Màxima tensió pel desallotjament d’un habitatge a Guardamar per part d’una empresa desokupa

Per això, quan va signar el contracte, va preguntar als propietaris, uns anglesos que s’havien establert a Guardamar a finals dels anys 90, però que van tornar al seu país el 2007, si tenien intenció de vendre l’immoble o que els fills del matrimoni poguessin viure en el que llavors Carmen havia projectat com la seva futura llar. Li van assegurar que no.

Així, van signar un contracte l’1 de juny de 2022 que estableix que l’arrendament seria pel termini d’un any a comptar des de l’1 de març de 2019 amb una renovació anual durant cinc anys, tret que l’arrendatària notifiqués la renúncia amb almenys 30 dies d’antelació.

Un cop vençut, si cap de les parts no notificava a l’altra -almenys amb quatre mesos d’antelació en el cas de l’arrendador i almenys un mes en el cas de la inquilina- la seva voluntat de no renovar-lo, "el contracte es prorrogaria obligatòriament per terminis anuals fins a un màxim de tres anys més", segons el document signat que Carmen mostra a aquest diari. És a dir, està vigent fins al 2027.

La resident va pagar llavors sis mensualitats de renda més 300 euros de fiança -en total 2.100 euros-, uns 300 euros al mes que han quedat desfasats segons els desorbitats preus actuals.

El mateix contracte indica que, en cas de venda de l’habitatge arrendat, l’arrendador es comprometia a avisar-la amb una antelació mínima d’un mes a la data de formalització de la compravenda.

Agressions

Tanmateix, la casa, de 80 metres quadrats, es va vendre a finals de l’any passat sense avís previ. Va ser el 12 de desembre quan el nou propietari la va "convidar" a marxar. Quatre dies després, el 16, Carmen va rebre la visita d’una empresa de desocupació, que va començar a pressionar-la amb agressions verbals i fins i tot físiques, segons denuncia.

Amb el contracte vigent i sense cap ordre de desnonament, assegura que aquesta mateixa empresa hi ha anat cinc vegades, tot i que "només m’han agredit tres vegades", comenta amb un cridaner "només" de qui viu amb por que la violència i el maltractament es repeteixin.

"M’han donat cops, empentes, m’han pegat i m’han agafat dels cabells", relata. L’última vegada li van trencar la porta i es van endur finestres i porticons, així com la carpeta amb els seus documents. "M’han robat set mòbils, i m’he quedat pràcticament incomunicada, i fins i tot les ulleres", que -amb set diòptries- l’han deixada "mig cegata", lamenta.

A tot això s’hi suma que viu sense aigua ni llum des de fa dos mesos, amb una petita placa per recarregar la bateria del mòbil, sense poder sortir de l’habitatge: "Estic tot el dia aquí", fent guàrdia, per si no pogués tornar a entrar.

Termini

L’última vegada que hi van anar els desokupes, després de diverses hores de pressió, li van dir que deixaven "la guerra" si signava que se n’aniria en 21 dies. "La desesperació era tan gran", descriu, que va acceptar. El termini s’ha complert aquest dimarts, quan han tornat encastant el cotxe contra la reixa per entrar al recinte. Aquesta vegada ha estat acompanyada d’una parella de veïns, que han estat agredits -amb lesions lleus-, i dos membres de la plataforma antidesnonaments, que s’han mantingut dins de la casa amb Carmen.

Notícies relacionades

Les mares barcelonines són les que es reserven més temps per a si mateixes, per sobre de les d’altres ciutats espanyoles

Persistixen els rols de gènere en la cura: vuit de cada 10 mares se senten culpables quan dediquen temps per a si mateixes

La tensió era tal que han trucat a la Guàrdia Civil, que s’ha personat al lloc. "No sé què estan esperant per endur-se’ls, si arribo a estar sola avui em maten", cridava Carmen als agents mentre apel·lava que no abandonaria la seva llar tret que tinguessin una ordre judicial, al mateix temps que criticava els mètodes emprats pels tres membres de l’empresa de desocupació.

Sense solucions i sense cap altre lloc on poder anar, continuarà vivint amb la por al cos fins a nou avís, afirma.