Junqueras revela el seu pas per l’arxiu secret del Vaticà

L’arribada del papa Lleó XIV a Catalunya ha despertat un interès renovat per les connexions catalanes amb la Santa Seu. En l’àmbit de la política, hi ha un vincle poc conegut: fa gairebé 30 anys, el president d’ERC, Oriol Junqueras, va estar uns mesos investigant a l’Arxiu Apostòlic Vaticà, el lloc on es guarden els documents que ajuden a entendre els designis de l’Església catòlica. Ho va fer com a historiador acreditat i gràcies a una carambola del destí. Encara avui només unes quantes persones a l’any són autoritzades a franquejar els murs d’un dels arxius més importants i amb més mística del món.

Aquesta història no va començar a Roma, ni tampoc a cap despatx del poder eclesiàstic. Tot va començar en una residència del carrer de Casp de Barcelona, on vivia el jesuïta nonagenari Miquel Batllori. D’arrels cubanes, a les seves mans va anar a parar un llibre de Junqueras sobre les relacions entre Cuba i Catalunya en els segles XVIII i XIX.

Era l’any 1997. Satisfet amb la lectura, va citar Junqueras, en aquell temps un aspirant a ser professor universitari d’Història. Després d’una llarga conversa, li va preguntar a Junqueras si podia fer alguna cosa per ell. Ell va respondre que volia treballar a l’arxiu secret del Vaticà.

"El veig molt verd"

"Llavors ell va fer una pausa, que a mi se’m va fer molt llarga, i va dir: ‘Jove, francament, el veig molt verd’", recorda Junqueras en conversa amb EL PERIÓDICO. "Vaig entendre que allò era un no i em vaig aixecar per acomiadar-me, però llavors em va dir: ‘Segui, segui. No he dit que no’". Se’n va anar a la màquina d’escriure i li va entregar una carta dins d’un sobre segellat, i amb l’ordre de dirigir-se a la porta de Santa Anna, la que dona accés al recinte vaticà.

Dies després, Junqueras entregava la carta a un desconfiat oficial de la Guàrdia Suïssa. "La va llegir, la va tornar a plegar, la va guardar en un calaix, es va posar dret i em va saludar militarment". Va tornar poc després amb un permesso pomeridiano que donava accés a l’arxiu matí i tarda. Junqueras no va arribar mai a saber què deia la carta perquè no la va poder conservar.

Documents i guardians

L’objectiu de Junqueras era accedir a documentació sobre les relacions entre el papat i les corts europees que expliqués què es deia sobre Catalunya durant la Guerra de Successió Espanyola (1701-1714). Documentació que incloïa, entre altres coses, les cartes dels reis i prínceps europeus dirigides al Vaticà; les comunicacions dels nuncis pontificis –ambaixadors de la Santa Seu a cada cort–; les dels llegats pontificis –representants del Papa en nacions estrangeres–, i les dels arquebisbes catalans comunicant-se amb Roma. "La quantitat d’informació era enorme i, per tant, una oportunitat extraordinària", recorda el líder d’ERC. La llegenda diu que si es posessin totes les prestatgeries de l’arxiu en fila índia es podrien recórrer 85 quilòmetres de papers.

Per entrar a l’arxiu, Junqueras havia de superar sis controls cada dia. Els tres primers, més simples. Els tres últims, amb els membres de la Guàrdia Suïssa Pontifícia – el cos de seguretat del Vaticà –"ben armats". Sortia al migdia per dinar i tornava a la tarda. Dormia en una habitació llogada en un barri perifèric de Roma. Dins de l’arxiu, un no podia –ni pot– anar al seu aire i agafar documents de les prestatgeries. Ell accedia a la sala de catàlegs i, després de consultar-los, demanava els documents que li interessaven. Després els arxivers procedien a entregar-li la informació sol·licitada per començar llargues hores d’estudi.

Anècdotes i papes

Per Junqueras va ser una època d’estudi, però també prolífica en anècdotes diverses. "Un dels arxivers em va explicar que hi havia molta documentació del segle XVI que no s’havia catalogat mai", rememora. El motiu és que era documentació que arribava de l’Europa protestant i que es col·locava en uns lligalls especials amb una etiqueta explícita: Prohibida la lectura sota pena d’excomunió. "Des del segle XVI no l’havia llegit ningú. Era documentació que no es podia llegir perquè no s’havia catalogat mai", explica.

Notícies relacionades

Ja és oficial: la UE endureix avui les normes per als amos de gossos i gats amb un nou requisit obligatori

Què se n’ha fet de Berta García, l’alumna que va treure la millor nota a la selectivitat catalana: «El pitjor de la universitat és Rodalies i els mals professors»

Però hi ha una altra anècdota que sobresurt. Va tenir l’ocasió de poder parlar amb membres de la Congregació per a la Doctrina de la Fe, l’organisme vaticà encarregat de vetllar per la doctrina oficial de l’Església catòlica. Entre ells, el seu màxim responsable, un cardenal alemany anomenat Joseph Ratzinger. "Em preguntava d’on venia, què estudiava, què feia...", recorda. Set anys més tard aquest cardenal s’acabaria convertint en el papa Benet XVI.

La idea de Junqueras era utilitzar tota aquesta informació vaticana per començar a enfocar la seva tesi doctoral. Al final, per desig de la universitat, va haver d’orientar la tesi cap a altres assumptes vinculats amb les classes que va començar a impartir. No descarta algun dia recuperar tota la documentació i transformar-la en un llibre. El líder d’ERC és creient i aquella etapa també va contribuir a modelar la seva posició. "Va ser una etapa apassionant des d’un punt de vista intel·lectual, personal i emocional", conclou.