La missió Curiosity detecta més de 20 molècules orgàniques a Mart: «Són els components bàsics per a l’origen de la vida»

El treball, liderat per la científica Amy Williams, de la Universitat de Florida, s’ha centrat en un experiment científic planificat des de la Terra però portat a terme per ‘Curiosity’ des del sòl de Mart. Durant la seva exploració del planeta vermell, iniciada el 2012, el robot es va aturar a recollir mostres de terreny a la regió coneguda com a Glen Torridon, al famós cràter Gale, una zona rica en minerals argilencs que alguna vegada va contenir aigua. Segons relaten els investigadors, al laboratori a bord d’aquesta missió s’hi van incorporar només dos recipients amb hidròxid de tetrametilamoni (TMAH), un compost utilitzat als laboratoris per a treballs complexos i que, en aquest cas, es va utilitzar per «descompondre, alliberar i detectar» els compostos preservats a la roca marciana. Gràcies a la «minuciosa planificació de l’experiment» i, com no podia ser d’altra manera, a una mica de sort, ‘Curiosity’ va poder portar a terme un experiment fins ara inèdit a Mart i detectar la presència de més de 20 molècules orgàniques a l’hostil sòl del planeta vermell.

Varietat de matèria orgànica

No és la primera vegada que una missió robòtica detecta la presència de matèria orgànica a Mart. De fet, tant ‘Curiosity’ com el seu germà ‘Perseverance’ han fet diverses troballes similars. Però en aquesta ocasió, segons afirmen els experts, estaríem davant una de les varietats més riques trobades fins ara de molècules orgàniques al planeta vermell entre les quals, per primera vegada, destaca la detecció d’«una molècula nitrogenada amb una estructura similar a la dels precursors de l’ADN, un compost químic mai abans vist a Mart». Els científics afirmen que les anàlisis confirmen la presència de «substàncies químiques àmpliament considerades com a components bàsics per a l’origen de la vida tal com la coneixem». També indiquen que «la superfície marciana pot conservar molècules que podrien servir com a indicis de vida antiga» al planeta vermell. Tot i que per confirmar o desmentir aquestes idees faran falta més estudis.

Notícies relacionades

Aquestes són les raons per sumar-te a la subscripció més flexible i personalitzada d’EL PERIÓDICO

L’hospital de la Vall d’Hebron identifica un «senyal clar de correlació» entre l’exposició a un pesticida i el càncer de còlon en joves

La científica que ha liderat aquesta anàlisi afirma que podríem estar davant «restes de matèria orgànica que s’ha conservat a Mart durant almenys 3.500 milions d’anys». O dit d’una altra manera, és possible que aquests compostos siguin un record de quan al planeta vermell l’aigua fluïa i formava des de cursos fluvials fins a grans llacs. Una altra hipòtesi, segons afirma Williams, és que aquests compostos orgànics no s’hagin originat al sòl marcià, sinó que arribessin a cavall de meteorits que, tal com han apuntat altres estudis, sembla que van poder transportar els ingredients bàsics perquè broti la vida fins a diferents punts del cosmos. «Pot ser que els mateixos meteorits que van caure sobre Mart i van deixar aquests compostos orgànics van ser els mateixos que van arribar a la Terra i que, al trobar un entorn més propici, van proporcionar els components bàsics per a la vida tal com la coneixem al nostre planeta», afirma la investigadora.

La comunitat científica internacional aplaudeix els resultats d’aquest treball però, al seu torn, llança un missatge de cautela a l’hora d’interpretar els seus resultats. «Aquest treball no implica ni que s’hagin trobat evidències de vida a Mart, ni de vida passada, ni biofirmes o biomarcadors. Res biològic. Això no ens està explicant res sobre una possible vida passada a Mart», afirma César Menor Salván, astrobiòleg i professor de bioquímica a la Universitat d’Alcalá, en declaracions al Science Media Centre Espanya després de la publicació d’aquest estudi. «El que demostra aquest treball és que alguns materials a Mart podrien preservar molècules orgàniques o material carbonós. Aquest material pot ser originari del mateix planeta, de formació més recent, d’origen meteorític, això no es pot saber», matisa l’especialista, que recorda que encara falten més estudis per aclarir aquesta incògnita.