Aprendre a gestionar conflictes a classe, l’assignatura pendent dels professors davant el ‘bullying’: «No tothom val»

A Espanya, segons l’informe elaborat el 2023 per la Universitat Complutense de Madrid i impulsat per la Fundació ColaCao, el 6,2% dels estudiants dels cursos compresos entre 4t de primària i 4t d’ESO admeten que pateixen assetjament escolar i el 2% es reconeixen com a assetjadors. És a dir, a cada classe hi ha gairebé dos alumnes que són víctimes i per cada dos grups hi ha un assetjador.

En aquest context, la gestió de conflictes diaris a l’aula emergeix com una assignatura pendent del sistema educatiu. Que deixi de ser-ho no només passa per aprovar mesures com disminuir les ràtios (una cosa que ja està en marxa), sinó per actualitzar la formacióque reben els docents i, sobretot, ajustar les condicions en les quals s’accedeix a la professió. Aquesta és, almenys, l’opinió de molts educadors que cada dia veuen i pateixen el que està passant als instituts.

«A secundària, ets un especialista. Et gradues en Química, Matemàtiques o Filologia i saps molt de la teva assignatura. Però, si manques de nocions de neurociència o psicoeducació i no saps res de com funciona el cervell encara immadur dels adolescents, estàs perdut». El que parla així és Jesús Chico, professor d’assignatures científiques a secundària i cap d’estudis a l’escola Santa María de los Apóstoles, un centre on conviuen 37 nacionalitats i que està ubicat en un barri obrer de Madrid, Carabanchel. «No tothom val per gestionar conflictes diàriament, una cosa bàsica per lluitar contra l’assetjament escolar», assegura Chico, lector incondicional dels llibres del científic especialitzat en neuroeducació David Bueno.

El professor i cap d’estudis es mostra molt crític amb la seva professió i demanda posar en alça quatre valors a les aules: disciplina, respecte, afecte i confiança. «Necessitem que els estudiants aprenguin matemàtiques, física, anglès i llengua, d’acord. Però no només això. Per damunt de tot, som educadors, models i referents. La docència és una professió molt vocacional i no la pot exercir qualsevol», assevera.

A Chico no l’acaba de convèncer l’accés al màster oficial per exercir la docència a l’ESO i al batxillerat, en el qual es poden matricular educadors motivats i vocacionals, però també professionals de diversos camps que no han trobat feina en el seu camp i veuen l’ensenyament com una opció laboral més. «Pots haver estudiat Matemàtiques i saber-ne molt, però la vocació és bàsica», conclou Chico, que fa 25 anys que exerceix la docència, professió que va triar perquè un dels seus mestres el va inspirar molt. «Soc profe pel meu profe Pedro», s’emociona.

Prevenció i pla de convivència

Una bona gestió de l’aula és una eina contundent contra el ‘bullying’. No obstant, només el 5,6% dels docents han rebut formació sobre convivència o assetjament a les aules, segons un informe recent de la Fundació Mapfre i Siena Educación.

«La gestió de l’aula implica tasques de prevenció, un pla de convivència i gestió de conflictes i, per descomptat, conèixer els adolescents», insisteix el cap d’estudis del Santa María de los Apóstoles, un dels 6.000 centres que s’han apuntat al programa Somos Únic@s, nascut el curs 2022-2023 sota el paraigua de la Fundació Colacao i orientat a prevenir la fustigació escolar des de l’educació emocional. La iniciativa implica treballar l’autoestima, el respecte als altres i la detecció de senyals d’alerta. L’objectiu és animar l’alumnat a aixecar la mà si sospiten d’un cas.

Agents-tutors

«Gestiono conflictes diàriament. Quan ho veig necessari, obro un protocol per investigar el que ha passat i actuar. En els més de 20 anys que fa que soc professor, cap expedient ha acabat com un cas específic de ‘bullying’. Sempre ho hem solucionat amb el pla de convivència, que és una manera d’anticipar-se i que l’incident no arribi a ser assetjament», explica Chico. «Per a això –afegeix– és imprescindible que els alumnes tinguin confiança i acudeixin a tu perquè t’expliquin què està passant a l’aula. Si dos xavals queden a la tarda per pegar-se, sempre hi ha un alumne que ve a mi i m’ho explica. D’aquesta manera, hi intervenim i ho solucionem».

Els policies municipals que vetllen, des de fora, per la bona convivència escolar a Madrid [es diuen agents-tutors i el seu paper no és el mateix que el dels Mossos del pla català]asseguren que l’escola de Chico és «un oasi» al barri de Carabanchel.

No tots els conflictes escolars són ‘bullying’. Saber diferenciar-los bé és només el primer pas. Però és més complicat del que sembla. «És difícil detectar l’assetjament. Primer perquè als professors ens falta formació i perquè, moltes vegades, es produeix fora de l’aula i no ho veiem», explica el professor Toni García Arias, director escolar i autor de l’assaig ‘Aulas sin bullying, aulas sin miedo’.

Conscient de la gravetat del problema, el Ministeri d’Educació i FP acaba de posar en marxa un protocol marc (no és una obligació, sinó una referència per a les autonomies) per accelerar la gestió dels expedients. Des de la detecció i la comunicació, el text concedeix als centres un termini màxim de 24 hores per notificar a les famílies el succés una vegada obert el protocol i 10 dies per iniciar un pla d’intervenció. El seguiment i l’avaluació es duran a terme durant un mínim de sis mesos fins al tancament del cas.

«El protocol estableix indicadors clars d’alerta primerenca i brinda seguretat jurídica al professorat i als equips directius», va explicar la ministra Milagros Tolón dijous passat en un acte a Madrid, i va deixar clar que un dels objectius del nou procediment és «formar els professors perquè sàpiguen què fer».

Canviar el teu fill de centre

Notícies relacionades

"A 5è de Primària el nostre fill ens va dir que volia tirar-se a la carretera perquè no volia tornar a l'escola"

Manifestació inèdita d’estudiants contra el ‘bullying’ a Barcelona: «De vegades els professors es fan els cecs»

Malgrat que tots els centres disposen de protocol ‘antibullying’, la realitat és que no sempre s’activa. En altres casos, s’activa però no serveix de res. Una investigació de Funcas del 2024 va revelar que, davant la inacció del centre educatiu i la resta de la comunitat escolar, el 24% de les famílies que asseguren que el seu fill és víctima prenen la decisió de canviar-lo de centre perquè no continuï patint.

Lluny de ser ‘una cosa de criatures’, el ‘bullying’ està estretament associat a la ideació suïcida i als intents de suïcidi en la infància i l’adolescència. L’informe de la Universitat Complutense –el més ambiciós fins ara– va revelar que el 20% de víctimes i el 17% dels agressors s’han intentat suïcidar.