Els camions estan implicats en el 55% dels accidents greus a l’AP-7 gironina

La xifra situa Girona com la demarcació catalana on l’AP-7 presenta un percentatge més elevat de participació dels vehicles pesants en els accidents amb morts i ferits greus. Per darrere hi apareixen Tarragona, amb un 41,7%, i Barcelona, amb un 38,7%. La dada gironina s’obté a partir de la mitjana ponderada dels tres trams de l’autopista analitzats: entre la frontera francesa i Figueres Sud, els camions estan implicats en el 25% dels accidents greus; entre Figueres Sud i Girona Nord, en el 33%; i entre Girona Nord i Maçanet de la Selva, el percentatge s’enfila fins al 73%.

Gestió per la Generalitat

L’estudi s’ha presentat amb la intervenció de Josep Mateu, president del RACC; Cristian Bardají, director de l’Àrea de Mobilitat de l’entitat, i Ramon Lamiel, director del Servei Català de Trànsit. En aquest context, Mateu ha reclamat el traspàs de l’AP-7 a la Generalitat perquè l’administració catalana en pugui assumir la gestió i, especialment, el manteniment d’una via que ha guanyat pressió des de l’aixecament dels peatges i que concentra una mobilitat molt elevada.

El president del RACC ha assegurat que l’AP-7 és «un dels temes més preocupants» de l’estudi. Segons ha remarcat, els camions representen el 27,3% del trànsit però estan implicats en el 55% dels accidents greus, i part del trànsit que abans entrava per Irún ara ho fa per la Jonquera. Mateu ha advertit que les «gestions tàctiques» que es fan actualment «no ens porten cap a una solució a curt termini» i ha defensat que calen més infraestructures, carrils, accessos i inversions.

Per aquest motiu, ha reclamat «que les vies d’alta capacitat a Catalunya, la gestió del trànsit, les inversions i el manteniment, es traspassin a la Generalitat». «Després nosaltres ja decidirem aquí com les volem gestionar», ha afegit.

El director del Servei Català de Trànsit, Ramon Lamiel, ha volgut deixar clar que Trànsit no és competent per posar o treure peatges, però sí que ha admès que el desequilibri entre vies amb peatge i vies sense peatge desvia trànsit cap a l’AP-7.

Retorn dels peatges?

El RACC obre la porta a implantar una vinyeta o algun sistema de peatges reduïts a les vies d’alta capacitat com l’AP-7, sempre que els diners recaptats es destinin íntegrament al manteniment, la modernització i les inversions en aquestes infraestructures. «L’objectiu és que tot el que es recapti es torni a invertir, no per altres coses, sinó per finançar el manteniment i les inversions en aquestes vies d’alta capacitat», ha remarcat Mateu.

El president de l’entitat ha insistit que el debat no hauria de limitar-se a recuperar o no els antics peatges, sinó a decidir quin model de gestió es vol aplicar. Per Mateu, el model actual «està esgotat» perquè, segons ha defensat, ni resol el problema de fons ni permet actuar amb prou rapidesa sobre la congestió, el manteniment i les necessitats d’inversió.

Mateu també ha vinculat aquesta qüestió amb la necessitat d’adaptar les carreteres a una mobilitat cada vegada més tecnificada. Segons ha explicat, els vehicles més moderns i autònoms requereixen vies «ben senyalitzades» i en bones condicions perquè els sistemes d’assistència a la conducció puguin funcionar correctament. «Els cotxes més moderns necessiten unes vies més modernes també», ha resumit.

Lamiel, per la seva banda, ha evitat posicionar-se sobre quin sistema s’hauria d’aplicar perquè, ha recordat, Trànsit no té competències en peatges. Tot i això, ha detallat tres models possibles que existeixen en altres països. El primer és la vinyeta, que ha comparat amb el sistema d’Àustria: una mena de tarifa plana que permet circular per la xarxa durant un període determinat. El segon és el peatge per distància, similar al model tradicional però sense cabines, en què l’usuari paga en funció del recorregut. I el tercer és el peatge dinàmic, amb imports diferents segons l’hora del dia.

«Unes hores pagues més i unes hores pagues menys», ha explicat Lamiel sobre el peatge dinàmic. Segons el director de Trànsit, aquest sistema pot servir per distribuir millor el trànsit al llarg del dia: «Ara pots recomanar, però si estimules, pots recomanar més».

