Més de 250 famílies de pacients de fora de BCN es queden sense allotjament

Cada vegada són més les persones que es desplacen a Barcelona i la seva àrea metropolitana per rebre alguna mena de tractament mèdic que no està disponible a les poblacions d’origen. I, alhora, cada vegada són més grans els problemes que tenen aquests pacients i les seves famílies per trobar un allotjament a la capital catalana mentre dura el procediment. L’any passat, 259 famílies que van sol·licitar un pis a alguna de les deu entitats socials que els acompanyen en aquestes situacions es van quedar fora dels programes per falta d’allotjament. És un 40% més respecte al 2024, en què se’n van quedar fora 185.

Així ho van denunciar ahir les entitats, que expliquen que la situació deixa moltes famílies sense una alternativa adequada mentre acompanyen persones en moments crítics. Les xifres són preocupants si es té en compte que el nombre de fundacions que ofereixen aquests allotjaments no ha parat de créixer en els últims anys. El 2024, en aquest àmbit hi treballaven set entitats; l’any passat, n’hi havia una desena.Així ho han denunciat aquest dijous les entitats, que expliquen que la situació deixa moltes famílies sense una alternativa adequada mentre acompanyen persones en moments crítics. Les xifres són especialment preocupants si es té en compte que el nombre de fundacions que ofereixen aquests allotjaments, i amb aquestes el nombre d’allotjaments i habitacions disponibles, no ha parat de créixer en els últims anys. Si el 2024 treballaven set entitats en aquest àmbit, l’any passat en van ser 10.

El 2025, aquestes organitzacions d’acollida de Barcelona van atendre 1.072 famílies, 77 més que el 2024 i 227 més que el 2023, en què en van atendre 845. En total, l’any passat es van oferir més de 86.685 pernoctacions a pacients i familiars desplaçats fins a la capital catalana, l’equivalent a 38.080 dies. És un increment respecte al 2024, en què se’n van oferir 82.349, que malgrat això no van cobrir tota la demanda que genera aquest servei social.El 2025, aquestes organitzacions d’acollida de Barcelona van atendre 1.072 famílies, 77 més que el 2024 i 227 més que el 2023, quan en van ser 845. En total, l’any passat es van oferir més de 86.685 pernoctes a pacients i familiars desplaçats fins a la capital catalana, l’equivalent a 38.080 dies. És un increment important respecte al 2024, quan es van donar 82.349 pernoctes, o 35.827 dies, que, no obstant, no van cobrir tota la demanda que genera aquest servei social.

Menors i adults

És habitual que aquests allotjaments vagin destinats a les famílies de menors amb càncer. Cada vegada són més els pacients adults que també necessiten accedir a algun d’aquests pisos. L’any passat, dels pacients atesos, 670 van ser adults i 402, menors.És habitual que aquests allotjaments vagin destinats per a les famílies de menors amb càncer. Cada vegada són més, no obstant, els pacients adults que també necessiten accedir a algun d’aquests pisos. L’any passat, 670 dels pacients atesos van ser adults i 402 eren menors.

En total, les 10 fundacions que ofereixen aquesta opció tenen 55 allotjaments a l’àrea metropolitana de Barcelona que asseguren el benestar del pacient i els acompanyants. Són 156 habitacions disponibles per a aquests pacients. L’oferta és superior a la del 2024, en què comptava amb 49 allotjaments i 143 habitacions, però no va cobrir tota la demanda.En total, les 10 fundacions que ofereixen aquesta opció compten amb 55 allotjaments repartits per tota l’àrea metropolitana de Barcelona que reuneixen les condicions bàsiques per assegurar el benestar tant del pacient com el dels acompanyants. Són, en total, 156 habitacions disponibles per a aquests pacients. De nou, l’oferta és superior a la que hi havia el 2024 –49 allotjaments i 143 habitacions–, però no va donar per cobrir tota la demanda.

