Els professors catalans monitoritzen en una ‘app’ les temperatures «extremes» de les aules

Les iniciatives que més hores de tertúlia han ocupat són la campanya per deixar de fer sortides i colònies el curs vinent –a la qual ja s’han adherit gairebé 800 centres– i els 17 dies de vaga previstos per a les pròximes setmanes, però no són les úniques. Una altra de les accions impulsades, especialment útil per evidenciar un dels molts problemes de l’escola que encara continuen sense resoldre’s, és la campanya #aulesquecremen, una eina que permet al professorat monitoritzar en temps real les condicions tèrmiques reals dels centres educatius, els únics equipaments públics sense climatitzar.

Els seus impulsors parlen d’una realitat «insostenible». «A les precarietats ja cròniques del sistema, com la falta estructural de recursos i de personal de suport, la sobrecàrrega burocràtica o unes infraestructures freqüentment deficients, s’hi suma un agreujant crític que afecta directament la salut: les temperatures extremes a les aules», expliquen els impulsors de la iniciativa en un manifest en què expliquen que el seu objectiu és aportar dades empíriques per evidenciar una realitat innegable: l’administració és la primera a vulnerar la seva pròpia legislació, ignorant l’impacte directe d’aquesta negligència sobre el desenvolupament cognitiu de la infància i la salut dels treballadors», apunten els seus impulsors en el manifest de presentació de la campanya. Les dades publicades en aquesta plataforma –prossegueixen– es recullen mitjançant «sensors calibrats instal·lats amb coneixement dels centres».

Més calor, més conflictes

«No és només tenir calor, l’exposició sostinguda a altes temperatures provoca fatiga i irritabilitat que es tradueixen en més conflictes a l’aula; menys concentració i malestar físic», denuncien els impulsors de la campanya, que recorden que no necessiten més ventiladors sinó més inversió estructural i més ombra i verd als patis.

Com la majoria de les reivindicacions dels docents –que tornaran a sortir al carrer aquest 12 de maig, en la primera de les tres vagues generals d’aquest trimestre– la denúncia de les temperatures excessives a les aules ve de lluny i, també com la majoria de demandes –malgrat les tensions que puguin provocar iniciatives com el boicot a les colònies– és compartida per les famílies.

«Són més importants els pollastres que els nens», sentenciava el mes passat en aquest diari María Sánchez, presidenta de la Confederació Espanyola d’Associacions de Pares i Mares d’Alumnat (CEAPA), fent referència al fet que la legislació espanyola recull que en el sector de la ramaderia s’ha de garantir que els animals, ja siguin pollastres o porcs, visquin en un ambient tèrmic confortable, que no els suposi sofriment (i l’incompliment de la normativa es castiga amb sancions).

Entre els 17 i els 27 graus per llei

Notícies relacionades

Esther Niubó, sobre la introducció de mossos d’esquadra en escoles i instituts: «Hi ha hagut una reacció molt exagerada»

Policies a escoles i instituts: així funcionen els models que ja hi ha a Espanya abans del pla dels Mossos

La legislació laboral (reial decret 486/1997) insta «els locals on es realitzen treballs sedentaris propis d’oficines o similars» –com fer classe– a mantenir-se entre els 17 i els 27 graus; temperaturaque no poques vegades se supera als equipaments escolars i que els docents criden a denunciar cada vegada que passi com una altra forma de pressió per visibilitzar un altre problema estructural de l’escola.

Fa tres anys, el maig del 2023, el Departament d’Educació –llavors liderat per Josep Gonzàlez-Cambray– anunciava diverses mesures per fer front a les onades de calor entre les quals es recollia permetre als centres educatius parar les classes –no tancar l’escola o l’institut–, durant els episodis d’onades de calor. Un pla que incorporava també la instal·lació d’un aparell d’aire condicionat en una sala ‘comuna’ –una de sola– de 100 centres i que va ser molt criticat per insuficient.