconseguir un món sense guerres».

Tot seguit, s’ha procedit a la part més litúrgica, el res d’un rosari que ha estat acompanyat amb devoció i sentiment pels milers de fidels que el seguien des de les places exteriors, un dels moments de màxima comunió dels congregats.

Primeres paraules

Ha estat en acabat quan el Papa Lleó XIV ha adreçat un primer i llarg discurs, en el qual ha utilitzat en gran part al català i ha fet nombroses referències als valors de Montserrat, a la seva devoció per la Moreneta i, fins i tot, a la petjada de Sant Ignasi de Loiola.

Referint-se al monestir, ha destacat que «els murs d’aquest recinte podrien explicar-nos les innombrables històries de devoció, agraïment i esperança que han contemplat al llarg dels segles al voltant de la mare de Déu de Montserrat i també han estat testimonis de la sang vessada per l’amor a Jesucrist». I hi afegia que «quan el meu predecessor, el Papa Francesc, el 2023 va oferir la rosa d’or a aquesta venerada imatge, ens convidava a considerar com, durant centenars d’anys, els fidels, sense distinció, han passat per aquest Santuari desgranant els comptes del rosari, perquè Maria, mare de Déu, és fonamental en la vida de tot cristià».

Virolai multitudinari

Les paraules del Pontífex, que han estat correspostes per un llarguíssim aplaudiment, han donat pas a un dels moments més populars i de més fervor de la litúrgia montserratina: el cant de la Salve (per a aquesta ocasió s’ha escollit «Ecos», del pare Joan Cererols) i un multitudinari Virolai, encapçalat per l’Escolania, seguit en les primeres estrofes pel Sant Pare amb la lletra escrita en un paper, i que ha ressonat com mai dins i fora de la basílica, pels milers de veus dels pelegrins congregats.

Mentre encara en ressonaven les últimes estrofes, Lleó XIV, acompanyat de l’abat i del bisbe de Sant Feliu, ha salvat les escales que porten cap al cambril per venerar la Moreneta, una de les imatges icòniques que quedarà per a la posteritat, com també ho va ser en la visita de Joan Pau II.

Sortida al balcó

Notícies relacionades

La mare del nadó maltractat de la Vall d’Hebrón va confessar a les seves amigues que es plantejava fer fora el marit de casa perquè no cuidava bé el nen

L’abat de Montserrat, Manel Gasch: «És un dels pelegrinatges més importants de la nostra història»

Finalment, ha estat a un quart de 2 de la tarda quan el Papa ha aparegut a la balconada central de la façana davant un aplaudiment desfermat que s’alçava des de totes les places. Una imatge especialment estètica (el pontífex amb els milers de feligresos al davant) que tampoc no es va donar en la visita de fa 44 anys. Lleó XIV ha donat gràcies «per la bonica manifestació de fe», afirmant que «tots junts som una sola família sota l’empara de la Verge de Montserrat». Ha destacat «l’alegria, entusiasme i profund sentit de fe que estic vivint aquests dies a tot arreu, ple de fe i d’amor». Ha donat gràcies a Catalunya «per haver rebut tantes persones d’altres països, que ensenya a acollir». I també «a la comunitat benedictina que preserva la fe envers la Mare de Déu». Finalment, ha agraït als congregats «per recordar a tothom que la fe dona vida», i ha acabat amb una benedicció i les últimes salutacions.

Lleó XIV ha acabat aquesta visita històrica a Montserrat amb el contacte més intern amb la congregació benedictina, compartint el dinar amb els monjos de la comunitat i amb els membres de l’Escolania.