Catalunya es manté com la segona comunitat amb menys consciència religiosa, amb només el 49% de la població

Catalunya és la segona comunitat amb menys consciència religiosa de l’Estat i, amb el País Basc, són els territoris on l’adscripció a una confessió no arriba al 50% de la població. En concret, a Catalunya el 49,9% de la població té consciència religiosa, davant del 47,6%, que no, amb dades de l’any 2025 de l’informe ‘Laïcitat en xifres’, de la Fundació Ferrer i Guàrdia. A tot l’Estat l’adscripció religiosa arriba al 58,6% de la població, amb comunitats amb encara més penetració, com Extremadura (72%) o Andalusia (66%). Pel que fa als matrimonis, a Catalunya el 91,2% són civils, gairebé deu punts per sobre de la mitjana estatal. En l’àmbit escolar, en canvi, el pes dels alumnes en centres catòlics (el 17,4%) és similar al conjunt de l’Estat.

Són algunes de les principals conclusions de l'informe 'Laïcitat en xifres 2026' de la Fundació Ferrer i Guàrdia, basat en dades del CIS, l'INE o el Ministeri d'Educació. L’estudi assenyala que les dades d’adscripció religiosa “mostren la consolidació de la no religiositat com a realitat estructural, amb un volum creixent de població que es declara atea, agnòstica o indiferent”. Malgrat que la població religiosa continua sent majoritària a l’Estat (no a Catalunya), la distància entre ambdós blocs s’ha reduït notablement en les darreres dècades, “en un context de clara transformació de les opcions de consciència”.

De tota la població espanyola, el 55% es considera catòlica i el 3,5% d'una altra confessió. Els més joves són els menys religiosos, ja que més de la meitat de les persones de 18 a 34 anys no es consideren creients. Tot i això, en els últims anys hi ha hagut un lleuger repunt de la religiositat entre els joves. De fet, entre els joves és on hi ha més diversitat religiosa, que supera el 4,5%. Les dones segueixen sent més religioses que els homes: 63% davant 54%.

Entre les persones religioses també ha disminuït el percentatge de practicants, que ha baixat del 59 al 33% els últims 25 anys. Però la pràctica religiosa també ha repuntat entre els més joves els últims anys, ja que el 34% dels creients de 18 a 24 anys es declaren practicants, per sobre dels de 25 a 64 anys. Entre els joves, són més practicants els homes que les dones, a la inversa que en la resta de franges d'edat.

Pes de l’escola religiosa

En l’àmbit de l’educació, a Catalunya el 17,4% dels alumnes d'ensenyaments no universitaris, és a dir, 244.877 infants i joves, estan matriculats en centres catòlics, davant del 18% de mitjana estatal. Els centres catòlics a Catalunya són 379, el 8,4% del total, i, d'aquests, quasi tots, 368, són concertats. La mitjana estatal és de 8,9% d'escoles catòliques.

El matrimoni civil es consolida com a opció majoritària

L’evolució dels matrimonis des de mitjans dels anys noranta mostra un canvi estructural en la forma de celebració. Mentre que el 1994 els matrimonis confessionals representaven el 77,3 % del total, el 2024 aquesta proporció s’ha reduït fins al 16,4 %. En paral·lel, els matrimonis civils han passat del 22,7 % al 83,6 %, i s’han convertit en la forma clarament majoritària.

Notícies relacionades

Els camions estan implicats en el 55% dels accidents greus a l’AP-7 gironina

Quatre de cada deu infermeres es plantegen deixar la professió en una dècada

L’anàlisi territorial mostra que el matrimoni civil és majoritari en totes les comunitats autònomes, amb percentatges que superen el 75 % en la majoria de territoris. Destaquen especialment el País Basc (92,4 %), Catalunya (91,2 %) i les Illes Balears (91,5 %), on el matrimoni civil és pràcticament hegemònic.

En canvi, territoris com Ceuta (74,2 %), Extremadura (75,7 %) o Castella - la Manxa (76,5 %) presenten una proporció lleugerament superior de matrimonis confessionals, tot i que continuen sent minoritaris. Aquestes diferències territorials apunten, segons l'informe, "a la persistència de factors culturals i socials que modulen la velocitat del procés de secularització".