Els 10 trams amb més concentració d’accidents de vehicles pesants

1. N-II, entre el final de la variant de Figueres i la frontera francesa

2. GI-673/GI-674, entre Caldes de Malavella i Llagostera

3. AP-7, entre l’enllaç Girona Nord i l’enllaç de Maçanet de la Selva

4. GI-512, entre Tordera i Maçanet de la Selva

5. C-65, entre Cassà de la Selva i Girona

6. N-260, entre la intersecció amb la N-II a Figueres i Navata

7. C-65/C-31, entre Llagostera i Platja d’Aro

8. C-65, entre Llagostera i Cassà de la Selva

9. C-253, entre Sant Feliu de Guíxols i l’inici de la zona urbana de Palamós

10. C-63, entre Lloret de Mar i Vidreres

Amb tot, el president del RACC ha advertit que qualsevol sistema de peatge ha de garantir vies alternatives gratuïtes. «El peatge ha de tenir vies alternatives, perquè si no té vies alternatives gratuïtes estàs fent una mal feta», ha dit. En el cas gironí, aquest punt obre un altre problema: la N-II, que històricament havia funcionat com a alternativa a l’AP-7, ha anat assumint en molts trams un paper de ronda urbana, amb rotondes i accessos locals.

Crítiques dels camioners

Des de la patronal del transport de les comarques gironines ASETRANS assenyalen que no tenen alternatives i defensen que els vehicles que no estan de pas haurien de fer «encaminaments naturals» per alleugerir el trànsit. L’entitat critica que l’AP-7 és l’única carretera per on poden circular perquè l’N-II encara està desdoblant-se.

Malgrat el pes de l’AP-7 en el debat sobre els camions, el tram que concentra més accidents greus amb vehicles pesants a les comarques gironines no és a l’autopista, sinó a la N-II, entre el final de la variant de Figueres i la frontera francesa. En aquest tram, els vehicles pesants estan implicats en el 45% dels accidents greus.

El mapa també inclou entre els punts amb més concentració d’accidents de pesants el tram de la GI-673/GI-674 entre Caldes de Malavella i Llagostera, l’AP-7 entre Girona Nord i Maçanet de la Selva, la GI-512 entre Tordera i Maçanet de la Selva, diversos trams de la C-65, la N-260, la C-253 i la C-63 entre Lloret de Mar i Vidreres.

Segons l’estudi, el 50% dels accidents greus amb vehicles pesants es concentren només en el 12,8% dels quilòmetres de la xarxa analitzada, és a dir, en 156 quilòmetres repartits per diferents trams. Durant el trienni 2022-2024, en el 13% de tots els accidents amb morts i ferits greus hi ha estat involucrat com a mínim un vehicle pesant. En el cas dels accidents mortals, aquest percentatge puja fins al 20%.

El mapa iRAP ha analitzat 1.216,2 quilòmetres de carreteres de les comarques gironines, entre vies interurbanes i travesseres. Aquesta xarxa representa el 50% del total de la xarxa viària de Girona, però canalitza el 91% de la mobilitat total per carretera i concentra el 83% dels accidents amb morts i ferits greus de la demarcació.

En el trienni 2022-2024, l’estudi ha tingut en compte 89 accidents amb víctimes mortals o ferits greus: 24 accidents mortals, amb 26 persones mortes, i 65 accidents greus, amb 92 persones ferides de gravetat. En comparació amb el trienni anterior, l’accidentalitat greu i mortal s’ha reduït un 6,3%, mentre que la mobilitat global ha augmentat un 6,7%. Com a conseqüència, l’índex de risc s’ha reduït un 12,2% en el conjunt de la xarxa gironina analitzada.

Tot i aquesta millora, el 23% dels quilòmetres estudiats encara presenten un risc alt o molt alt de patir un accident greu o mortal. Aquest percentatge suposa una reducció de quatre punts respecte a l’anterior estudi. En concret, un 8% dels quilòmetres tenen risc alt i un 15%, risc molt alt. En canvi, els quilòmetres amb risc baix o molt baix sumen el 59% del total.