A més, per ampliar els allotjaments disponibles, algunes fundacions no només posen a disposició els seus propis allotjaments, sinó que també ofereixen ajuts per costejar habitacions d’hotels amb els quals mantenen convenis.

De les 1.072 famílies que van sol·licitar aquests recursos l’any passat i que finalment van poder ser ateses, n’hi va haver 165 que es van allotjar en hotels. Les altres 907 van ser acollides en pisos de les entitats. L’estalvi conjunt d’aquestes famílies, tenint en compte que el preu mitjà d’una nit d’hotel a Barcelona l’any passat va ser de 190 euros, va arribar a la xifra de 7.235.000 euros.A més, per mirar d’ampliar al màxim els allotjaments que poden oferir, algunes de les fundacions no només posen a disposició els seus propis allotjaments –gestionats per fons privats– sinó que també ofereixen ajuts per costejar habitacions d’hotel amb els quals mantenen convenis de col·laboració. De les 1.072 famílies que van sol·licitar un d’aquests recursos l’any passat i que van poder ser ateses, 165 es van allotjar en hotels. Les altres 907 van ser acollides en alguns dels pisos propis de les entitats. L’estalvi conjunt d’aquestes famílies, tenint en compte que el preu de mitjana d’una nit d’hotel a Barcelona l’any passat va ser de 190 euros, va ser de 7.235.000 euros.

De mitjana, els pacients passen uns 33 dies als pisos. No obstant, la durada de l’estada canvia segons la malaltia i el tractament. Hi ha famílies que no s’hi queden més d’un o dos dies, quan només s’han de fer unes proves diagnòstiques; o n’hi ha que s’hi arriben a quedar fins a un o dos anys, en el cas de pacients que s’han de fer un trasplantament o que pateixen alguna mena de complicació.De mitjana, els pacients passen uns 33 dies als pisos. No obstant, la durada de l’estada canvia molt segons la malaltia i el tractament dels pacients. Hi ha famílies que no es queden més d’un o dos dies, quan només s’han de realitzar unes proves diagnòstiques; o n’hi ha que es queden fins a un o dos anys, en el cas de pacients que s’han de realitzar un trasplantament o que pateixen complicacions.

Aquestes organitzacions treballen amb un protocol que actua quan els pacients o els acompanyants venen derivats de les àrees de treball social dels hospitals. Es donen casos dramàtics en què la incertesa de la durada del tractament aboca alguns dels acompanyants a haver de dormir a la sala d’espera o al seu cotxe.

Són casos com el de la Tatiana, que va portar el seu fill Domenick des de Colòmbia fins a Barcelona per tractar-lo d’una cardiopatia congènita i no era capaç de trobar un pis a Barcelona. "Ell ja no hi és, però sempre estaré agrairia a la fundació per la feina que van fer. Ens van donar pau i tranquil·litat en un moment molt dur", va explicar en un acte al Social Hub.Aquestes organitzacions treballen sota un protocol pel qual actuen quan els pacients o els acompanyants venen derivats de les àrees de treball social dels hospitals. Es donen casos dramàtics en què la incertesa de la durada del tractament aboca alguns dels acompanyants o cuidadors a dormir a les sales d’espera o als seus cotxes. Són casos com el de la Tatiana, que va haver de portar el seu fill Domenick des de Colòmbia a Barcelona per tractar-lo d’una cardiopatia congènita i que no era capaç de trobar un pis a Barcelona. "Ell ja no hi és, però sempre agrairà a la fundació per la feina que van fer. Ens van donar pau i tranquil·litat en moment molt dur", ha explicat en un acte el Social Hub.

