El Govern afirma que més escoles han sol·licitat l’enviament de mossos

Cinc dies després que es desencadenés la polèmica i després de les contundents mostres de rebuig des de tots els fronts –de famílies, sindicats, docents i partits polítics– la Conselleria d’Educació va explicar ahir, a la fi, alguns detalls del pla del qual tothom parla (la gran majoria, per a mal). El Govern defensa per tots els mitjans l’enviament de mossos d’Esquadra a centres educatius, iniciativa impulsada per la conselleria i que va arrencar dilluns entre protestes de la comunitat educativa a 14 centres educatius (primària, ESO, batxillerat i FP) de l’Hospitalet, Vic, l’Alta Ribargorça-Val d’Aran, Tàrrega, el Prat de Llobregat i Sabadell, com a prova pilot.

La consellera Esther Niubó va assegurar que els 14 centres s’han apuntat al pla de forma voluntària, que cap ha demanat donar-se de baixa –ahir van fer una ronda de contactes i tots van mostrar la seva voluntat de seguir– i fins i tot va assegurar que hi ha més centres que s’han postulat per afegir-s’hi.

Niubó va ratificar el que es va publicar: els agents aniran de paisà i sense arma i es coordinaran amb les direccions per desenvolupar "programes de prevenció". I va confirmar que l’agent sí que serà als centres (tot i que no totes les hores lectives ja que el pla el formen sis agents per a 14 centres). "L’agent formarà part de la comunitat educativa, tot i que no entrarà a l’aula ni tindrà un despatx a l’institut, sinó que acompanyarà el docent en les tasques de mediació i prevenció", van detallar fonts del departament.

Des d’Educació van justificar la presència de la policia insistint que és "un agent extern que ve a sumar, no a substituir cap figura existent". "Té una mirada 360, de feina amb el barri i amb el centre", van prosseguir remarcant la idea que "no respon a una emergència, sinó una necessitat estructural". Una de les idees més repetides en la presentació va ser que el pla neix per "millorar encara més" la convivència als centres davant les insistents preguntes de la premsa sobre quina és la necessitat d’introduir agents a les escoles.

Demanda del territori

"L’agent de convivència, a l’estar integrat al centre, coneixerà la seva realitat; ja no només hi acudirà quan hi hagi un problema, sinó que acompanyarà en les tasques de prevenció i mediació", van insistir des de la conselleria. "L’objectiu és actuar abans per evitar que aquest conflicte vagi a més o directament es produeixi", va apuntar per la seva banda la consellera, que va assegurar que es tracta d’una demanda "del territori" i que la prova pilot no s’aplica "només" als centres més complexos. "Hem triat centres de tipologies diferents", va dir insistint que no hi ha un problema de seguretat a l’escola catalana.

Notícies relacionades

El restrenyiment no seria la causa de les lesions anals al nadó maltractat

‘PNAS’ retira un estudi de Barbacid per conflicte d’interessos

Niubó no va ser l’única que ahir va defensar el pla. La portaveu del Govern, Sílvia Paneque, també va recolzar la iniciativa en la roda de premsa posterior al Consell Executiu. Paneque va insistir que es tracta d’un projecte concebut per "millorar preventivament" els conflictes que es puguin produir en l’àmbit escolar i enfortir la "cohesió", i que cap dels centres on s’està aplicant s’ha fet amb caràcter obligatori. Va afegir, a més, que hi ha més centres que han sol·licitat formar part d’aquesta prova pilot. "Seria prudent esperar al seu desenvolupament i resultat", va afirmar.

De fet, la consellera de Drets Socials, Mònica Martínez Bravo, també va defensar la proposta en declaracions que va fer a la SER Catalunya, a l’advertir que el que s’està "estigmatitzant és el que es pensa sobre què és un mosso". En aquesta línia, Paneque va assegurar que coneixia de primera mà "exemples d’agents tutors que estan ben valorats" i amb un desplegament "positiu" i va argumentar que els cossos de seguretat formen part també de dispositius d’"ajuda social" i per al foment de la cohesió.