Els alumnes catalans acaben l’ESO amb un nivell insuficient d’anglès

Els alumnes catalans arriben al final de l’ESO amb un nivell insuficient d’anglès malgrat haver estudiat aquesta llengua durant una mitjana de 10 anys al llarg de la seva escolarització. Segons les dades recollides a l’informe ¿Per què ens costa tant l’anglès?, publicat per la Fundació Equitat.org [nou nom de la històrica Fundació Bofill], els estudiants obtenen 69 punts en les proves de competències bàsiques d’anglès al finalitzar l’ESO, una puntuació que reflecteix un suspens general en aquesta matèria (es considera que, al ser bàsiques, per aprovar-les és necessari superar el 70).

L’estudi, liderat per Elisabet Pladevall –professora i investigadora en lingüística aplicada, especialitzada en l’adquisició i ensenyament de l’anglès com a llengua estrangera–, constata que existeix una bretxa de desigualtat en l’aprenentatge de l’anglès que es consolida durant l ’escolarització –els resultats dels nens de famílies amb menys recursos són pitjors a 4t d’ESO que a sisè de primària– i conclou que el repte no és tant començar abans, sinó "aprendre millor". Recomana consolidar primer el català i el castellà i començar amb l’anglès més tard, més hores i en grups més petits. "Acumular anys d’ensenyament es tradueix sovint en un aprenentatge reiteratiu i poc efectiu, que genera frustració i dificulta la gestió pedagògica a les aules", adverteix Pladevall, que remarca que és impossible ensenyar bé una llengua estrangera amb les actuals ràtios.

L’experta recomana intensificar l’estudi de l’anglès a cinquè de primària, amb cinc hores setmanals (tres de classes més tradicionals i dues més lúdiques i incloure la participació dels nens en projectes internacionals).

Viatges a l’estranger

A ulls de Pladevall, aquest retardar l’ensenyament de l’anglès –si és que no es fa una immersió completa– serveix també per a les extraescolars. L’experta recomana a les famílies que fan un gran esforç per pagar una extraescolar d’anglès als seus fills d’educació infantil que estalviïn aquests diners per pagar-los un viatge a l’estranger quan sigui més gran.

Les xifres són concloents. L’organització actual no funciona: un 20% de l’alumnat no arriba a l’expressió oral més bàsica, una competència considerada clau en l’aprenentatge d’una llengua estrangera. L’evolució entre sisè de primària i quart d’ESO mostra, a més, un deteriorament significatiu: el percentatge d’estudiants amb un baix nivell d’anglès gairebé es duplica, al passar del 14% al 25%, mentre que l’alumnat amb nivell alt cau del 60% al 46%.

Diferències socials

Més enllà de la mala estratègia global, l’autora insisteix que les diferències socials tenen un pes determinant en aquests resultats. Els centres d’alta complexitat obtenen 17 punts menys que els de baixa complexitat en les proves de competències bàsiques: 61 punts davant 78,3. D’acord amb l’informe, l’anglès és la competència bàsica en la qual s’observen més desigualtats en funció de la complexitat del centre educatiu (per la qual cosa una altra de les mesures que planteja són extraescolars gratuïtes als centres amb pitjors resultats).

Notícies relacionades

El restrenyiment no seria la causa de les lesions anals al nadó maltractat

‘PNAS’ retira un estudi de Barbacid per conflicte d’interessos

De fet, el document posa també el focus en el paper de les activitats extraescolars. Un terç dels nens i adolescents realitzen classes d’anglès fora de l’horari escolar, majoritàriament en acadèmies o centres privats. Aquesta situació converteix el domini de l’anglès en una competència que depèn de la capacitat econòmica de les famílies, quan s’hauria de garantir des del sistema educatiu.

Malgrat la preocupant fotografia resultant, l’informe afirma que la millora dels resultats és possible i que Catalunya pot arribar als estàndards fixats pel Marc Comú Europeu de Referència per a les Llengües. En concret, planteja com a objectiu que tot l’alumnat arribi, com a mínim, al nivell A2 a primària, al B1 a l’acabar l’ESO i al B2 a batxillerat.