Els 10 trams amb més risc d’accident greu o mortal a Girona

1. GI-673/GI-674, entre Caldes de Malavella i Llagostera

2. GI-641, entre Torroella de Montgrí i l’Estartit

3. GI-512, entre Tordera i Maçanet de la Selva

4. GI-643, entre Torroella de Montgrí i Parlavà

5. C-63, entre Lloret de Mar i Vidreres

6. GI-610, entre Roses i Vilajuïga

7. N-II, entre el final de la variant de Figueres i la frontera francesa

8. N-260, entre Llançà i Figueres

9. N-IIa, entre l’enllaç de la N-II a Vilamalla i l’enllaç de la N-II a Llers

10. N-260, entre la intersecció amb la N-IIa a Figueres i Navata

El risc d'una carretera convencional

El tram amb un índex de risc més alt de les comarques gironines és la GI-673/GI-674 entre Caldes de Malavella i Llagostera, a la Selva. El segueixen la GI-641 entre Torroella de Montgrí i l’Estartit, la GI-512 entre Tordera i Maçanet de la Selva, la GI-643 entre Torroella de Montgrí i Parlavà i la C-63 entre Lloret de Mar i Vidreres.

Els deu trams amb més risc són tots carreteres convencionals de calçada única. Cinc es troben a l’Alt Empordà, tres a la Selva i dos al Baix Empordà. A més, nou dels deu trams ja apareixien en el rànquing del trienni anterior, mentre que la N-IIa és l’única nova incorporació.

Pel que fa a la concentració d’accidents, sense tenir en compte el trànsit que suporta cada via, el tram amb més accidentalitat és la C-63 entre Lloret de Mar i Vidreres. Aquesta via també ha patit els últims anys canvis amb noves rotondes i controls constants dels Mossos d’Esquadra. També hi apareixen la GI-641 entre Torroella i l’Estartit, la B-682/GI-682 entre Malgrat de Mar i Lloret, dos trams de la C-65, la N-II al nord de Figueres, la C-152 entre la Vall d’en Bas i Olot, la N-IIa, la GI-643 i la GI-512.

Per comarques, el Ripollès és el territori amb més percentatge de trams de risc alt o molt alt, amb un 67%. El segueixen la Cerdanya, amb un 38%, i la Selva, amb un 30%. A l’altre extrem, el Pla de l’Estany és l’única comarca gironina sense cap quilòmetre classificat amb risc alt o molt alt.

Els 10 trams amb més concentració d’accidents greus o mortals

1. C-63, entre Lloret de Mar i Vidreres

2. GI-641, entre Torroella de Montgrí i l’Estartit

3. B-682/GI-682, entre Malgrat de Mar i Lloret de Mar

4. C-65, entre Cassà de la Selva i Girona

5. C-65, entre Llagostera i Cassà de la Selva

6. N-II, entre el final de la variant de Figueres i la frontera francesa

7. C-152, entre la Vall d’en Bas i Olot

8. N-IIa, entre l’enllaç de la N-II a Vilamalla i l’enllaç de la N-II a Llers

9. GI-643, entre Torroella de Montgrí i Parlavà

10. GI-512, entre Tordera i Maçanet de la Selva

L’estudi també posa el focus en el tipus de carretera. A Girona, les carreteres convencionals, és a dir, les que tenen un sol carril per sentit, acumulen la totalitat dels trams amb risc mitjà, alt i molt alt. En canvi, a les carreteres desdoblades, com autovies i autopistes, tots els trams analitzats apareixen amb risc baix o molt baix. Segons el RACC i Trànsit, el risc de patir un accident greu o mortal en una carretera convencional és sis vegades més alt que en una via desdoblada.

Notícies relacionades

Quatre de cada deu infermeres es plantegen deixar la professió en una dècada

“Surti el que surti en la votació del preacord amb Educació, caldrà seguir mobilitzats”

L’estudi també alerta del pes de les motos i ciclomotors en la sinistralitat greu. Durant el trienni analitzat, en el 41% dels accidents amb morts i ferits greus a la xarxa iRAP de Girona hi havia implicada com a mínim una moto o un ciclomotor. En el cas dels accidents mortals, el percentatge és del 40%, tot i que aquests vehicles només representen el 2,1% de la mobilitat global per carretera.

Trànsit també ha avançat que instal·larà avisos mòbils en carreteres gironines amb presència de ciclistes i motoristes per alertar els conductors i demanar-los que redueixin la velocitat. Lamiel també ha explicat que es podran posar radars de travessera, com a Quart, per frenar els excessos de velocitat en punts urbans conflictius.