Els casos que cauen en mans d’aquestes fundacions són variats, tot i que, en general, tracten amb pacients oncològics o que han rebut un trasplantament i necessiten un tractament continuat en hospitals de tercer nivell, com el de la Vall d’Hebron, el Clínic o el de Sant Pau. Un 60% dels pacients arriben derivats d’altres punts de Catalunya, un 38% venen d’altres punts d’Espanya i el 2% que falta ve d’altres països.Els casos que cauen en mans d’aquestes fundacions són molt variats, tot i que, en general, tracten amb pacients oncològics o que han rebut un trasplantament que, molt sovint, necessiten rebre un tractament continuat en algun dels hospitals de tercer nivell –aquells habilitats per atendre patologies i situacions de més complexitat– que, com la Vall d’Hebron, l’Hospital Clínic o l’Hospital de Sant Pau. El 60% dels pacients arriben derivats d’altres punts de Catalunya, el 38% d’altres punts d’Espanya i el 2% restant ve d’altres països.

Gran part d’aquestes fundacions fa anys que bregant amb l’Administració perquè assumeixi una manutenció mínima dels pacients i els seus acompanyants mentre es mantenen fora del seu domicili per rebre tractament. Fins ara, aquesta ajuda només estava prevista quan el pacient era menor d’edat o podia acreditar més d’un 66% de discapacitat o un grau III de dependència.Gran part d’aquestes fundacions fa bregant anys amb l’Administració perquè assumeixi una manutenció mínima dels pacients i els seus acompanyants mentre han d’estar fora del seu domicili per rebre el tractament. Fins ara, aquest tipus d’ajuda només estava prevista quan el pacient era menor d’edat o bé podia acreditar més d’un 66% de discapacitat o un grau III de dependència.

Són tràmits que poden allargar-se durant mesos o fins i tot anys i, per tant, es prolonguen més enllà de la durada de molts tractaments, la qual cosa obliga moltes famílies a fer un esforç econòmic important. Des del 17 d’abril, la normativa va canviar i el CatSalut també cobreix la manutenció dels pacients adults, sense perjudici que accedeixin a les prestacions previstes per discapacitat o dependència.Són tràmits que poden allargar-se durant mesos o anys fins a poder complir-se i per tant, s’allargava més enllà de la durada de molts tractaments i obligava moltes famílies a fer un esforç econòmic important. Des del 17 d’abril passat, la normativa ha canviat i CatSalut també cobreix la manutenció dels pacients adults, sense perjudici que, més endavant, accedeixin a les prestacions previstes per discapacitat o dependència.

Un futur de reptes

Notícies relacionades

Una IA proposarà alternatives als alumnes d’FP sense la plaça sol·licitada

Carme Sánchez, psicòloga clínica i sexòloga: "Els fills porten fatal que les seves mares siguin sexualment actives"

A més de la Fundació Jubert Figueras, ofereixen aquesta mena d’allotjament la Fundació Hospitalitat Mare de Déu de Lourdes, la Fundació Josep Carreras contra la Leucèmia, la Fundació Inés Arnaiz, la Fundació d’Oncologia Infantil Enriqueta Villavecchia, l’Associació Catalana del Fetge, l’Associació de Familiars i Amics de Nens Oncològics de Catalunya (Afanoc), la Casa Ronald McDonald, la Fundació Xana i la Fundació Privada Petit Món.

Totes aquestes entitats asseguren que Barcelona s’està consolidant com un hub sanitari de primer nivell però que els serveis d’allotjament no creixen al mateix ritme. "L’augment dels trasplantaments, el preu tan alt de l’habitatge a Barcelona, la impossibilitat de llogar pisos durant períodes incerts i la creixent precarietat social fan que els allotjaments d’acollida siguin més necessaris que mai", assenyalen.Totes asseguren que Barcelona s’està consolidant cada vegada més com un ‘hub’ sanitari de primer nivell, però que els serveis d’allotjament no creixen al mateix ritme. "L’augment dels trasplantaments, el preu elevat de la vivenda a Barcelona, la impossibilitat de llogar pisos durant períodes incerts i la creixent precarietat social fan que els allotjaments d’acollida siguin més necessaris que mai", conclouen.