Gairebé quatre de cada 10 aspirants es queden sense plaça a la universitat pública catalana

De les 66.817 persones que van sol·licitar plaça a la universitat pública catalana el 2025, el sistema va realitzar 42.056 assignacions i 24.761 van quedar fora, segons l’informe. Per als que no obtenen plaça pública, les alternatives passen per acudir a una universitat privada –amb el cost econòmic que això suposa–, ingressar a l’FP superior, incorporar-se al mercat labora o esperar un any i repetir la PAU.

Dels sol·licitants de plaça en el sistema públic català l’any passat, un total de 16.262 (24%) procedien d’altres comunitats autònomes, atrets, destaca l’informe, pel prestigi dels campus de Catalunya, que gaudeixen de bones posicions en tots els rànquings nacionals i internacionals.

El problema de Medicina

La saturació no és homogènia en totes les carreres. És especialment intensa en Medicina, un dels graus amb més ocupabilitat. Durant el curs 2025-2026, el grau en Medicina s’ha consolidat com la titulació amb més demanda dins del sistema universitari públic català, i ha registrat un total de 5.652 sol·licituds. L’oferta de places, distribuïdes entre la UB (Campus Clínic), la UAB, la URV, la UPF, la UdG i la UdL, resulta «totalment insuficient davant l’elevat volum d’aspirants». La nota de tall, a molts campus, sobre passa el 12.

El dossier afegeix que Psicologia i Infermeria figuren també entre els estudis amb un fort desajust entre oferta i demanda. En l’extrem contrari, els graus amb places sobrants es concentren a Humanitats i Ciències Socials, titulacions que, segons l’informe, han perdut atractiu davant carreres amb sortides laborals més clares i més ben remunerades.

‘Efecte codi postal’

Com molts altres informes, l’estudi de CCOO afirma que l’accés universitari no és un qüestió de mèrit pur. L’origen familiar pesa molt: el 46% dels estudiants universitaris té una mare amb estudis superiors, molt per sobre del 20% o el 25% que representa aquesta xifra en la població general. A més, més de set de cada 10 universitaris no compaginen els estudis amb una feina, cosa que revela que estudiar una carrera depèn en gran mesura que les famílies sostinguin econòmicament els seus fills durant els quatre anys (o més) del grau.

L’informe també destaca l’‘efecte codi postal’: els alumnes de zones empobrides o rurals obtenen pitjors notes a les PAU. Els tècnics que han elaborat l’estudi deixen clar que no és per falta de capacitat, sinó per «accedir a una preparació menys intensa i amb menys recursos d’orientació».

Notícies relacionades

Què se n’ha fet de Berta García, l’alumna que va treure la millor nota a la selectivitat catalana: «El pitjor de la universitat és Rodalies i els mals professors»

Tots els regals que ha rebut el Papa en el seu viatge a Espanya: de les monedes commemoratives de l’‘Any Gaudí’ a un bonsai de 13 anys

Publicat un dia abans que comenci la selectivitat a Catalunya, el dossier qüestiona el model actual de la PAU. Amb una taxa d’aprovats del 93% (dades del 2025) i resultats molt correlacionats amb les notes de batxillerat, CCOO Educació la descriu com un «mecanisme d’estrès» que no resol el problema de fons: la falta de places.

Models europeus

La proposta del sindicat és avançar cap a un model europeu que elimini les proves universals i reservi els exàmens específics únicament per als graus amb demanda molt elevada. Altres mesures més a curt termini podrien ser, segons CCOO Educació, augmentar un 57% les places disponibles, crear titulacions transversals com Humanitats Digitals i incrementar l’oferta en les àrees de Salut i Informàtica. També proposa introduir bonificacions per renda i reservar places en els graus d’alta demanda per a alumnes d’entorns vulnerables. L’objectiu és trencar el que l’informe anomena «falsa meritocràcia».