Un estudi de Harvard detecta 500 variants genètiques que s’han accelerat des del neolític

Fa segles que els humans observem com l’evolució actua en altres espècies i, tal com va plantejar Darwin, la selecció natural afavoreix certs trets davant d’altres. No obstant, per alguna raó, durant dècades es va assumir que en la nostra espècie aquest procés s’havia alentit gairebé fins a aturar-se. La Universitat de Harvard publica ara un estudi que podria desmuntar aquesta idea. Una anàlisi de més de 16.000 mostres genètiques dels últims 10.000 anys demostra que, lluny de frenar-se, la selecció natural s’ha intensificat des de l’aparició de l’agricultura fins ara. En aquest període, afirmen els experts, s’han detectat al voltant de 500 variants genètiques que han augmentat o disminuït de manera consistent i que han donat lloc a trets com la pell clara en regions amb menys radiació solar o algunes adaptacions per assimilar dietes amb lactosa o gluten.

El treball, liderat pel cèlebre genetista David Reich i publicat ahir a Nature, combina una base de dades de l’ADN antic amb nous mètodes estadístics capaços de separar el senyal de la selecció natural d’altres processos que també alteren els gens, com les migracions, els encreuaments entre poblacions o l’atzar. En total es van analitzar al voltant de 16.000 genomes d’individus que van viure en els últims 10.000 anys a Euràsia occidental i es van comparar amb ADN modern per reconstruir com han canviat les freqüències genètiques generació rere generació.

Nous patògens

Notícies relacionades

La Guàrdia Civil tanca tres clíniques estètiques clandestines

El nadó maltractat surt de la Vall d’Hebron amb família d’acollida

L’estudi mostra que en els últims mil·lennis la selecció natural ha actuat sobre variants genètiques que van augmentar la probabilitat de supervivència i reproducció en diferents entorns. Un exemple molt clar és el cas de la pigmentació de la pell. Els homínids que al sortir de l’Àfrica es van desplaçar cap a regions amb menys radiació solar es van quedar amb variants associades a una inferior producció de melanina, ja que, en aquest context, tenir la pell més clara podia facilitar la síntesi de vitamina D. De manera similar, amb l’expansió de l’agricultura van sorgir pressions selectives que van afavorir variants relacionades amb la digestió dels cereals o els productes lactis. Una cosa equivalent va passar amb el sistema immunitari, on van anar guanyant pes aquelles variants que milloraven la resposta davant infeccions freqüents en poblacions cada vegada més denses i exposades a nous patògens com la lepra.

La gran conclusió de l’estudi és la idea que la selecció natural recent no ha sigut un fenomen puntual ni limitat a uns quants casos coneguts sinó un procés ampli, continu i molt més actiu del que es creia. En aquest sentit, els científics afirmen que aquest estudi revela l’existència de centenars de variants genètiques que han augmentat o disminuït la seva freqüència de forma consistent al llarg de milers d’anys per ajudar certes poblacions humanes a ajustar-se de manera més avantatjosa a nous entorns, dietes, patògens i formes de vida. Aquesta visió desplaça la idea d’una evolució humana "en pausa" i la substitueix per la visió d’una espècie que continua modelant-se lentament.