Quatre de cada deu infermeres es plantegen deixar la professió en una dècada

Segons l’estudi, el 39,6% de les professionals enquestades manifesta la intenció d’abandonar la professió en els pròxims deu anys, mentre que un 17% preveu fer-ho en un termini inferior a dos anys. Els principals factors associats a aquesta voluntat són la falta d’estabilitat laboral, la percepció negativa sobre la seguretat del pacient i la qualitat de les cures prestades. Les infermeres que consideren dolenta la seguretat del pacient presenten un 81% més de probabilitat de voler deixar la professió, mentre que les que perceben una baixa qualitat assistencial tenen un 71% més de risc.

La presidenta del Col·legi d’Infermeres de Girona, Lluïsa Garcia, subratlla que la sobrecàrrega assistencial és un element que pesa, tot i que l’informe no la situa entre els principals motius d’abandonament. Segons Gràcia, el factor més determinant apareix quan les professionals perceben que no poden garantir la seguretat del pacient. «Quan perilla la seguretat que li pots oferir al pacient, aquest és un dels factors que fa que una infermera es plantegi abandonar la professió», assenyala.

Per altra banda, aquesta diagnosi estatal connecta amb el malestar que, segons Comissions Obreres Comissions Obreres, també es detecta en centres gironins com l’hospital Josep Trueta. Maria Àngels Rodríguez, infermera del Trueta i delegada sindical de CCOO al centre, assegura que una de les preocupacions principals és la manca d’estabilitat de part de la plantilla. «La gent vol estabilitat permanent, però encara hi ha interinitats», explica. Segons Rodríguez, la falta de pressupostos mantenia a l’aire la creació de vacants i dificulta que professionals que fa temps que treballen al sistema puguin obtenir una plaça en propietat.

Des del Col·legi d’Infermeres, Garcia considera que el debat ha d’anar més enllà de la diagnosi i traduir-se en mesures concretes. «Hauríem d’exigir estabilitat contractual i reconeixement», defensa. La presidenta del col·legi recorda que fa temps que el col·lectiu reclama contractes estables, reconeixement de les especialitats i entorns laborals segurs.

L’informe situa la temporalitat com un dels elements que més pesen en la intenció d’abandonar. La contractació temporal incrementa un 33% la probabilitat de voler deixar la professió, mentre que la falta d’estabilitat laboral és assenyalada pel 56,5% de les persones que es plantegen marxar com a motiu principal. També hi apareixen el baix reconeixement professional, amb un 31,5%, i el salari insuficient, amb un 5,3%.

Rodríguez apunta que el problema no és només contractual, sinó també organitzatiu. Segons la delegada sindical, la manca de professionals fa que costi cobrir determinats llocs, especialment en àrees especialitzades com els quiròfans. «Es busca gent nova, però si ve d’altres àrees no sempre té l’experiència necessària i, a més, si no s’estabilitza, costa retenir-la», exposa. Aquesta situació, afegeix, acaba repercutint en les professionals que continuen als serveis, perquè assumeixen més càrrega de treball.

Manca de seguretat del pacient

L’estudi també assenyala que l’omissió de cures d’infermeria per falta de temps és una situació referida pel 60% de les professionals enquestades. Aquest punt és especialment rellevant perquè connecta directament amb la seguretat del pacient, un dels factors que més influeixen en la voluntat de deixar la professió. Al Trueta, segons Rodríguez, aquesta preocupació també és present: «Quan falten companyes i no es poden fer les feines en condicions, apareix la por per la seguretat dels pacients».

Garcia també avisa que aquesta situació pot convertir-se en un cercle difícil de trencar per al sistema sanitari. Si cada vegada hi ha menys infermeres disponibles i les condicions laborals no milloren, les cures es poden veure afectades i això, alhora, pot incrementar encara més la voluntat de marxar. «És un bucle per al sistema sanitari», resumeix.

La representant sindical explica que comença a detectar un canvi d’estat d’ànim entre algunes companyes. «M’estic trobant infermeres que demanen suport al sindicat perquè volen plegar i pregunten com ho han de fer», assegura. També apunta que hi ha reduccions de jornada que no sempre es cobreixen, fet que incrementa la pressió sobre la resta de la plantilla. «Si no es cobreixen, la feina recau sobre les altres», resumeix.

El treball publicat a Journal of Nursing Management també posa de manifest una bretxa entre el nivell formatiu de la professió i les condicions reals d’exercici. Només el 34,5% de les infermeres especialistes treballa actualment en la seva àrea d’especialitat, mentre que moltes professionals són contractades en llocs generalistes. En atenció primària, no exercir com a especialista incrementa un 56% el risc de voler abandonar, i el torn de tarda suposa un risc un 48% superior respecte al torn de matí.

Per a Garcia, aquesta infrautilització del perfil professional és especialment preocupant. «Estem infrautilitzant el perfil professional de persones que s’han format per exercir en una especialitat», adverteix. Segons la presidenta del Col·legi d’Infermeres de Girona, aquesta situació també té un cost social: «En el fons, enganyem la societat, perquè està costant diners formar infermeres que després no exerceixen en l’àmbit per al qual s’han preparat».

Preocupació per al futur Campus

Notícies relacionades

Els camions estan implicats en el 55% dels accidents greus a l’AP-7 gironina

“Surti el que surti en la votació del preacord amb Educació, caldrà seguir mobilitzats”

La presidenta del col·legi també posa el focus en el futur Campus de Salut de Girona, que ha d'incloure el nou Trueta. Considera que pot ser una oportunitat per atraure professionals, però alerta que no n’hi haurà prou amb formar més infermeres si no hi ha polítiques de retenció i fidelització. «Si això no es planifica amb temps, difícilment es podran cobrir totes les places que necessitarà», afirma.

Garcia afegeix que la planificació també hauria de tenir en compte factors externs al sistema sanitari, com l’accés a l’habitatge, un aspecte pel qual mostra preocupació «La dificultat per trobar un lloc per viure a Girona també pesa. Si no tenim planificades aquestes estructures, és molt complicat», conclou.