Europa ultima el desenvolupament de la seva primera missió a Mart amb vista a llançar-la el 2028: "Buscarem signes de vida al planeta vermell"

Els impulsors del projecte també han anunciat l'elecció del coet Falcon Heavy de SpaceX com a vehicle de llançament per a aquest emblemàtic projecte que, si no sorgeixen nous contratemps, s'enlairarà "no abans de finals de 2028". "Buscarem signes de vida al planeta vermell", afirmen entusiasmats els impulsors d'aquest projecte.

La primera missió europea a Mart desplegarà per primera vegada "un sofisticat sistema de perforació" capaç d'excavar fins a dos metres al sòl marcià. Segons expliquen els especialistes, en un entorn on la superfície està exposada a intensos nivells de radiació i processos químics que degraden la matèria orgànica, excavar sota terra es converteix en la millor estratègia per trobar possibles biomarcadors de vida passada o present. És just aquí on el rover Rosalind Franklin, batejat en honor de la científica que va descobrir l'estructura de doble hèlix de l'ADN, extraurà mostres d'una regió que en el passat va allotjar aigua líquida i les analitzarà directament en un laboratori a bord equipat amb instruments d'última generació per identificar possibles ingredients relacionats amb l'aparició de la vida.

La missió porta acumulada gairebé una dècada de retards. Les primeres estimacions apuntaven que havia d'estar llesta per al 2018 però, per qüestions tècniques, es va ajornar fins al 2020. Aquell any, a causa de la pandèmia de covid-19, el projecte va aconseguir una pròrroga de dos anys més per ultimar-ne el desenvolupament. Tot havia d'estar a punt per al 2022 però, després de la invasió d'Ucraïna i l'escalada de tensions amb Rússia, Europa i el seu soci rus Roscosmos van trencar llaços i la missió va tornar a quedar en l'aire. No va ser fins al 2024 que els impulsors del projecte van aconseguir signar una aliança amb la NASA per reactivar l'esperit d'aquesta missió, acabar de perfilar els últims components i preparar el llançament rumb a Mart. I és aquí, en la que tothom espera que sigui l'última fase del projecte, on ens trobem ara mateix.

Sistemes de suport en la missió

Notícies relacionades

La missió Artemis completa el seu històric viatge al voltant de la Lluna i aconsegueix tornar a la Terra sana i estàlvia: «Això només és el començament»

Un eclipsi, cràters a la cara oculta de la Lluna i una fotografia del nostre planeta: aquestes són les espectaculars imatges de la missió Artemis

Rosalind Franklin és una missió europea però, com passa amb tots els projectes espacials, inclòs el programa lunar Artemis, requereix la col·laboració de diversos socis per completar tots els elements de la missió. En aquest cas és els Estats Units qui ha substituït Rússia i que, segons ha anunciat, proporcionarà diversos dels sistemes essencials per garantir l'èxit de la missió. Entre aquests destaquen els motors de frenada necessaris per a l'aterratge, les unitats d'escalfament que permetran al rover suportar les extremes condicions tèrmiques del planeta vermell, diversos components d'electrònica especialitzada per al funcionament correcte del robot i diferents elements científics per a l'anàlisi de les mostres. Així mateix, tal com ha declarat la NASA, s'ha decidit que la missió partirà a lloms d'un coet de SpaceX des del Centre Espacial Kennedy a Florida.

En aquest complex puzle tecnològic, la indústria espanyola hi exerceix un paper destacat. Segons va avançar EL PERIÓDICO, l'empresa espanyola Sener liderarà el desenvolupament de diversos dels sistemes crítics del rover des de les seves seus de Barcelona, Bilbao i Madrid. La capital catalana serà l'encarregada de dissenyar totes les antenes i sistemes de comunicació essencials per transmetre les dades científiques des de Mart fins a la Terra. En altres centres també es treballarà en el sistema de posicionament del trepant, el desplegament dels panells solars, el sistema umbilical que connecta el rover amb la seva plataforma d'aterratge i diversos elements del mòdul de descens, com el tren d'aterratge i els mecanismes de separació. Es tracta, en paraules dels responsables del projecte, Demetrio Zorita, de "components imprescindibles" sense els quals la missió no podria operar. Perquè a Mart, tan important com buscar vida és poder sobreviure per explicar-ho.