Aprendre a gestionar conflictes, l’assignatura pendent dels docents

"Som professors, no psicòlegs. Però sembla que, a més d’ensenyar, hem de ser gestors d’emocions, consultors digitals, policies i psicopedagogs". Amb aquestes paraules, un professor de secundària que prefereix guardar l’anonimat es lamenta sobre com de complicat és detectar el bullying a les aules, especialment a l’ESO. En els casos més greus, els professionals de l’ensenyament solen ser els primers a rebre retrets: "¿Com no vas saber el que passava a la teva classe? ¿Com no vas fer res?".

A Espanya, segons l’informe elaborat el 2023 per la Universitat Complutense de Madrid i impulsat per la Fundació ColaCao, el 6,2% dels estudiants dels cursos compresos entre 4t de primària i 4t d’ESO admeten que pateixen assetjament escolar mentre que el 2% es reconeixen com a assetjadors. És a dir, a cada classe hi ha gairebé dos alumnes que són víctimes i per cada dos grups hi ha un assetjador. En aquest context, la gestió de conflictes diaris a l’aula emergeix com una assignatura pendent del sistema educatiu. Que deixi de ser-ho no només passa per aprovar mesures com disminuir les ràtios, sinó per actualitzar la formació que reben els docents i, sobretot, ajustar les condicions en les quals s’accedeix a la professió. Aquesta és, almenys, l’opinió de molts educadors que cada dia veuen i pateixen el que està passant als instituts.

"A secundària, ets un especialista. Et gradues en Química, Matemàtiques o Filologia i en saps molt d’això. Però si no tens nocions de neurociència o psicoeducació i no saps res de com funciona el cervell encara immadur dels adolescents, estàs perdut". El que parla així és Jesús Chico, professor d’assignatures científiques a secundària i cap d’estudis a l’escola María de los Apóstoles, un centre on conviuen 37 nacionalitats i ubicat en un barri obrer de Madrid, Carabanchel. "No tothom val per gestionar conflictes diàriament, una cosa bàsica per lluitar contra el bullying", assegura Chico, lector incondicional dels llibres del científic especialitzat en neuroeducació David Bueno.

El professor i cap d’estudis es mostra molt crític amb la seva professió i demana posar en alça quatre valors a les aules: disciplina, respecte, afecte i confiança. "Necessitem que els estudiants aprenguin matemàtiques, física, anglès i llengua, d’acord. Però no només això. Per damunt de tot, som educadors, models i referents. La docència és una professió molt vocacional i no la pot exercir qualsevol", assevera.

Una bona gestió de l’aula és una contundent eina contra el bullying. No obstant, només el 5,6% dels docents han rebut formació sobre convivència o assetjament a les aules, segons un recent informe de la fundació Mapfre i Siena Educación. "La gestió de l’aula implica tasques de prevenció, un pla de convivència i gestió de conflictes i, per descomptat, conèixer els adolescents", insisteix el cap d’estudis del Santa María de los Apóstoles, un dels 6.000 centres que s’han apuntat al programa Somos Únic@s, nascut en el curs 2022-23 sota el paraigua de la Fundació Cola-Cao i orientat a prevenir l’assetjament escolar des de l’educació emocional. La iniciativa implica treballar l’autoestima, el respecte als altres i la detecció de senyals d’alerta. L’objectiu és animar l’alumnat a aixecar la mà si sospiten d’un cas.

La confiança, imprescindible

"Gestiono conflictes diàriament. Quan ho veig necessari, obro un protocol per investigar el que ha passat i actuar. En els més de 20 anys que sumo com a professor, cap expedient ha acabat com un cas específic de bullying. Sempre ho hem solucionat amb el pla de convivència, que és una manera d’anticipar-se i que l’incident no arribi a ser assetjament", explica Chico. "Per a això –afegeix– és imprescindible que els alumnes tinguin confiança i acudeixin a tu perquè t’expliquin què està passant a l’aula. Si dos nanos queden a la tarda per pegar-se, sempre hi ha un alumne que ve a mi i m’ho explica. D’aquesta manera, intervenim i ho solucionem". Els policies municipals que vetllen, des de fora, per la bona convivència escolar a Madrid [es diuen agents-tutors i el seu paper no és el mateix que el dels Mossos del pla català] asseguren que l’escola de Chico és "un oasi" al barri de Carabanchel.

Notícies relacionades

La meitat dels sèniors de 65 a 74 anys fan esport de manera habitual

La policia expulsa de Catalunya més de 100 multireincidents

No tots els conflictes escolars són bullying. Saber diferenciar-los bé és només el primer pas. Però és més complicat del que pot semblar. "És difícil detectar l’assetjament. Primer perquè als professors ens falta formació i perquè, moltes vegades, es produeix fora de l’aula i no ho veiem", explica Toni García Arias, director escolar i autor de l’assaig Aulas sin bullying, aulas sin miedo.

Conscient de la gravetat del problema, el Ministeri d’Educació i FP acaba de llançar un protocol marc (no és una obligació sinó una referència per a les autonomies) per accelerar la gestió dels expedients. Des de la detecció i la comunicació, el text concedeix als centres un termini màxim de 24 hores per notificar a les famílies el succés una vegada quedi obert el protocol i 10 dies per començar un pla d’intervenció. El seguiment i l’avaluació es portaran a terme durant un mínim de sis mesos fins al tancament del cas. n