550 centres s’afegeixen a l’amenaça de boicotejar les colònies escolars
Els professors utilitzen aquesta acció de protesta per fer visible un problema estructural: "¿Quin altre col·lectiu assumeix aquesta responsabilitat 24 hores sense un marc legal?". La mesura seguirà fins que la conselleria canviï de política.
El manifest en què els professors catalans anuncien que a partir del curs 2026-2027 deixaran de fer sortides escolars o colònies (amb pernoctació) fins que la Conselleria d’Educació i FP implementi "millores reals, estructurals i efectives en el sistema educatiu públic" ha sumat en poques setmanes 550 adhesions d’escoles i instituts d’arreu del territori. Adhesions votades en claustres que han mostrat un suport gairebé unànime a la contundent mesura, emmarcada en el conflicte obert amb la conselleria per millorar les seves condicions laborals. Al marge de la mesura de pressió que representa deixar d’anar de colònies o d’excursió, la situació mostra un malestar latent en el col·lectiu des de fa temps.
"Aquesta acció ha servit per fer visible una situació que fa anys que denunciem, per posar sobre la taula un problema estructural que actualment era invisible", resumeix el professor de música a l’ESO Iñaki Talens, que afegeix que ell és dels que s’apunta sempre a tot, però que ha arribat el moment de dir que ja n’hi ha prou i de "deixar clar que el problema és del sistema, no dels docents que fan la denúncia".
"No volem deixar de fer colònies perquè entenem el significat que tenen per als alumnes, i tots els avantatges a escala social, de cohesió... Però volem poder-les fer en condicions justes, segures, sostenibles. Ara mateix les colònies depenen de la voluntarietat dels docents", prossegueix Talens, que remarca que "per començar" impliquen una dedicació de 24 hores, ja que a la nit, quan els nens dormen, també han d’estar alerta perquè poden passar coses amb els alumnes.
"I denuncia una responsabilitat enorme no reconeguda, a més que en l’àmbit familiar i personal ens suposa haver d’implicar més gent per organitzar-nos per anar a les colònies. N’hi ha que han de contractar un cangur per als seus fills, per exemple, i tot això sense cobrar ni un euro", assegura Talens, a qui li semblen "ridículs i insuficients" els 50 euros per nit i docent recollits ara en el pacte de CCOO i la UGT, amb un màxim de dos docents per grup.
"Molta gent dirà que els principals perjudicats són els nens, i és clar que ho són, però el que realment perjudica els alumnes és un sistema basat en la precarietat invisible dels professors. Al capdavall, el que volem és garantir aquestes activitats, però amb unes condicions dignes. Aquesta decisió arriba després d’anys de retallades i que no ens escolti cap Govern. I aquesta vegada ens ha agafat molt mobilitzats, amb assemblees descentralitzades i amb molta gent implicada. És el moment que el problema s’abordi", conclou el professor de música.
Repensar el model
Notícies relacionadesSira Ruiz Nogales, mestra d’educació especial, considera que aquesta acció és una oportunitat per repensar el model. Convençuda del sentit de les colònies com a hereves de les missions pedagògiques de la República i el seu paper de recerca de l’equitat, Ruiz Nogales apunta que en moltes ocasions aquest objectiu s’ha perdut, ja que el cost econòmic de les colònies fa que en comptes de ser una eina per retallar les desigualtats serveixin per incrementar-les, en el sentit que alguns alumnes s’han de quedar a l’aula mentre veuen com els companys se’n van de colònies. Als seus ulls, la solució a aquesta situació seria universalitzar les colònies.
També recorda que abans de començar l’actual campanya ja hi havia docents que s’havien plantat al no veure’s capaços d’emportar-se segons quins grups. "Els que no saben regular-se a classe tampoc ho faran de colònies, i a secundària és una passada. Són edats molt complicades. Costa que els docents hi vulguin anar, més enllà del tema econòmic per la responsabilitat tan important que representa", explica.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Esport, adicció i salut mental Iñaki Erazo, entrenador i integrador social: “He tingut pensaments de deixar-ho tot, però soc aquí; la gent pot sortir de l’addicció”
- Un pèrit declara que un fill de Pujol va utilitzar un préstec fictici per blanquejar
- Puigdemont trenca amb Sumar després que Díaz titlli de "racista" Junts
- L’assessor d’Ábalos va xivar a Torres quan farien tests de covid
- Zarrías va pagar a Leyre Díez per saber si Villarejo estava darrere dels eros
