Els bombers revisen la seva formació en rescats aquàtics pel canvi climàtic

Els bombers compten amb especialistes subaquàtics altament preparats i capaços de fer maniobres complexes sota l’aigua. Però el subinspector adverteix d’un desequilibri: "Sempre s’ha posat molt el focus en el que passa sota l’aigua, en operacions ideades per recuperar un cadàver, i menys en els rescats aquàtics en superfície, que és on es juguen els primers minuts crítics d’un ofegament".

Especialistes

El busseig especialitzat és fonamental en determinades intervencions com les recuperacions de cossos, però no resol la urgència immediata de mantenir amb vida una persona que encara pot ser rescatada en plena inundació. Segons Pellisa, els Bombers encara tenen "marge" per reforçar els seus coneixements en aquest segon àmbit. En aquest tipus d’emergències, la prioritat és treure de manera urgent les vies respiratòries de l’aigua i ventilar la víctima al més aviat possible. És a dir, aconseguir que el cap i el nas quedin fora de l’aigua en el mínim temps possible. "Aquest principi obliga a repensar no només els mitjans, sinó també qui ha d’intervenir i amb quina preparació", constata el subinspector.

Un dels punts de debat de les jornades que van començar ahir i que s’allargaran fins demà és com s’ha d’organitzar la resposta dels bombers davant episodis de riuades. Pellisa considera que la fórmula òptima ha de trobar un punt intermedi entre les capacitats disponibles i les possibilitats reals de desplegament al territori. "Una opció és implementar serveis molt especialitzats en zones de platja o en parcs de bombers pròxims a rius o llocs inundables", suggereix. França, per exemple, té un conjunt d’especialistes en àrees de risc. No obstant, avisa que no es pot dependre d’un petit grup d’experts: "Els bombers generalistes han d’incorporar aquestes capacitats". "Tenim especialistes subaquàtics que fan filigranes, però ens falten especialistes en superfície perquè ho hem treballat poc", insisteix Pellisa. Tant el Departament d’Interior i Seguretat com la direcció dels Bombers estan convençuts que l’àmbit aquàtic ha deixat de ser "complementari" per convertir-se en un "eix estratègic".

En aquest aspecte, es planteja no només oferir més formació i més material, sinó també canviar les proves de selecció de la plantilla. "Si s’inverteix en material i cursos però no es compta amb una bona base, el marge de millora és limitat", exposa Pellisa. "No hi ha dubte que un bomber és un excel·lent rescatador, ¿però estem escollint els millors nedadors?", es pregunta.

El subinspector remarca que la natació serà més exigent i guanyarà pes en les proves d’accés i selecció. "A més de gastar diners en pràctiques constants, entrenament continuat i equipament, necessitem disposar de les millors llavors", detalla. Aquest canvi no implica renunciar al perfil generalista del bomber, sinó adaptar-lo a una realitat operativa diferent. L’objectiu continua sent comptar amb professionals solvents en tots els àmbits, però al mateix temps avançar cap a una especialització més important d’alguns efectius perquè puguin arribar a un nivell excel·lent en rescat aquàtic, especialment en superfície. Aquí és on el cos detecta ara una necessitat més apressant i on entén que haurà de concentrar part dels seus esforços en els pròxims anys.

A més, cal sumar la necessitat de mantenir els dispositius aquàtics sempre preparats, ja que el rescat aquàtic no se sosté només amb teoria i capacitació, sinó amb una preparació mantinguda. "És un desafiament de gran magnitud, però estem convençuts que és imprescindible afrontar-lo davant una crisi climàtica que no només comporta sequeres sinó també molta aigua", defensa.

Clima i exposició

Notícies relacionades

Un estudi de Harvard detecta 500 variants genètiques que s’han accelerat des del neolític

La Guàrdia Civil tanca tres clíniques estètiques clandestines

El context climàtic apareix com un factor de pressió afegit, però no com l’únic perill. Pere Quintana, membre de l’Observatori de la Inundabilitat de la Generalitat, adverteix que l’objectiu ha de ser evitar pèrdues materials i humanes en un panorama amb més probabilitat de riuades. "Vindran tempestes que no hem vist fins ara, però cal tenir en compte que d’inundacions n’hem tingut sempre", apunta. "El factor principal no és el clima, sinó l’exposició i la vulnerabilitat", opina. "I ens hem exposat més del que tocava", afegeix amb referència a les construccions en territori negable.

"Sabem que vivim en zones inundables, però sembla que hem anat perdent aquesta memòria i continuem ocupant espais que no hauríem d’ocupar", alerta l’investigador.