L’ansietat matemàtica afecta els alumnes més competents

Com més ansietat matemàtica, menys rendiment en l’assignatura. La relació no és enorme, però sí "consistent i rellevant". Lluny de desaparèixer a una edat determinada, pot acompanyar la persona durant la seva vida adulta. L’angoixa davant les xifres és un problema mundial que s’accentua als països més rics. Curiosament, la pateixen els escolars competents més que no pas els qui tenen més males qualificacions. La relació negativa entre ansietat i matemàtiques era més forta en noies que en nois als anys 80 i 90, però aquesta diferència s’ha reduït i és gairebé inapreciable.

Aquestes són les conclusions d’un informe internacional sobre ansietat matemàtica, que no s’ha de confondre amb la discalcúlia, un trastorn amb base neurobiològica i genètica que dificulta la comprensió numèrica i que podria ser present entre el 5% i el 7% de la població. Basat en dades de les avaluacions internacionals com PISA i TIMSS, l’estudi s’ha fet a 90 països entre població de totes les edats: des d’escolars de primària i secundària fins a més joves de 65 anys. L’ha publicat la revista Psychological Bulletin, de l’Associació Americana de Psicologia, i els seus autors són professors i investigadors de les universitats alemanyes de Potsdam, Trèveris i Viena.

"Les matemàtiques tenen un paper central en l’educació, l’ocupació i les economies modernes, però molts senten angoixa i preocupació excessiva quan s’hi enfronten", afirmen els investigadors, que han estudiat la casuística de més de 2,5 milions de persones. Per combatre el desassossec dels estudiants, els acadèmics demanen avaluar conjuntament rendiment i ansietat matemàtica, intervenir aviat en cas de detectar problemes i reforçar de manera personalitzada l’ensenyament.

També demanen intervencions emocionals a l’escola i, fins i tot, estratègies de baix cost com escriure sobre el malestar que senten abans de fer un examen. Segons els autors, les matemàtiques no són una assignatura més sinó que determina vocacions científiques, oportunitats laborals i alfabetització econòmica quotidiana, necessària per sol·licitar un crèdit, entendre la declaració de la renda o planificar l’activitat diària.

L’altíssima pressió sobre les matemàtiques és "una vella coneguda" del sistema educatiu i es deu, en part, al fet que són "la clau en professions socialment molt ben reconegudes", explica Pablo Beltrán-Pellicer, president de la comissió d’Educació de la Reial Societat Matemàtica Espanyola (RSME). Professor de la Universitat de Saragossa, Pellicer remarca que l’animadversió per les xifres no és pas innata, sinó fruit d’un ensenyament basat en la repetició i l’exposició, que segrega els alumnes entre "llestos" i "rucs". "Per no arribar a ser adults amb dificultats en finances o gestió de riscos, l’escola ha de transitar cap a un enfocament que prioritzi la comprensió profunda", conclou el responsable de l’RSME.

Evitar lectures simplistes

El professor de secundària i investigador Juan Fernández demana extreure un aprenentatge de l’informe i extrapolar-lo a les aules. "L’ansietat matemàtica no pot quedar fora del diagnòstic pedagògic: forma part de les condicions en què els alumnes aprenen, practiquen, s’erren i s’avaluen", explica. No obstant, el divulgador diu que l’estudi no demostra que l’ansietat sigui sempre la causa del baix rendiment. "Els mateixos autors parteixen d’una relació probablement recíproca: l’ansietat pot interferir amb l’acompliment, però les experiències repetides de dificultat o fracàs poden alimentar l’angoixa". Assenyala que així s’evita una lectura simplista sobre com cal reduir l’ansietat perquè millorin les notes.

"La relació entre ansietat i rendiment en matemàtiques és un problema que s’hauria de solucionar no pas en la primària, sinó a infantil. La clau és construir cultures d’aula en què l’error no es penalitzi, sinó que sigui una eina d’aprenentatge", destaca el responsable de l’RSME, que afegeix que els nous currículums ja posen el focus en l’aspecte socioafectiu, entenent que la "confiança i gestió del bloqueig són el punt de partida d’unes matemàtiques riques".

L’informe revela que el binomi ansietat/rendiment afecta els alumnes amb notes mitjanes i altes més que no pas els qui tenen males qualificacions. Davant d’aquesta realitat, el professor Fernández recomana que a l’aula no s’identifiqui l’ansietat només amb suspensos. "Hi ha estudiants que treuen bones notes i, tot i així, viuen les matemàtiques amb tensió, por de l’error o la necessitat de fer-ho tot perfecte", conclou.

"Em quedo en blanc"

Notícies relacionades

Un guàrdia civil mata la dona i el fill i se suïcida a Alacant

Mor assassinat un home a Barcelona després de rebre uns quants trets al cap

"Quan un alumne rendeix malament en matemàtiques, no n’hi ha prou amb demanar-se si ha estudiat poc o no ho entén. També convé demanar-se quina història d’experiències matemàtiques arrossega, com interpreta l’error, què anticipa quan s’enfronta a una tasca i fins a quin punt evita exposar-se a noves oportunitats d’aprenentatge", explica Fernández, autor d’En blanco, un assaig adreçat a pares perquè sàpiguen com han de guiar i ajudar els fills a focalitzar l’atenció, la memòria i la motivació per aprendre.

L’estudi dels investigadors europeus destaca que no totes les formes d’ansietat es relacionen igual amb el rendiment. La simple preocupació (pensar "em penso que fallaré") té menys efecte que patir un bloqueig del pensament (pensar "em quedo en blanc") o ser presa dels nervis, por, tensió o rebuig. "Ajudar no és tranquil·litzar i prou. És important que a les aules s’insisteixi que l’error forma part de l’aprenentatge. També és fonamental la pràctica modelada", conclou Fernández.