Portadora als 34 anys

L’Arnau tenia només set mesos quan els seus pares van descobrir que al cos li apareixien "bastants hematomes". "En va sorgir un de molt gran a sota de l’aixella, una zona rara, i vam veure que tenia com una boleta. El CAP ens va derivar directament a l’Hospital Sant Joan de Reus, on van detectar que tenia un problema de coagulació de la sang i que tenia hemofília. En una setmana i mitja estàvem a l’Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona", explica Laura Vallverdú, la seva mare. L’Arnau, d’ara un any i nou mesos, està bé, gràcies a la detecció ràpida i precoç.L’Arnau tenia només set mesos quan els seus pares van descobrir que al cos apareixien "bastants hematomes". "Va sorgir un de molt gran sota de l’axil·la, una zona rara, i vam veure que tenia com una bala. El CAP ens va derivar directament a l’Hospital Sant Joan de Reus, on van detectar que tenia un problema de coagulació de la sang i que tenia hemofília. En una setmana i mitja estàvem a l’Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona", explica Laura Vallverdú, la seva mare. L’Arnau, d’ara un any i nou mesos, està bé, gràcies entre altres coses a la detecció ràpida i precoç.

El que no sabia la Laura, que té 35 anys, és que també ella era portadora d’hemofília, una malaltia hereditària, i que l’hi havia transmès al petit Arnau. La Laura va conèixer el seu diagnòstic als 34 anys. Les dones són portadores de l’hemofília, mentre que els homes la pateixen. La Laura mai va donar importància als hematomes que li sortien des de petita ni als abundants sagnats menstruals que la van acompanyar tota la seva vida. A més, les seves regles sempre havien sigut molt doloroses. Com a conseqüència, aquesta dona sempre va arrossegar un dèficit de ferro.El que no sabia Laura, que té 35 anys, és que també ella era portadora d’hemofília, una malaltia hereditària, i que l’hi havia transmès al petit Arnau. La Laura va conèixer el seu diagnòstic als 34 anys. Les dones són portadores de l’hemofília, mentre que els homes la pateixen. La Laura mai va donar importància als hematomes que amb tanta facilitat li sortien des de petita ni als abundants sagnies menstruals que l’han acompanyat tota la seva vida. A més, les seves regles sempre havien sigut molt doloroses. Com a conseqüència, aquesta dona sempre havia arrossegat un dèficit de ferro. Ara sap per què.

"Quan van diagnosticar l’Arnau, a mi em van derivar a Sant Pau i es va confirmar que soc portadora d’hemofília. Allà vaig començar a entendre moltes coses que m’havien passat. Per exemple, el fort sagnat que vaig tenir després de l’extracció d’un queixal. Em van dir que era perquè havien tocat una vena. A més, també vaig tenir un part amb molt sagnat", explica la Laura."Quan van diagnosticar l’Arnau, a mi em van derivar a Sant Pau i es va confirmar que soc portadora d’hemofília. Allà vaig començar a entendre moltes coses que m’havien passat. Per exemple, la forta sagnia que vaig tenir després de l’extracció d’una queixal. Em van dir que era perquè havien tocat una vena... A més, també vaig tenir un part amb molt sagnat", explica la Laura.

Notícies relacionades

Anna Rodríguez: "Per a molts nens són les úniques sortides que fan en tot l’any"

550 centres s’afegeixen a l’amenaça de boicotejar les colònies escolars

Ensurt inicial

La Laura no necessita medicació, a diferència de l’Arnau. "Però si em practiquen qualsevol tipus d’intervenció quirúrgica, em punxaran directament la dosi de factor que em falta per no tenir problemes de coagulació", precisa. Malgrat l’ensurt inicial, se sent ben tractada per Sant Joan de Déu, on fan seguiment de l’Arnau. "Quan vam rebre el diagnòstic, va ser estrany. Sempre penses que aquest tipus de coses passen als altres, no a tu. Teníem moltes pors per desconeixement", explica. Aquest temor s’ha anat reduint amb el temps.